Sonnet 106

Llegint en cròniques de temps marcits
descripcions d'éssers clars i diversos,
i, per lloança escrits, els bells vells versos
de nobles dames i d'amants ardits,

veig que, de mans, peus, llavis, ulls, i cara,
en el blasó de la més gran beutat,
l'antiga ploma hauria sols contat
una beutat com la que tu tens ara.

Del nostre temps, volent-te endevinar,
ses lloances eren sols profecies;
mirant-te amb ulls d'endeví, el seu cantar
no perfilava mots ni melodies.

Als qui, per a admirar-te en aquest dies
tenim ulls, mancan's llengua per lloar.

                                               9/XI/1938

Versions de poesia europea per Màrius Torres. 2010

Estudi i edició de Pere Ballart i Jordi Julià.

Textos en català i en diverses llengües.

William Shakespeare (1564-1616).

Dona que mol gra

Terracotta del s. V aC.
Atenes. Museu Nacional

Les ombres del captard couen el pa
d'aquest silenci a estones tan difícil.
Quan tot s'assembla a tot, la teva mà
retalla, en la grisor d'aquest monòton
vaivé del pensament, els quatre gestos
precisos i senzills perquè tot torni
a ser essencial: la llenya, el foc,
el llibre inacabat, l'hora dels bous.

De lluny estant, el fumerol galleja
i escriu, pels tenderols, que no hi ha res
d'efímer, si tu vols.

Domini càlid.

Jacint Sala. Filferros de llum, 1994

La meva Europa

     A Nisaan Eftal, exiliat armeni.


El prestigi de la vella Europa

s'ha desplomat també sobre els teus canals,

Amsterdam,

sobre els teus parcs tan verds,

sobre milers de flors.

T'he resseguit silenciosament,

he escoltat el batec arrítmic

de les teves aigües...

(Europa se'ns mor)

i malgrat tot,

paradís de refugiats,

de sans-logis, d'apàtrides,

et prefereixo

sense disfresses,

així d'honesta;

així de bella.

Sílvia Aymerich, dins, 

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999