A la terra, amb afecte

llegim les notícies, nosaltres
comptem el nombre de morts, nosaltres
mirem la televisió i els incendis se'ns empassen, nosaltres
aguantem la respiració dins el tifó, nosaltres
migrem cap a la frontera i ens diuen que tornem al lloc que crema, nosaltres
ens enfonsem a la sorra, nosaltres
presenciem com la grava s'esfondra sota l'aigua, nosaltres
mirem d'agafar els mobles que giravolten dins el cicló, nosaltres
enviem salutacions cordials a les inundacions, nosaltres
estem connectats de manera terminal, nosaltres
ens refiem de la tecnologia per lligar-nos a la terra, els uns als altres, nosaltres
nosaltres som estranys coneguts, nosaltres
interpel·lem països rics que contaminen, nosaltres
ens creiem les seves promeses de reduir les emissions, nosaltres
votem els líders que prometen liderar, nosaltres
exigim el mínim, nosaltres
resem pels qui no tenen casa mentre nosaltres
mengem nyoquis sota teulades amb panells solars, nosaltres
ens quedem enrere mentre ells innoven i ens passen al davant, nosaltres
assequem totes les aixetes, nosaltres
fonem les glaceres en nom de l'expedició, nosaltres
veiem unes guerres més mortíferes que les altres, nosaltres
estem al dia del que fan les kardashian, nosaltres
passem fam mentre diem que ens menjarem els rics, nosaltres
explotem davant dels ulls de déu, nosaltres—

Kolema Putuma

Traducció de Jordi Fité.

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 91

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha

En la fornal de la vida

Posa les paraules
en la fornal de la vida,
escalfa-les amb la calor
del carbó de la passió,
posa-les en l'enclusa
del teu temps,
aplana-les amb el mall
i doblega-les fins que donin
forma a les idees,
a l'orfebreria d'un poema,
d'aquell magma que va deixar
un cràter profund
en els teus records.

En la fragua de la vida

Pon las palabras
en la fragua de la vida,
caliéntalas con la calor
del carbón de la pasión,
ponlas en el yunque
de tu tiempo,
allánalas con el mazo
y dóblalas hasta que den
forma a las ideas,
a la orfebrería de un poema,
de aquel magma que dejó
un cràter profundo
en tus recuerdos.

Assumpció Forcada. Tecnologia = Tecnología. 2013

Pintura de la portada: Gudmundur Karl Asbjörsson.

Paper

Potser caldria fer paper
amb fibra de lli
per a vestir les paraules
que escrius.

Potser caldria recordar
les teves fibres de bedoll
que enyoren el vent
i cerquen ara la veu de les muses.

Potser abans eres
part d'un pi que somiava
fer acupuntura del cel
amb les fulles.

Potser les teves fibres curtes
d'Eucaliptus reconeixen
i capten l'aroma
d'un poema.

Potser, ja lluny del papir
i del pergamí,
t'adones que els teus fulls
són fulles de l'arbre de la cultura.

___________________________


Quizá habría que hacer papel
con fibra de lino
para vestir las palabras
que escribes.

Quizà habría que recordar
tus fibras de abedul
que añoran el viento
y buscan ahora la voz de las musas.

Quizá antes eras
parte de un pino que soñaba
hacer acupuntura del cielo
con las hojas.

Quizá tus fibras cortas
de Eucaliptus reconocen
y captan el aroma
de un poema.

Tal vez, ya lejos del papiro
y del pergamino,
te das cuenta de que tus hojas
son hojas del árbol de la cultura.




Assumpció Forcada. Tecnologia = Tecnología. 2013