Si el seu rostre

Si el seu rostre estimaves com un jardí
on creix el narcís flairós i la rosa rogenca,
amb més i millor passió l'estimaràs, ara
que amb el borrissol li han eixit violetes.

Ibn Aixa, dins,

Josep Piera. El jardí llunyà. 2000

Preludi

             Homenatge a Josep M. Llompart.

Camina i pensa
un sol que no s'apagui
amb tots nosaltres.
Tanca els ulls, al parterre
s'han marcit els narcisos.

Antoni Vidal Ferrando. El batec de les pedres. 1996

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 1995

Llegendes del Montseny

Els esperits forts respondran que supersticions

i llegendes -mentides tot- són resquícies d'un

temps d'ignorància i de credulitat inconscient;

per lo tant la seva desaparició, lluny de doldre,

és de celebrar.

No vull discutir-ho. Lo que sé, lo que afirmo

rodonament, és que en aqueixes mentides hi

batega l'ànima del poble, i són un preciós

document per reconstituir la història íntima

del seu passat. I aquest valor, per ell sol, ja

fóra prou  per moure'ns a recollir -les 

pietosament, si no en tinguessin encara un

altre: és que són aqueixa cosa misteriosa que

no s'explica i que s'anomena Poesia.

(Fragment del pròleg de l'autor)

Apel·les Mestres. Llegendes del Montseny, 2004