Per tu s'obren les roses blanques
i esfullen corol·les de neu
damunt el teu cos
tan petit i tan meu.
El bressol
ple de sol
sempre et crida
a la llum i a la vida.
Jo soc una mare en florida
que lleva com arbre fruiter
el seu fruit primer.
Veig l'esclat exultant
de la carn de l'infant,
l'acotxo i el beso.
Sabem que l'hem creat
per amor, tan rosat
com una flor
descloguent-se.
El fill que bressolo a la falda
corona el meu somni més alt
i sé que el seu bleix
tan subtil i suau
és el goig i la clau
del meu cor.
Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001
i esfullen corol·les de neu
damunt el teu cos
tan petit i tan meu.
El bressol
ple de sol
sempre et crida
a la llum i a la vida.
Jo soc una mare en florida
que lleva com arbre fruiter
el seu fruit primer.
Veig l'esclat exultant
de la carn de l'infant,
l'acotxo i el beso.
Sabem que l'hem creat
per amor, tan rosat
com una flor
descloguent-se.
El fill que bressolo a la falda
corona el meu somni més alt
i sé que el seu bleix
tan subtil i suau
és el goig i la clau
del meu cor.
Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001