Plantades a la terra per ser de terra,
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.
Plantades per viure verticals
i tocar el cel.
Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.
Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.
Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.
Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.
Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.
Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.
Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017
Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy
Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016