deixa'm que m'agafi a les teves branques.
i em llepo els cabells picants
d'escarola amarga.
asseure'm al teu ventre inflat
de criatures màgiques.
vull tornar-te,
perquè de tu,
jo vinc de casa.
vull tornar a ser arbre.
Rateta, rateta
si vas a la font
no caiguis a l'aigua
perquè no hi ha pont.
Rateta, rateta
quan passes el riu
no mires el sol
que no tot es riu.
Rateta, rateta
si vas a la mar
junt amb l'estovalla
posa l'esmorzar.
I si el sol solet
et vol enganyar
fes-li la rateta
amb l'espill del mar.
Empar de Lanuza
De: 10 poesies per escoltar. 2n cicle educació infantil (I3)
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.
Pròleg: Teresa Colomer.
Ametlla de tarda blanca:
creua'm el pit.
Separa els fils de pluja
dels mestrals grocs,
car el capteniment
frisa les cèl·lules
i flairosos, corbats,
dins viles mudes,
nodrim les soledats
de verds ben tènues,
amb una arena humida
als peus cansats.
I escoltem cada nota
del temps malalt
que empresona els turmells
i vol cremar
els tèrmens de les nits.
Som conscients
i som ben conscients
que els coralls es reclouen.
M. Antònia Grau
Es troba en el llibre:
Pròleg: Albert Calls i Xart.
Fotografies: Anna Murillo.
One Health
Accions bàsiques per viure en plenitud
Accionem estímuls que ens facin bones persones
Conduïm les nostres emocions vers una atmosfera sense agents contaminants
Elaborem polítiques amb perspectiva de gènere en tots els àmbits
Encaminem activitats del nostre jo poètic, perdurables, en la memòria
Fem de l'amor, la sostenibilitat i l'esperança instruments saludables i creatius
Visquem les experiències negatives com instants d'aprenentatge per transformar
el que estigui al nostre abast
Induïm a mirar i escoltar més enllà de nosaltres, activament i responsable
Respirem, obrim els ulls, descansem, si podem, és clar, somrient,
amb un somriure conscient,
conscient dels perills.
8 de març de 2025
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
No m'agraden les princeses
ni cap cavaller valent
que porti brillant cuirassa
i espasa feta d'argent.
No m'agraden les trifulgues,
ni cap baralla punyent,
ni esporuguir nit i dia
a tota mena de gent.
A mi m'agraden els contes,
les roses, el bon menjar,
escoltar faules i històries
divertides d'explicar.
Quan sigui la festa del llibre...
m'hi voldríeu convidar?
Potser d'aquesta manera veuríeu
(oh!, gran sorpresa!)
que soc un Drac de bon tracte
que no es cruspeix cap princesa!
Del llibre Poemes i cançons de les quatre estacions. 2003
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023
De: Festes, xerinoles i manduques : Poemes sobre festes tradicionals i els seus «complements»
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
Sardanegem mentre la cobla broda
les notes del que escolta o vol comptar,
unim-nos un cop més dintre la roda
i fem que el seu avui tingui demà.
Si fills del temps sabem que se'ns avança
al ritme del progrés que res no exclou,
no tot es fa mudable, cant i dansa
vivificant la terra en tenen prou.
Si així no fos i perdéssim la via
del que ens identifica, si infidels
deixéssim que es postrés en l'agonia,
és que tindríem mortes les arrels.
1993
Montserrat Vayreda. La cinta del camí : antologia poètica. 2024
Pròleg d'Anna Maria Velaz
Este mar que ahora llega en las notas de piano
fue el que soñaste un día y era anterior a ti.
Estas notas brotaron al escuchar la lluvia
llevada por la brisa sobre el mar, una tarde.
Ésta es la noche oscura de las manos vacías
y la mirada fija en la estrella que cae.
Éste el largo silencio que sucede al silencio
en que escuchas el mar, su rumor, en lo eterno.
Esta sola belleza nos ayuda a vivir,
y también a morir.
Andrés Sánchez Robayna
Es troba en el llibre:
Nit de Poesia al Palau : Barcelona poesia 2012 : XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2012
Direcció del Festival: Eduard Escofet i Martí Sales.
Escolta
aquesta serà la primavera.
A punta de llengua
i a solc de dit,
amb les orelles tenses
com una llebre
en la foscor.
Si el dir i el veure,
si el ser i el ser-hi
des d'aquesta imperfecció:
l'única possibilitat
que tenim.
Escolta
aquesta és la meva paraula,
aquest, l'any
sense primavera,
i digues-li puny o escuma
digues-li baf o borboll
als gemecs sembrats
als peus de la flor,
aquesta nuesa entorcillada a una altra,
el rec d'un prec,
el retorn al principi,
la tempesta
abans de l'esdevenir.
Digues-li amor
a les ganes de ser u
sense ser-ho.
Bell no vol dir habitable
dins d'aquest cos
que et vol,
savi no vol dir constant
per a aquesta natura
que et fa,
però ens queda el bosc
i aquest és el nostre cordó,
l'ull del primer dia
que et va conèixer abans que jo.
Et dic
escolta
per totes les vegades
que després et diran
mira
i exhausta
hauràs de tornar a obrir
els ulls,
i no hi haurà ventre
capaç de contenir-te,
no hi haurà temps
capaç de desdibuixar-te.
Escolta
aquesta serà la terra.
Aquí tot moviment es fon
dins d'un altre,
i només per un instant
perdura.
L'eternitat no existeix,
però dins de l'obaga
es bressola.
No miris, només escolta:
ressona.
De: #un altre món
Lucia Pietrelli. La terra i altres llocs. 2021
El sol no entra
per les parpelles closes.
Enlluernem-nos!
Si no l'escolto,
la mar no tindrà boca
ni res a dir-me.
Parem l'oïda;
fins el gemec de l'aire
ens alliçona.
De: Arpegis. V. Constatacions.
Joana Raspall. Arpegis : haikús. 2004
Introducció de Feliu Formosa.
També els trobareu en el llibre:
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021Pròleg de Carles Duarte
Amor, el bosc no canta: en un moment,
s'han deturat les pedres a escoltar-nos.
Són els teus mots les dolces portalades
d'un temple on temps i aire ens han empès?
Són d'heura les figures amb què comptes
exemples de la vida natural?,
espines que no dallen, fulles blanques,
són una llum que al rés ens esperava?
Mentre la mà l'escorça lleva a l'arbre
sento com passen breus tots els meus anys,
caiguts per sempre en terra devastada.
I
Susanna Rafart. La llum constant. 2013
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2012
Al vespre li pregunte a ma mare,
en secret després de les campanades,
com he d'interpretar els dies
i preparar la nit.
En el fons demane sempre
poder contar-ho tot,
triar els acords
d'entre els sons que m'envolten.
Juntes escoltem en silenci:
ma mare em somnia de nou,
i toca, com cançons antigues,
el to major i menor del meu ésser.
De: Gedichte 1948-1953 = Poemes 1948-1953
Ingeborg Bachmann. Poesia completa. 1995
Traducció de Teresa Pascual i Karin Schepers.
Títol original: Sämtliche Gedichte.
Poemes en català i alemany.
La llibertat és el dret a dir als altres allò
que no volen escoltar.
George Orwell
Quand on n'a que l'amour
Pour parler aux canons
Et rien qu'une chanson
Pour convaincre un tambour
Jaques Brel
Quan hom tot just té el dret
al decidir d'un poble
per una causa noble
no admesa per decret
Quan hom tot just té el dret
a demanar justícia
cridant sense malícia
que el dret ja sigui un fet
Quan hom tot just té el dret
al seu vot per represa
per la terra promesa
on la parla ens remet
Quan hom tot just té el dret
de voler-se més lliure
per deixar de malviure
potser cal tirar al dret
Quan hom agafa el dret
perquè no se li dona
la història com a icona
avalarà aquest plet
Quan hom agafa el dret
d'afirmar voluntats
guanyen les llibertats
sobre tots els retrets
Quan hom agafa el dret
se'n diu desobediència
on rau la independència
amb el vot al barret
Quan hom agafa el dret
de votar al seu destí
tombant el seu botxí
amb la llengua al gallet
i amb la força del sí
per llevar les amarres
reblarà un altre sí
alçant les quatre barres!
Ester Xargay
En el llibre:
1-O trenta poetes per la llibertat. 2018
Pròleg: Vilaweb
Fotografia de coberta: Sense data de caducitat, de Marga Ximenez.
Hui tornen ells,
els nostres morts.
Fan senyals amb les mans,
passen d'un Grau a l'altre;
fan més dura la falta,
molt més fonda, més trista.
Ací va ser, la mostren:
els senyals des del pont
fan molt més vius, més certs,
tots els llocs de la falta.
Ací va ser, la diuen:
el cansament de l'era
el pa d'ahir, la malta
amb pa, taronja amb pa.
Ací va ser, l'escolten:
me n'he d'anar, les presses,
Carmen, toquen a bolo,
tot el dinar a taula,
deixar-ho tot, l'estiba,
el vaixell dins del moll,
homes a bord, de terra,
tots els seus fills a taula.
Més pròxima, més forta:
la falta sota l'ombra
negra del garrofer,
sota el fum d'una cuina,
el rebost i l'olor
de tancat i vi negre,
el taulell de la barra,
l'espill de la paret.
Ací va ser, la inscriuen:
la falta i les memòries;
ací va ser, nosaltres,
els dos costats del pont.
Teresa Pascual. Tot passa baix. 2022
Dedicat a la Mercè.
La veritat oneja al vent,
i cada bri d'aire
et bufeteja els somnis
fins a convertir el teu son en fum.
Què n'ha quedat, del saber antic?
Qui ha trencat la màgia de l'instant?
Torna.
Torna enrere,
allà on vas clavar la bandera
de la teva identitat.
Oblida tot allò que t'ha mancat,
i torna a començar.
La veritat oneja al vent
i només tu la pots copsar.
No te la quedis,
que et pot enverinar.
Llegeix.
Llegeix entre la boira
el missatge dels infants.
Escolta.
Escolta entre el silenci
el seu clam de llibertat.
Busca.
Busca entre les cendres
una espurna de pietat.
La veritat oneja al vent,
i només tu la pots copsar...
La casa, oberta,
encara que el fred
se'ns escoli entre els llençols.
L'amor, a cabassats,
encara que el pes
ens vincli els genolls.
El bes, sincer,
encara que l'alè
se'ns mengi les paraules.
L'entrega, total,
encara que la por
ens cremi les entranyes.
La veritat, sobre la taula,
encara que els déus
juguin amb les nostres errades.
Rosa Bosch. Una rosa al cor. 2004
Pròleg d'en Ramon Guitó i Pons
De vegades el món no sembla tan inhòspit.
Quan em faig un cafè a la base
la neu sura una mica neguitosa
rere els caramells del voladís,
com si no sabés, ben bé, on caure.
Aquests matins no són blancs, sinó plens de matisos,
perquè el blanc no acaba de ser blanc;
hi ha un blanc blavós, un blanc groguenc,
un blanc brut que se m'escapa.
El blanc és el color de la neu
per als qui no han vist mai la neu.
No sabria descriure-la ni pintar-la, però és molt més
que un full en blanc o un tub de pintura blanca.
Hi ha qui escriu coses com «el blanc de la neu»,
«el blanc del full», «la ment en blanc»
i s'omple de paraules per expressar el silenci.
Els matins com aquest no vull escriure res.
Amb la tassa a les mans,
només miro la neu mentre escolto com cau.
De: Perfils intimistes.
Melcion Mateu, al llibre:
17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024
La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.
Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.
Conté fotografies.
Mastegar com si esculpís qui sap quin segle i
quin no res. Mastegar el tronc de regalèssia
que fa el nus arran del mur de les glicines.
Parlar amb qui no té temps perquè és el sol
l'únic compàs que vol i don i escoltar-li tot
el fred que dol i viu. Escapar-me de la feina
amb la gavina fins trobar-me al mig del pas
per fi el remei: una branca d'eucaliptus que
ha arrencat el vent de l'est i que ara rau sota
l'estàtua: dona i ocell. Pensar en quin és
el nom i si en té deixar que em faci pessigolles.
Blanca Llum Vidal. Homes i ocells. 2012
La música és emoció i alegria,
em fa riure i se m'endú les pors.
La música m'alegra els dies
envoltant el món de colors.
Em calma l'ànima
amb notes i melodies.
M'allunya la tristesa
amb acords i simfonies.
La música em fa ser lliure,
em transporta a un altre món.
M'omple el cor de fantasia,
m'omple fins a l'últim racó.
Quan no tinc un bon dia,
escolto sempre una cançó,
i la pena ja no és pena,
sinó un prat a la tardor.
Paúl Martínez Casahuga
Escola municipal Ignasi Iglésias
{3r premi, categoria C, poesia
Pseudònim: Deadpool
Categoria C - POESIA
Jocs Florals Escolars Sant Andreu : recull dels textos guanyadors : curs 2015-2016