Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris endevinalles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris endevinalles. Mostrar tots els missatges

28 de novembre 2023

Macedònia

Lluint
com bocins de joies,
tinc un bol curull
de plàtans, maduixes,
        préssecs, pomes i xirimoies.



De: Postres


Tots a taula!. 2023
Poemes de Lola Casas
Il·lustracions de Gustavo Roldán

13 de setembre 2018

Mai no vaig saber

Mai no vaig saber desxifrar endevinalles
de misericòrdia i creixia en la ignorància
d'altres competicions olímpiques.
Síntesi i precisió en joc,
una daga l'aprenentatge que em fita
sempre des del punt de vista de l'escriba.



p. 22

Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada, 2015
Pr.: Francesc Garriga


31 de maig 2016

Des de dalt

Des de dalt sembla una creu;
pel costat, unes ulleres;
serveix per anar corrents...
si no et trenques les costelles.


Endevinalles per passar l'estona i aguditzar l'enginy, 1994

24 de juliol 2015

Endevinalla

Japanese Fairy Tale Series per Teresa Grau Ros
Xic, que cap a la butxaca
no gaire lluny del cor
barret de didal
marinera de mocador
camal de dit de guant
i mitjó al garró
per deixar-lo una estona
fas el cor fort.



Jordi Vintró. Cançons per a en Jaume, 1985

19 d’abril 2014

Endevinalla

Hermit Crab
Dins d'una cova del mar
hi ha una cranca molt peluda,
sorruda,
que fa palanca amb les potes
per fastiguejar una estrella
vermella
que es cruspeix una paella
de musclos i de garotes.

¿Quantes potes té la cranca?
¿Quantes potes té l'estrella?
Deu i cinc, ara t'atrapo,
cinc i deu, ara ja et tinc.



 Olga Xirinacs.Óssa major. 2009

06 de desembre 2011

Poema de tot l'any

Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.

És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on cau el pes
quan fem alguna passa,

perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura.

que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.

Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.



Miquel Martí i Pol. Mataró a Martí Pol. 2000