Macedònia

Lluint
com bocins de joies,
tinc un bol curull
de plàtans, maduixes,
        préssecs, pomes i xirimoies.

De: Postres

Tots a taula!. 2023
Poemes de Lola Casas
Il·lustracions de Gustavo Roldán

De la terra els bells dons

Però el més nin de tots,
                           mou els fruits, radiant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen:
i quin obrir-se els ulls
                           que miren i no es cansen,
pel bellugueig vermell que tenen al davant.

          Josep Carner. (Els fruits saborosos)

De la terra els bells dons
      la bona fruita.
El daurat albercoc,
      pera madura,
cireres a penjolls,
      cors de maduixa,
mandarina, dolçor
      que no afeixuga.
Els préssecs es fan or,
verd glauc la pruna,
a la magrana estoig
de gemmes púrpura.
El raïm el bon most;
les figues, sucre.
Són les taronges, sols;
la síndria, lluna,
les nesples xuclen grog
      a la menuda.
Cadascuna un color
i un tast en cadascuna.
Voleu millor tresor
que el de la fruita?

Montserrat Vayreda: Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001

Com el Vallès no hi ha res

¡ Ai casa tan camperola,

Déu me la guardi de mal!

A l'eixida, tota sola,

veig una malva reial.

Al safareig, de basarda,

batega la llum que mor.

Allí plau, caient la tarda,

berenar d'un préssec d'or.

Travessa l'horta de seda

riera de bells destins,

cenyida de pollancreda

i ungida de quatre pins.

De canyes és envoltada

una aigua fent cantussol;

jo veig tota l'estelada

caiguda en el reguerol.

Els cims de la rodalia

es senten amorosits,

si per calitja, de dia,

per celístia, de nits.

En un turonet,  que empolsa

un or envellit i rar,

hi ha rengs d'una vinya, dolça

com si fos vora la mar.

I tot just, en l'ombra estesa,

sona un grill escadusser,

s'enfila la lluna encesa

damunt d'un pal de paller.

Josep Carner,

Dotze poetes catalans contemporanis. 1. 1979

VI

El refugi del temps,

la terra que respira

amb un gest mineral.

Un horitzó de vida que flueix,

incessant, incansable,

de blat tendre onejant

contra els límits del cel.

A les mans duus

el nom de tots els dies,

l'esforç de fer anar l'eina,

la cura del ramat.

Guardes als llavis

el tast del pa

i el préssec saborós.

Aquest capvespre té una pell

que regalima una llum llisa.

La terra, fèrtil,

germina i creix.

Carles Duarte. S'acosta el mar, 2010

L'estiu fecund al jardinet

Si el dia és ardent i ens veda,
terrífic, de caminar,
aquesta acàcia fa
un so d'enagos de seda.

Altra joia no demanis

que el jardinet, el recer
a on sospira el roser
i fan xiscles els geranis.

Menja't un préssec mollàs,

clou els ulls i sent la nota
llunyana de la granota
en algun fresquíssim jaç.

I fixa el callat magí

en cosa oculta i divina:
en el càntir de la mina
o l'infant a dintre el si.




Josep Carner. Poesies escollides. 1979

A cura de Joan Ferraté.