Al cor del vespre lent,
quan el pollanc s'adorm
i els ulls s'han deseixit
del tremolor de l'aigua,
com silenci de pedra
s'imposa aquella veu.
Parla com una mà
que empelta calidesa
sens mesura de risc
en una galta freda.
Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995