Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de juliol de 2018

Llaurar

Llaurar la terra
arracona la por
baixa per les arrels dels arbres
i toca el cor del món!




p. 56


Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrents Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio




Banc del parc

Bench in Brussels per Kristina D.C. Hoeppner a Fickr
Des d'un lloc ombrívol,
de privilegiat present,
guaites la vida que passa
a cada petit moment.




p. 39

Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán


30 de juliol de 2018

BARQUES AL PORT DE LONDRES

Com un bosc de ribera,
teranyines d'arbres indecisos
en una dansa lenta
allunyen la ciutat
del pas plàcid de l'aigua
― mons escindits
entre el mosaic de cases i carrers
i el riu estèsen la seva nuesa ―
cap a un destí de mar,
mentre en el seu repòs
les barques enyoren l'oceà,
navegar amb els dofins
solcant les onades,
àvides de nous cels i de nous ports,
somniant en el vent
inflant les veles,
en el perfil d'una illa imaginada,
des del silenci que anhela l'hora de salpar
i unes nits generoses d'estrelles.




Carles Duarte i Montserrat, Unpublished (2013), dins,




L'ànec

L'ànec nada content,
sura contra el corrent,
damunt la terra entropessa,
no pot caminar de pressa.
Si l'escarotes fuig segurament
l'ànec panxacontent.



p. 14


Antoni Albalat. Quines bèsties! 1998
Il.: Gerard Miquel

27 de juliol de 2018

Lliri

Lilium regale per Teresa Grau Ros
Una blanca paperina
de pol·len i saba fina.




Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán

D'aquesta costa

D'aquesta costa brava i retallada
per les crestes marines de l'escuma
i les pinedes verdes que es decanten
ran de penya-segat amb una escorta
de peixos i gavines, en preservo la llum,
en preservo la fràgil consistència
de blaus i verds, els vells fonolls marins,
els tamarius i el bàlsam de les roques.
D'aquesta costa brava i retallada,
preserva'n, tu, la llum que jo no puc,
preserva'n, tu, els marges de turquesa,
preserva'n el que queda perquè mai
ningú l'esborri amb la devastació.



Núria Esponellà. Quadern d'Empúries, 2000

26 de juliol de 2018

DE QUIN PAÍS PARLAREM, ARA?

I

Tenim aquell camí, tan llarg per córrer
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.

No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.

Adéu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...

Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.


(Fragment)




p. 35

Ventura Ametller. Antologia d'emergència, 2016
Ed.: Joan Carles González Pujalte i Marta Puigventós Pons

Raja la lluna

      I

Raja la lluna

un doll de llum
entacada d'estrelles.

El vent perfuma l'ombra

d'aromes d'aigua.

La nit batega

muda,
nua,
exhausta.

El cristall de l'aurora

esberla l'horitzó.

Al cel ferit

comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.



(Fragment)


De KHEPRI, Primera part, p. 29

Carles Duarte. Khepri, 1998
Pr.: Joan Triadú

TRADUCCIÓ

Un dia em van explicar 
que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.




Àngels Gregori. New York, Nabokov & bicicletes, 2010

BIO GRAFIA

Aquestes lianes m'omplen la pell.
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.

Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.

Jo sóc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.


p. 50


Anna Gual. Molsa, 2016

Epíleg de Gemma Gorga
Il.: Ana Cabello

23 de juliol de 2018

La salut

Tot nen ha de tenir
una vida molt sana,
i una salut ben adequada.
Un nen no es mereix
cap crueltat
ha de viure amb felicitat.

La salut és molt important
per a viure fins a ser gran.
Recorda, la salut i la vida
és el més important
per al dia a dia.


De Dret a la supervivència


Poema col·lectiu, dins,

Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia, 2008
Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig

Informàtic

Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant el que farem quan serem grans) / Tomàs Lluc ; amb il·lustracions de Cristina Losantos. Poema: Informàtic. P. 28 per Teresa Grau Ros
Em moc dins els programes com peix dins les onades:
no sé pas fer-hi res... són plens de folls i fades!
M'ofego en massa tasques? Doncs lluito a cop de dades
i em planifico bases... que en dic organitzades.

Si l'organització... deriva en desgavell
ㅡja sé que és culpa meva, sóc tècnic molt novellㅡ,
surto, entro o desconnecto: no m'hi escalfo el cervell.
No vull filosofies: jo vull arribar a vell!




Poemes: Tomàs Lluc
Il.: Cristina Losantos


L'eruga

Llibre: Sac de poemes / Isabel Mingo ; il·lustracions d'Ana Ruiz. Poema: L'eruga. P. 22 per Teresa Grau Ros
Si em donares un pinzell,
saps què pintaria jo?
Una eruga verda i negra
amb alguns salpicons grocs.

Si demà anàrem al camp,
saps què faria jo?
Escodrinyar plantes i arbres
fins trobar l'eruga verda i negra
amb alguns salpicons grocs.



Poemes: Isabel Mingo
Il.: Ana Ruiz


22 de juliol de 2018

Estiu

Roca de vora mar,
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.

Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.


Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.

Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
             garbí, migjorn, marinada,
                           llevant, terral o ponent




Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán


21 de juliol de 2018

Òptics i astrofísics

Res no és veritat ni és mentida...
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!



Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos

19 de juliol de 2018

RÊVERIE

Llibre: Poesies: Joan Maragall ; Dibuixos: Mabel Poveda Poema: RÊVERIE-  ISBN: 8472028879 per Teresa Grau Ros
El sol ponent que ja no es veia
encenia els castells de núvols negres
que hi havia sobre el mar...


(Fragment)



Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda

Gallines en concert

Llibre: Potetes de sucre / Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini ; Il.: Marta Barbal Rubio ISBN 9788417000066 per Teresa Grau Ros
Gallines en concert:
Tot un èxit.
Gallines al corral:
Somni infernal.
Gallines en dansa
baixen la panxa.
Gallina, puturrí.
Era al concert i no t'he vist!



Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio

Corranda metafísica

Llibre: Tren de paraules / Josep Maria Sala-Valldaura ; Il.: Carles Porta - Poesia: Corranda metafísica, p. 36  ISBN 8479353724  per Teresa Grau Ros
El cel és blau i blanc i gris,
      me'l miro i sóc feliç.
Jo no puc saber qui el feu,
si van ser els colors o Déu.




Tren de paraules, 1997

Text: Josep Maria Sala-Valldaura
Il.: Carles Porta



15 de juliol de 2018

Sota l'ombra de mil fulles

Rentador i Rec del Molí  / Carles Fages de Climent per Teresa Grau Ros a Flickr
Sota l'ombra de mil fulles,
si no plou gaire no et mulles.



p. 186



Carles Fages de Climent. Epigrames, 2002
Ed.: Joan Ferrerós



TOT

Una veu en l'aire va i diu: L'univers
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.



Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró

13 de juliol de 2018

POETA, SOVINTEJO...

Poeta, sovintejo els teus recers
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!



Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima

8 de juliol de 2018

PEUS

Caminant
o corrent,
transporten
        tota la gent.




Lola Casas. De cap a peus: poemes del cos humà, 2014
Il.: Gustavo Roldán

Plantades

Plantades a la terra per ser de terra,
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.

Plantades per viure verticals
i tocar el cel.

Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.

Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.

Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.

Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.

Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.

Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.



Rosa M. Arrazola. Buit de març, 2017

Pr.: Núria de Gispert
Epíleg: Montserrat Aloy


Cant XXV

El racó de la sardana per Albert Torelló a Flickr
      VIOLA D'ARGENT.
INVENCIÓ DE LA SARDANA.


La trilogia boticel·liana,
la mà en la mà, si el vent fa cornamusa,
amb un perfil sacerdotal de musa,
com un miracle, inventa la sardana...



p. 155


Carles Fages de Climent. Somni de Cap de Creus, 2003
Ed. Jordi Pla

     


7 de juliol de 2018

Bufa, vent!

Bufa, bufa, vent!
Treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera.
I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà, demà!



Joana Raspall. Degotall de poemes, 2003
Il.: Glòria Garcia


6 de juliol de 2018

Com un riu

Com un riu que esberla el dic
i flueix incessant cercant un llit,
m'arruo jo entre florits aiguamolls
i nius d'ocells d'aigua.

Amb la mà saludo el veí que obre
el cancell i esporga la tanca
i la quitxalla que juga.
Mai és prou llarg el capvespre
com per llegir el paisatge canviant.

Caldrà l'albada per entendre com la llum
conviu amb les ombres i si, al final,
— jo no ho sé —,
tots els rierols s'aiguabarregen.




Marieke Maerevoet, dins,

Un pont de versos, 2017
Il.: Mercè Espiell

5 de juliol de 2018

GENÈTICA

Afers de la vida
anotats
amb lletra de pal eucariota.
No hi és tot,
en el llibre del nucli.


En els seqüenciadors,
tres quarts i una estona.




Mireia Farriol. Adagio, allegro ma non troppo, lento, 2013

FOCS VERDS

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats
el camp lluu esmorteït:

Tres pedaços negres, i un de verd

tèbia empremta a l'ànima meva

Regió de distància El desig

és mon pensament

El cel tensa son gris llenç

crema un foc ran de mon genoll

llebres es mouen a l'espigam





Katarina Frostenson, dins,

Poetes suecs del segle XX, 1995

Tr. Lluís Solanes

Música Gotes

Reflexos damunt l'aigua (Trädgårdsföreningen - Göteborg) per Teresa Grau Ros
Música                   Gotes
Mòbil pentinat     d'aigua
Al cor                 reflexos




Felícia Fuster. Postals no escrites, 2001


4 de juliol de 2018

Si de paraules boniques

Si de paraules boniques
et vols alimentar,
ací tens uns quants poemes
perquè els pugues recitar.

Els entrants són plats lleugers
que obrin la gana a l'instant.
I són rimes ben senzilles
dels assumptes quotidians.

Els primers i els segons plats
sempre són més consistents.
Para't si cal i mastega
algun dels seus ingredients:
amistat, estima, solidaritat,
un xic de tendresa, generositat...

Les postres, alegres, són el remat,
bocins fets de pasta de felicitat.

Tria els poemes que vulgues
i fes tu mateix el menú.
Tant de bo que les idees
s'engreixen dins el cervell
i s'acompanyen, alhora,
dels teus millors sentiments.



Fina Girbés. Poemes a la carta, 2011
Il.: Eider Eibar

1 de juliol de 2018

Poesia Brossa + AGUILA

Poesia Brossa: exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 per Teresa Grau Ros
Exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 
Àguila de Joan Brossa a l'Exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 per Teresa Grau Ros

Mussol a les ruïnes

Vora mar, no gaire lluny del riu
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
  uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.

Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.

I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.



Històries d'animals, tretze, 2010
Poesies: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

La magnòlia

Magnolia grandiflora - Parc de la Ciutadella (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Ha florit la magnòlia
ufanosa,
carnosa,
i em cobreix amb la màgia
d'un mantell de perfum.
Quan la llum
va donant-se a ponent,
ella encara
m'il·lumina la cara
amb blancor resplendent.



Joana Raspall. Degotall de poemes, 2003
Il.: Glòria Garcia

Volem

Nosaltres no volíem dir l'amor
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.




Roc Casagran. Direm nosaltres, 2018
Pr.: Feliu Formosa