Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris afluir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris afluir. Mostrar tots els missatges

21 de febrer 2019

El millor argument

Tots els silencis que vam crear
Eren com intricades teranyines
Que una aranya teixeix per despit;
I totes les morts que hi són
Embullades —aquesta monotonia de crims—
Jeuen lapidades i desfetes
Enmig dels ossos de la raó.

Que poc que en sap l'onada,
Del menyspreu de la terra;
I tanmateix l'onada persisteix en el seu afluir,
I la resistència no es ret
Si no és amb l'esperança d'una certa victòria.
Deixeu que l'eternitat es consumeixi a poc a poc,
El millor argument!


───────────────────────────


All the silences we built 
Were like intricate webs
A spider weaves out of spite;
And all the deaths entangled
Therein —this monotony of murders—
Lie stoned and broken
Amidst the bones of reason.

The wave  little realises
Disdain of land;
Yet waves flow ever on,
And resistance yields not
In the hope of certain victory.
Let eternity burn slower
The better argument!




John William Wilkinson. El millor argument = The better argument. 1991

Traducció: Lluís Comes i Arderiu