Romanç del cavaller Sant Jordi

La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L'altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l'espadat de l'existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.

Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021

Il·lustracions d'Adelaida Murillo

Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes

L'isard

Dalt del cim d'un espadat,
entre crestes del rocam,
emoció, bellesa, art:
un acròbata, l'isard.

Les oques van descalces. 2021

Poemes de Ramon Besora
Il·lustracions de Natasha Domanova
Música de Rosabel Bofarull

BRIAR NECK, 1912

Erms, solcuits i brunyits per la intempèrie,
els espadats rocosos amb grans gorges
descarnades i guerxos replanells
i formacions vegetals suspeses
i codolars al peu del precipici
davallen fins al mar.
                                  Ah el mar! Una àguila
incompatible amb merles i verdums,
una disbauxa de fisonomies
i remors diluint-se en l'arc del cel,
una massa d'anyil centellejant
sota la tamisada llum del sol,
un final de trajecte.
                                Dalt del cingle
un aire franc embriaga els sentits.

Ernest Farrés. Edward Hopper : cinquanta poemes sobre la seva obra pictòrica. 2006