Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 d’abril de 2014

Postals de Torà

Església de Torà per Teresa Grau Ros
Església de Santa Maria de l'Aguda (Torà) per Teresa Grau Ros
Cabana de l'espardenyer de la font (Torà) per Teresa Grau Ros
Flor blava per Teresa Grau Ros
Camí dels horts (Torà) per Teresa Grau Ros

A Blanes en sa festa

Cala de Blanes
Del cim de les muntanyes on me trob
davalla al mar un bon desig de festa.
Tot està mut i immòbil aquí dalt
i és tota inquietud la mar brunzenta.

Aixís per vostra festa, gent del mar,
vos trameto un alè de la pau meva;
poseu-lo en mig del bull del vostre goig,
i veureu com la festa temperada
encara en torna bella.


Cauterets, juliol de 1906


Glòria Casals. Joan Maragall: carnets de viatge, 2010

29 d’abril de 2014

El pomeró florit

Airfield Farm & House - Dundrum
Les noies d'alentorn
del sol a la sortida
van a herbejar lo blat,
lo blat de la cormina,
lo bec ple de cançons,
lo cor ple d'alegria.
Veient vermellejar
l'encesa barretina,
com rosa d'un roser
dins la verdor florida,
en vol ajogassat
rotllen la soca ombrívola,
i es posen a voltar
amb ran refiladissa:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.

Dolça era la cançó
mes la tornada trista,
de les que fan plorar
a qui la terra estima;
semblava un dolç sospir
del mes d'abril que expira,
lo Déu vos guard del maig,
de Pasqua la somrisa,
un cant de rossinyols
que de millors n'esquiva,
los cants de serafí
que cel amunt me criden.
Mes lo gentil estol
refila que refila:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.

Del somni al despertar
que ma ànima adormia,
sento cruixir lo tronc
que em feia de cadira.
M'agafo al gerd brancam
arreu, arreu se'm vincla,
arreu arreu se romp
en bella trencadissa.
I caic branques avall
rodant des de la cima
de la sardana al mig,
mes ai! com sense vida,
quan més suau que mai
la refilada espigna:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.

Jacint Verdaguer. La pomerola, Primavera, 2013

Canvi

Apple Blossoms
La pluja cau amb un goig de gatzara
i de biaix corre el sol entremig;
una pomera, de flors tota clara,
       pensa que és d'or cada esquitx.

Els elements barrejaren llurs tresques
i l'un amb l'altre, saltant, es confon;
corren, s'empaiten; amb crits i juguesques
        rejoveneixen el món.

És l'un mortal consirós, l'altre canta.-
Mentre, a ple sol, ve un ocell a fer niu,
sobre un esbart que recula i s'espanta
         hi ha un núvol negre que riu.

Josep Carner. Poesia, 1992

26 d’abril de 2014

Avui la meva àvia

Avui la meva àvia
compleix gairebé un segle,
i encara manté l'humor i un cabell blanc ondulat i brillant.

Carla Besora

17

En vermell
Un altre cop, el mateix
símptoma-tan sols hi és
latent un mot expandint-se.


Montserrat Rodés. Immunitats, 2005

XXIV

2009-07-08_12-57-31.t
No naveguis, ara, que les barcasses
ancorades remouen, esmolades,
velles tempestes de sofre i plata.
Espera que passi: tot és ferralla.

Montserrat Rodés. Riu d'arena, 1992

1

Acitrezza Faraglioni Moon Rise Sicilia Italy Italia - Creative Commons by gnuckx
Qui ha llençat els vaixells
de paper al blau trencat
de l'aigua? De quin naufragi
t'escapes? Poruc, refàs
la mar per camins de l'aire.

Montserrat Rodés. La set de l'aigua, 1991

Pòlders II

Polder Landscape #1
Passejo de tarda pels límits domèstics.
No plou encara quan s'acosta el nord.
Aprenc l'entrada sàvia de les aigües
i els anys millors per les collites.
Sempre amunt, bandera de pastura,
tendríssima, calvaca resistències
i amanseix les conquestes parcials.

Olga Xirinacs. Óssa Major, 2009

24 d’abril de 2014

No són com sols els ulls de l'estimada


No són com sols els ulls de l'estimada
ni com corall el seu llavi vermell.
Per què el seu pit no és neu emblanquinada?
Per què és de fosc metall el seu cabell?
Roses blanques i roges he admirat,
però el seu rostre roses no conté;
i qualsevol aroma és més preuat
que aquell perfum que exhala el seu alè.
M'enamora escoltar-la. I, tot i així,
sé que és més delitosa l'harmonia;
no m'he creuat cap dea pel camí,
ja que ella, amb passa ferma, va fent via.
I això no obstant, oh Cels, ella val tant
que és fals anar-la amb altres comparant.

CXXX


Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare, 1993


21 d’abril de 2014

Joan Maragall : carnets de viatge

Universitat Pompeu Fabra
Gran caminador; observador subtil;
amb una finíssima intuïció de vegades
esquitxada amb un punt d'ironia;
hereu, pel que fa a la interacció
home-paisatge (i per altres coses)
del Romanticisme; compromès amb
el territori i la seva gent, Maragall
va saber aplicar com ningú la mirada
ciutadana -urbana- als paisatges del
mar i de les muntanyes i també com
ningú va ser generós i crític, benèvol
i lúcid amb la seva ciutat.

Al lector

(Fragment)

Glòria Casals. Joan Maragall, 2010

Països Catalans

Aigüa PPCC
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.

Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans, 1997-, v. 4

La rosella

Lost in Field
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Vestida de vermell
taques de color
damunt d'un mantell
virolat de verdor.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Sàlvia del Berri

Les fulles apunten

Chestnut tree leafs at sunset
Gira el Març la testa
amb ses roentors,
que acuiten la festa
dels tendres colors.

I per les collades
ve ta llum gentil,
ton cant, tes ruixades,
tos besos, Abril.

I el brancatge sent
com tènuement
el fa delitós

un néixer indecís
un mica gris,
una mica ros.


Josep Carner. Poesia, 1992
Ed.: Jaume Coll Llinàs

A muntanya

M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.

Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.

¡Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
¡Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!

Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.

Puigcerdà 1897

Joan Maragall. Visions & Cants, 1900

Disposa els teus sentits


Disposa els teus sentits
per a cada gest.

Arrela't en la llum
que inaugura els colors.

Deleix-te per gaudir
dels mots que has heretat,
dels llibres que t'esperen,
de la música límpida
d'aquells qui et precedeixen.

Alegra't de la fruita,
dels llavis que acullen el teu bes,
del mar inassolible,
del Déu indesxifrable.

Instaura en els teus ulls
el blau ressò de l'infinit.



(de Ben Sira)
Carles Duarte, dins,
Antologia de poetes catalans, 1997-, v. 4

19 d’abril de 2014

L'ametller


Ametllers florits i la Mola
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
¡Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria.

Joan Maragall. Les disperses, 1904

La xarxa encomanada

the ramones:smash you
Vull anar a la pesquera en nit de lluna,
quan tot serà pintat d'encantament,
amb la rosa al capell, com signe d'una
ànima fresca, abandonada al vent.

Dansarà com podrà la barca bruna:
estel ni calafat no n'han esment.
Jo hi aniré pescant, a la fortuna,
paraules en neguit de pensament.

I com que amor es passa de soldada,
mai no serà l'art meva carregada
del peix que es dol en cuejants combats.

La xarxa des d'avui encomanada
tindrà un miler de resplendents forats
sense senyal de corda pels costats.

Josep Carner. Poesia, 1992

Endevinalla

Hermit Crab
Dins d'una cova del mar
hi ha una cranca molt peluda,
sorruda,
que fa palanca amb les potes
per fastiguejar una estrella
vermella
que es cruspeix una paella
de musclos i de garotes.

¿Quantes potes té la cranca?
¿Quantes potes té l'estrella?
Deu i cinc, ara t'atrapo,
cinc i deu, ara ja et tinc.



 Olga Xirinacs.Óssa major, 2009

El viatge

He retrobat la vida i el respir
de la terra, la deliciosa fuga
de l'abril sota els llibres, vers el rostre
que redreça el somrís, vers l'esperança
a la deriva d'una veu.

Cal donar al viatger la pau de casa,
l'hora que fou viscuda, tan alegre.
Els anys, però, no tornen.


Joan Perucho, dins,

18 d’abril de 2014

Revolta

Car tota cosa en néixer, fa
de primer la passa maldestra,
lluu l'incendi en cada finestra
com el cul d'un orangutà.

Hi ha qui es vol enamorar
d'una dona en fase rupestre.
Hi ha qui sap que es cou la minestra
de l'era nova que vindrà.

De qui es mou abrandat per l'odi
jo no em puc pas sentir proper;
i sé que cal cremar el vell codi.

Un embat de vent d'esperança
entre enderrocs i flames, ve.
D'aquest vent jo dic la lloança.



Josep Junyent i Rafart, dins,

Antologia de poetes catalans, 1997, vol. 4

La meva musa

El teatre és poesia que surt del llibre per fer-se humana / Federico Garcia Lorca - TNC : Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona) per Teresa Grau Ros
La meva Musa, prudentment callada,
escolta tot allò que, amb verb florit,
us ha ofert qualsevol ploma daurada
que del goig de les Muses ha gaudit.
Jo sols tinc pensaments; d'altres, paraules;
i -com clergue illetrat- dic sempre Amén
al que afirmen els mestres, dins les aules,
amb mots sonors i ploma pertinent.
Quan sento que de vós fan lloa immensa,
dic És ben cert, i hi sumo el favor meu;
però ho dic en silenci: que la pensa
-si d'amor tracta- precedeix la veu.
 Si dels altres els mots són el millor,
 honreu el meu silenci creador.

LXXXV

Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare, 1993

Amistat

Corn on the Cob
La daurada panotxa primicera
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.

Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.


Temes de la lírica nàhuatl, núm. 871, pàg.: 1196

Josep Carner. Poesia, 1992

Pols de primavera

Baixen formes daurades per l'estor,
insectes fets de pols de primavera:
calquen les ales sobre el cos tot nu,
voluptuosos dins l'acer trempat.
Al repòs de la barca hi tinc hortènsies
i cal pintar altre cop la bicicleta.
Però avui no hi ha pressa, sols abelles;
la tarda és lliure sobre el cos vençut.

Olga Xirinacs. Óssa Major : poesia completa (1977-2009), 2009

Cercar les arrels

Al cap de vint-i-sis anys i mig tornaré a trepitjar el sòl
de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes
per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa,
els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada
a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu
a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara
érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a
besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb
llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de
1965 i començarem el nou any a casa.

(Fragment)

Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure, 1991, vol. 3

17 d’abril de 2014

Ai, Yoko

its alright, yoko ono,..
No haurà estat senzill venir fins aquí,
és espantós com la gent parla!
Tot i que de lluny sempre m’has semblat
prou forta per no amargar-te.
Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat.
No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs.
I és que des de mon pare al que deien de tu a la televisió,
entre la teva veure tan prima i el teu tambor.
Des de la teva cara estranya, com d’aparició,
fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos...

Però avui he entès que us estimàveu
com molts no haurem estimat mai.
Però avui he entès que us estimàveu...
Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar,
per molt que m’hi esforci he anat predicant tantes barbaritats...
I és que si en general tots els canvis ja em posen tan nerviós,
entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor,
i entre la teva cara rara, que de nen em feia por,
era tan fàcil que et donessin la culpa de tot...

Però avui he entès que us estimàveu
com molts no haurem estimat mai.
Però avui he entès que us estimàveu...
I t’ho explico així, covard, aprofitant que ell no ens sent,
que davant d’aquell gran home, ho reconec ara mateix,
ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!
Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!

Manel (Grup musical)


Música de serenades


Alghero sunset

Música de serenades
que cantes pel carreró
contes d'amor i de fades,
mentre t'escolta un llantió.

Tu sola despertes del son.
les belles, sense laments.
Minyones de tot el món,
somiant, et senten contentes.

No importa que sigui un violí
o una guitarra qui canti,
perquè tu ets sempre allí,

i no te canses de contar
rondalles d'amor, de fades.
Música de serenades!...



Antoni Bal·lero de Càndia, dins,

La tercera illa : poesia catalana de l'Alguer (1945-2013)2013

Ed. Joan-Elies Adell


Sitges

Sitges per Oh Barcelona a Flickr
Va ser per la tardor de 1891 que Rusiñol va descobrir
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.



(Fragment)




Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge, 2010

16 d’abril de 2014

Treballaré el teu cos


Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-,
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí de l'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...


(1964)

Raimon, dins,

Joan Ramon Mainat. Tretze que canten, 1982

7 d’abril de 2014

Respecte

Els Bons amics / conte de Fang-YiK'iun ; adaptació i il·lustracions de Francesc Salvà per Teresa Grau Ros
L'educació, si és correcta, farà lliures
els nostres fills; una educació que no
construeixi éssers lliures, no és una
bona educació; malgrat l'evident risc
que comporta el fet d'educar en la
llibertat.



(Fragment)

Valors per a la convivència, 2003

5 d’abril de 2014

Biografia

Amb aire de dama i arrugues discretes
en tu amaga el temps l'infant que davalla
els graons verdosos sota els gessamins
i penja els seus somnis com la merla el cant
darrere les fulles espesses de l'heura.

En llibres adults, molts ara llegeixen
el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils,
d'un secret somriuen: pirates i prínceps
per a les germanes inventats de nit.
Després velejaves, i han crescut els contes.

Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

4 d’abril de 2014

Cançó de pandero del pla de Lleida

Flowering pear per Selena N. B. H. a Flickr
Donzelleta agraciada,
a qui la compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?

A la flor de la perera
us comparo per blancor;
a les roses del roser
vos comparo per color.


p. 244

Reduccions, núm.: 100