Solitud

Les pedres també volen estar totes soles.
I les oliveres
i les cases tancades, amb ombres fosques, a l'aguait.

De: La dona és un signe guixat al mur d'Al·là.

Bejan Matur. Al seu desert. 2012. P. 32

Versions d'Albert Roig.

Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.

Oasi

Tots els teus ensenyaments són com l'empremta
de les sabates sobre la pols: són els fills de les
sabates, però no són les sabates.
               CHUANG-TZU

Tots els neons de l'aula s'encenen per mirar-vos
i un fil blau es projecta dels vostres ulls als meus.
Navego amb els rems de la veu
pel vostre oasi invicte, i vaig plantant a l'aigua
els mots que aneu teixint amb fils del meu desert.

De: III. Dinou retrats i un autoretrat

M. Rosa Font Massot. Un lloc a l'ombra. 2011. P. 66 

Premi Carles Riba 2010.

Al desert

Al desert habitat per éssers
-infants, ancians, nois, dones-
el vent empeny la violència més que violenta
cap als fossats.
Arriben aquells que desenterren les restes
medalles de verges, sabates, roba
petits feixos d'ossos de cranis molts.
Tots els noms soterrats en l'horror.
Arriba l'assassí que mira.

De: Diari de la ciutat de les mortes

Élise Turcotte. El que ella veu. 2022. P. 87

Traducció: Ricard Ripoll i Villanueva.
Fotografies: Paula de Palau.

De cop s'obre una nova

De cop s'obre una nova dimensió
que és un desert.
Es trenquen les atmosferes que m'embolcallen
i resto a la intempèrie.
Des d'una nuesa nuclear,
perdudes les geografies conegudes
torno a néixer expulsada per la mort
quan mor la mare.

Roser Cabacés. Aiguaneix. 2020. P. 69

Epíleg de Teresa Costa-Gramunt.

XVII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de Poesia, 2020.

Tankes a Maria-Mercè Marçal

  I

De l'injust oblit
pertinaç guaridora.
Al desert cremat
de l'eixuta memòria
hi portaves la pluja.

II

Algú del futur
farà recer a l'ombra
del teu brancatge
no de llengua abolida
ans de llengua regada.

Josefa Contijoch

Es troben en el llibre:

Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX. 1999. P. 156

A cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal.

com la sorra del desert

com la sorra del desert
en periple de dècades
fertilitzant la selva amazònica

partícula de pols
que cega la mirada

bandejar la urgència
la multitud  el flagell

triar ser menester
esdevenir causa 

De: #eixam

Maria Antònia Massanet. Aus de ramat. 2019

Epíleg de Lola Nieto.

Foc nou

Apuntava al fracàs, a l'enderroc,
al mal pas decisiu i al sabotatge.
Conduïa a l'estrip, a matar el joc,
a fer espai a la bèstia, a ser-ne ostatge.

Indicava verí, poca revolta,
un naufragi evident i decadència.
Convidava a l'ofec, a vida mòlta,
a desig arrestat, a violència.

Amb el nom de desert, d'explosió,
de món eixorc, parany o malefici,
s'intuïa condemna, col·lisió,

prò resulta que no, que era el solstici,
que la nit va baixar la tensió
i que res de final: era un inici.

Inèdit

Blanca Llum Vidal, dins,

38è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2023

Direcció: Maria Callís i Josep Pedrals

Gener és llarg

Gener és llarg per a la penombra.
Una llenya de silencis encén
l'alba a l'hora que arriben els trens.
L'horitzó és un cadàver de colors.
En l'agenda del foc, mistos trencats
són un desert calcinat de carícies.
Viure és distraure les flames del bosc.




Marisol González, dins,

Reduccions : revista de poesia. Núm. 103, setembre 2013, p. 48

hi ha paraules que volen ombra

hi ha paraules que volen ombra,
com flors que moren al sol.
hi ha poemes que naixen
entre les roques profundes del somni
com hi ha plantes
que estenen arrels i escorça
sota un cel implacable
o sota l'arena cremant del desert.



Anna Montero. On els camins s'esborren. 2018

Llibertat

En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l'arena en la neu
Escric et teu nom

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginesteres
En l'eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

...

Llibertat




(Fragment)


Paul Éluard

Traducció de Marc Granell.

Es troba en el llibre:

Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015

Edició: Jaume Subirana.
Pròleg:  David Fernàndez.

Per amor

L'edicte de l'emperador cristià així ho manava:
prohibit jugar a daus, explicar les lleis
i ensenyar filosofia. Havia d'emmudir,
d'un cop i per sempre,
l'Escola filosòfica d'Atenes.

Per amor a les idees
Damasci i els seus companys filòsofs
van decidir no renunciar als seus principis.
Per amor a les idees
van acordar exiliar-se.
A Pèrsia. I una petita comitiva
va travessar la xardor dels deserts de Síria,
el fang dels rius mesopotàmics, 
les neus dels Zagres.
Per amor a les idees.

Què no fem per amor.




Manuel Forcano. Estàtues sense cap. 2013 

Dones (in)visibles

                         2

Com l'alè dels deserts segrega miratges
o el guix cal·ligrafia a la pissarra
murmuri d'ales blanques,
així la singladura d'unes mans:
dues barques que passen
i escruixen dos clavills en l'horitzó.
Rumbs cardinals entre escumes florides.



De: 7 instantànies



Maria Josep Escrivà, dins,


Reduccions : revista de poesia. Juliol 2010. Núm. 97. P. 31

Sàkkara

Sàkkara és un monticle,
una esquerpa piràmide sola,
plantant cara al desert i al xaloc,
persistent, indomable.
A camell, és a un pas de les altres
piràmides: Keops, Mikerinos, Kefrèn.
S'assembla a la mastaba rústega
però té el posat únic, superb,
de la bellesa autèntica.



Núria Esponellà. Un vent, una mar. 1994