Si la mort et ve a prendre el teu fill
quan encara és un sac dins de l'úter
petit, el desprens amb el cony
i el reculls, gatzoneta, amb les mans.
Feu un puny atordit.
Si un mal home et ve a prendre la bossa
amb la clau, el telèfon, estalvis...,
te l'arrapes, berruga a les mans,
la bossa de pell. I la coves al pit.
Si el futur et ve a prendre la llum
dels records, els escrius al dietari
amb cinc dits arrupits fent escala de mà.
I els abraces, els mots en la nit.
Però si els voltors planen per prendre't
allò que no pots retenir
amb aquestes dues mans de dona
sola amb fills, ¿què fas per defensar-ho?
¿Hi poses la resta de la carn?
Les cames estirades, els braços
en creu, l'esquena l'obres com una
pista d'aterratge, les urpes llargues...
¿Com te'n surts per protegir aquesta llar
que et volen prendre si no la pots abastar
ni amb el cos sencer?
¿Caldran potser altres cossos
que l'apamin pujant tanca de palmells?
Caldran.
Caldrà potser encongir-la, aquesta casa,
per saber així embolcallar-la com el fill,
com la bossa i els records. Quin gran consol
estrènyer amb les mans allò que és teu i estimes.
Caldrà potser arrupir-la, aquesta casa,
convertir les parets altes en pedreta filosofal.
Concentrar-la al puny: llaor de casa, brot
de casa, fruit petit de casa,
palleta d'or de casa, caseta, capseta,
i així fer resistència de recer, recolliment.
Fer la revolta, amb aquest puny
que va ser adés una mà estesa.
Gemma Casamajó i Solé. Domèstica maragda. 2022. P. 30-31
Toponímia domèstica i Endreces de Gemma Casamajó i Solé.
