Als anys seixanta, però, en les nostres tertúlies del meu Bloomsbury
local,
la Paulina era una conversadora intel·ligent, culta, ocurrent,
que sabia prou bé
que nosaltres no érem ni de lluny de la Lliga!
Érem
músics (Moviment Socialista de Catalunya) si alguna cosa érem,
i no
tots, i també força ateus. Ella, a l'hivern, amb un abric d'astracan que
hauria provocat l'enveja de la mare dels germans Moix, es reunia amb
nosaltres
(ressacosos tots) a Amics de les Arts a l'hora de l'aperitiu
dominical.
Fragment
Marta Pessarrodona. Donasses. 2006