Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 d’abril 2014
Postals de Torà
Etiquetes de comentaris:
33a Caminada Popular de Torà,
Aguda,
Ajuntament de Torà,
APACT,
cabanes,
caminades,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
horts,
paisatges,
poesia visual,
Torà
A Blanes en sa festa
Del cim de les muntanyes on me trob davalla al mar un bon desig de festa. Tot està mut i immòbil aquí dalt i és tota inquietud la mar brunzenta. Aixís per vostra festa, gent del mar, vos trameto un alè de la pau meva; poseu-lo en mig del bull del vostre goig, i veureu com la festa temperada encara en torna bella. Cauterets, juliol de 1906 Glòria Casals. Joan Maragall: carnets de viatge, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
Blanes,
Casals [Glòria],
Cautarés,
desig,
festa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
muntanyes,
pau,
persones,
poesia marítima,
Torelló [Albert]
29 d’abril 2014
El pomeró florit
Les noies d'alentorn
del sol a la sortida
van a herbejar lo blat,
lo blat de la cormina,
lo bec ple de cançons,
lo cor ple d'alegria.
Veient vermellejar
l'encesa barretina,
com rosa d'un roser
dins la verdor florida,
en vol ajogassat
rotllen la soca ombrívola,
i es posen a voltar
amb ran refiladissa:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Dolça era la cançó
mes la tornada trista,
de les que fan plorar
a qui la terra estima;
semblava un dolç sospir
del mes d'abril que expira,
lo Déu vos guard del maig,
de Pasqua la somrisa,
un cant de rossinyols
que de millors n'esquiva,
los cants de serafí
que cel amunt me criden.
Mes lo gentil estol
refila que refila:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Del somni al despertar
que ma ànima adormia,
sento cruixir lo tronc
que em feia de cadira.
M'agafo al gerd brancam
arreu, arreu se'm vincla,
arreu arreu se romp
en bella trencadissa.
I caic branques avall
rodant des de la cima
de la sardana al mig,
mes ai! com sense vida,
quan més suau que mai
la refilada espigna:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Jacint Verdaguer. La pomerola, Primavera, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
abril,
cançons,
danses,
Dundrum,
flors,
Irlanda,
Murphy [William],
poesia de pagès,
primavera,
Torrents [Ricard],
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
Verdaguer Pajerols [M. Àngels (Maria Àngels) 1972-]
Canvi
La pluja cau amb un goig de gatzara i de biaix corre el sol entremig; una pomera, de flors tota clara, pensa que és d'or cada esquitx. Els elements barrejaren llurs tresques i l'un amb l'altre, saltant, es confon; corren, s'empaiten; amb crits i juguesques rejoveneixen el món. És l'un mortal consirós, l'altre canta.- Mentre, a ple sol, ve un ocell a fer niu, sobre un esbart que recula i s'espanta hi ha un núvol negre que riu. Josep Carner. Poesia, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
flors,
pluja,
pomeres,
Schubert [Sandra Lee],
sol
26 d’abril 2014
Avui la meva àvia
Avui la meva àvia compleix gairebé un segle, i encara manté l'humor i un cabell blanc ondulat i brillant. Carla Besora |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Besora [Carla],
il·lustracions,
persones,
poesia visual,
tendresa,
vellesa
Un altre cop
Un altre cop, el mateix
símptoma-tan sols hi és
latent un mot expandint-se.
Montserrat Rodés. Immunitats. 2005
símptoma-tan sols hi és
latent un mot expandint-se.
Montserrat Rodés. Immunitats. 2005
Etiquetes de comentaris:
immunitats,
poesia breu,
Rodés [Montserrat],
símptomes
No naveguis, ara
No naveguis, ara, que les barcasses
ancorades remouen, esmolades,
velles tempestes de sofre i plata.
Espera que passi: tot és ferralla.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
ancorades remouen, esmolades,
velles tempestes de sofre i plata.
Espera que passi: tot és ferralla.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ancorar,
barques,
ferralla,
mar,
navegar,
persones,
poesia breu,
poesia marítima,
Rodés [Montserrat],
tempesta,
vaixells
Qui ha llençat
Qui ha llençat els vaixells
de paper al blau trencat
de l'aigua? De quin naufragi
t'escapes? Poruc, refàs
la mar per camins de l'aire.
Montserrat Rodés. La set de l'aigua. 1991
de paper al blau trencat
de l'aigua? De quin naufragi
t'escapes? Poruc, refàs
la mar per camins de l'aire.
Montserrat Rodés. La set de l'aigua. 1991
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
aire,
blau,
camins,
mar,
naufragis,
persones,
poesia breu,
Rodés [Montserrat],
vaixells
Pòlders II
Passejo de tarda pels límits domèstics.
No plou encara quan s'acosta el nord.
Aprenc l'entrada sàvia de les aigües
i els anys millors per les collites.
Sempre amunt, bandera de pastura,
tendríssima, calvaca resistències
i amanseix les conquestes parcials.
Olga Xirinacs. Óssa Major. 2009
No plou encara quan s'acosta el nord.
Aprenc l'entrada sàvia de les aigües
i els anys millors per les collites.
Sempre amunt, bandera de pastura,
tendríssima, calvaca resistències
i amanseix les conquestes parcials.
Olga Xirinacs. Óssa Major. 2009
Etiquetes de comentaris:
Amsterdam,
arbres,
herbes,
passejades,
saviesa,
tarda,
tendresa,
verd,
Xirinacs [Olga 1936-]
24 d’abril 2014
No són com sols els ulls de l'estimada
No són com sols els ulls de l'estimada
ni com corall el seu llavi vermell.
Per què el seu pit no és neu emblanquinada?
Per què és de fosc metall el seu cabell?
Roses blanques i roges he admirat,
però el seu rostre roses no conté;
i qualsevol aroma és més preuat
que aquell perfum que exhala el seu alè.
M'enamora escoltar-la. I, tot i així,
sé que és més delitosa l'harmonia;
no m'he creuat cap dea pel camí,
ja que ella, amb passa ferma, va fent via.
I això no obstant, oh Cels, ella val tant
que és fals anar-la amb altres comparant.
CXXX
Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare, 1993
Etiquetes de comentaris:
camins,
coralls,
enamorar-se,
escoltar,
estimar,
fermesa,
llavis,
perfum,
roses,
Shakespeare [William 1564-1616],
sonets,
ulls,
valer,
Vergés [Gerard 1931-2014]
21 d’abril 2014
Joan Maragall : carnets de viatge
Gran caminador; observador subtil; amb una finíssima intuïció de vegades esquitxada amb un punt d'ironia; hereu, pel que fa a la interacció home-paisatge (i per altres coses) del Romanticisme; compromès amb el territori i la seva gent, Maragall va saber aplicar com ningú la mirada ciutadana -urbana- als paisatges del mar i de les muntanyes i també com ningú va ser generós i crític, benèvol i lúcid amb la seva ciutat. Al lector (Fragment) Glòria Casals. Joan Maragall, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
caminar,
Casals [Glòria],
Catalunya,
compromís,
crítica,
generositat,
ironia,
lucidesa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
mirada,
muntanyes,
paisatges,
persones,
Universitat Pompeu Fabra,
viatges
Països Catalans
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4
Etiquetes de comentaris:
aigües,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
banderes,
beure,
català,
cel,
cultura,
enlairar,
escales,
finestres,
gots,
guitarres,
mar,
mirar,
Països Catalans,
patrimonis,
poesia breu,
terra
La rosella
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
Vestida de vermell
taques de color
damunt d'un mantell
virolat de verdor.
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
Sàlvia del Berri
la rosella,
tan bella!
Vestida de vermell
taques de color
damunt d'un mantell
virolat de verdor.
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
Sàlvia del Berri
La poesia es troba al blog de la Biblioteca de l'Escola Jaume Balmes de Cervera.
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
Berri [Sàlvia del],
colors,
flor de senzillesa,
flors,
meravelles,
Papaver rhoeas,
poesia breu,
roselles,
senzillesa,
verd,
verdor,
vermell
Les fulles apunten
Gira el Març la testa
amb ses roentors,
que acuiten la festa
dels tendres colors.
I per les collades
ve ta llum gentil,
ton cant, tes ruixades,
tos besos, Abril.
I el brancatge sent
com tènuement
el fa delitós
un néixer indecís
un mica gris,
una mica ros.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició: Jaume Coll Llinàs
amb ses roentors,
que acuiten la festa
dels tendres colors.
I per les collades
ve ta llum gentil,
ton cant, tes ruixades,
tos besos, Abril.
I el brancatge sent
com tènuement
el fa delitós
un néixer indecís
un mica gris,
una mica ros.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
besades,
besos,
brancatges,
Carner [Josep 1884-1970],
castanyers,
colors,
delitable,
fulles,
gentilesa,
llum,
març,
néixer,
primavera,
rossor,
tendresa,
tenuïtat
A muntanya
M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
¡Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
¡Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Puigcerdà 1897
Joan Maragall. Visions & Cants. 1900
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
¡Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
¡Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Puigcerdà 1897
Joan Maragall. Visions & Cants. 1900
Disposa els teus sentits
Disposa els teus sentits per a cada gest. Arrela't en la llum que inaugura els colors. Deleix-te per gaudir dels mots que has heretat, dels llibres que t'esperen, de la música límpida d'aquells qui et precedeixen. Alegra't de la fruita, dels llavis que acullen el teu bes, del mar inassolible, del Déu indesxifrable. Instaura en els teus ulls el blau ressò de l'infinit. (de Ben Sira) Carles Duarte, dins, Antologia de poetes catalans, 1997-, v. 4 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
colors,
Conley [Craig],
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
fruites,
infinit,
llegir,
llibres,
llum,
mar,
música,
persones,
Sansone [Giuseppe E.]
19 d’abril 2014
L'ametller
Etiquetes de comentaris:
alegria,
ametllers,
anunciar,
Maragall [Joan 1860-1911],
Masferrer [Ricard],
Mola (Sant Llorenç del Munt),
pau,
poesia breu,
temps
La xarxa encomanada
Vull anar a la pesquera en nit de lluna,
quan tot serà pintat d'encantament,
amb la rosa al capell, com signe d'una
ànima fresca, abandonada al vent.
Dansarà com podrà la barca bruna:
estel ni calafat no n'han esment.
Jo hi aniré pescant, a la fortuna,
paraules en neguit de pensament.
I com que amor es passa de soldada,
mai no serà l'art meva carregada
del peix que es dol en cuejants combats.
La xarxa des d'avui encomanada
tindrà un miler de resplendents forats
sense senyal de corda pels costats.
Josep Carner. Poesia. 1992
quan tot serà pintat d'encantament,
amb la rosa al capell, com signe d'una
ànima fresca, abandonada al vent.
Dansarà com podrà la barca bruna:
estel ni calafat no n'han esment.
Jo hi aniré pescant, a la fortuna,
paraules en neguit de pensament.
I com que amor es passa de soldada,
mai no serà l'art meva carregada
del peix que es dol en cuejants combats.
La xarxa des d'avui encomanada
tindrà un miler de resplendents forats
sense senyal de corda pels costats.
Josep Carner. Poesia. 1992
Endevinalla
Etiquetes de comentaris:
crancs,
endevinalles,
estrelles de mar,
garotes,
mar,
musclos,
Tanner [Linda],
Xirinacs [Olga 1936-]
El viatge
He retrobat la vida i el respir
de la terra, la deliciosa fuga
de l'abril sota els llibres, vers el rostre
que redreça el somrís, vers l'esperança
a la deriva d'una veu.
Cal donar al viatger la pau de casa,
l'hora que fou viscuda, tan alegre.
Els anys, però, no tornen.
Joan Perucho, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-. vol. 4
Etiquetes de comentaris:
abril,
actituds,
alegria,
anys,
esperança,
llibres,
pau,
persones,
Perucho [Joan 1920-2003],
poesia breu,
somriure,
viatgers,
viatges,
vida
18 d’abril 2014
Revolta
Car tota cosa en néixer, fa
de primer la passa maldestra,
lluu l'incendi en cada finestra
com el cul d'un orangutà.
Hi ha qui es vol enamorar
d'una dona en fase rupestre.
Hi ha qui sap que es cou la minestra
de l'era nova que vindrà.
De qui es mou abrandat per l'odi
jo no em puc pas sentir proper;
i sé que cal cremar el vell codi.
Un embat de vent d'esperança
entre enderrocs i flames, ve.
D'aquest vent jo dic la lloança.
Josep Junyent i Rafart, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·leni de literatura. 1997, vol. 4
de primer la passa maldestra,
lluu l'incendi en cada finestra
com el cul d'un orangutà.
Hi ha qui es vol enamorar
d'una dona en fase rupestre.
Hi ha qui sap que es cou la minestra
de l'era nova que vindrà.
De qui es mou abrandat per l'odi
jo no em puc pas sentir proper;
i sé que cal cremar el vell codi.
Un embat de vent d'esperança
entre enderrocs i flames, ve.
D'aquest vent jo dic la lloança.
Josep Junyent i Rafart, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·leni de literatura. 1997, vol. 4
A cura de Giuseppe E. Sansone.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
antologies,
codis,
enamorar,
esperança,
Junyent i Rafart [Josep 1930-1993],
lloances,
moure,
néixer,
persones,
revoltes,
vent
La meva musa
La meva Musa, prudentment callada,
escolta tot allò que, amb verb florit,
us ha ofert qualsevol ploma daurada
que del goig de les Muses ha gaudit.
Jo sols tinc pensaments; d'altres, paraules;
i -com clergue illetrat- dic sempre Amén
al que afirmen els mestres, dins les aules,
amb mots sonors i ploma pertinent.
Quan sento que de vós fan lloa immensa,
dic És ben cert, i hi sumo el favor meu;
però ho dic en silenci: que la pensa
-si d'amor tracta- precedeix la veu.
Si dels altres els mots són el millor,
honreu el meu silenci creador.
LXXXV
Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare. 1993
escolta tot allò que, amb verb florit,
us ha ofert qualsevol ploma daurada
que del goig de les Muses ha gaudit.
Jo sols tinc pensaments; d'altres, paraules;
i -com clergue illetrat- dic sempre Amén
al que afirmen els mestres, dins les aules,
amb mots sonors i ploma pertinent.
Quan sento que de vós fan lloa immensa,
dic És ben cert, i hi sumo el favor meu;
però ho dic en silenci: que la pensa
-si d'amor tracta- precedeix la veu.
Si dels altres els mots són el millor,
honreu el meu silenci creador.
LXXXV
Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare. 1993
Etiquetes de comentaris:
afirmar,
amor,
aules,
creativitat,
escoltar,
gaudir,
honrar,
mestres,
muses,
paraules,
pensaments,
precedir,
sentir,
Shakespeare [William 1564-1616],
silenci,
sumar,
veus
Amistat
La daurada panotxa primicera
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.
Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.
Temes de la lírica nàhuatl, núm. 871, pàg.: 1196
Josep Carner. Poesia. 1992
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.
Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.
Temes de la lírica nàhuatl, núm. 871, pàg.: 1196
Josep Carner. Poesia. 1992
Ed.: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
bellesa,
Carner [Josep 1884-1970],
companyonia,
llum,
panotxes,
persones,
poesia amistosa,
primavera,
revifar,
saber
Pols de primavera
Baixen formes daurades per l'estor,
insectes fets de pols de primavera:
calquen les ales sobre el cos tot nu,
voluptuosos dins l'acer trempat.
Al repòs de la barca hi tinc hortènsies
i cal pintar altre cop la bicicleta.
Però avui no hi ha pressa, sols abelles;
la tarda és lliure sobre el cos vençut.
Olga Xirinacs. Óssa Major : poesia completa (1977-2009). 2009
insectes fets de pols de primavera:
calquen les ales sobre el cos tot nu,
voluptuosos dins l'acer trempat.
Al repòs de la barca hi tinc hortènsies
i cal pintar altre cop la bicicleta.
Però avui no hi ha pressa, sols abelles;
la tarda és lliure sobre el cos vençut.
Olga Xirinacs. Óssa Major : poesia completa (1977-2009). 2009
Etiquetes de comentaris:
abelles,
bicicletes,
hortènsies,
llibertat,
primavera,
tarda,
Xirinacs [Olga 1936-]
Cercar les arrels
Al cap de vint-i-sis anys i mig tornaré a trepitjar el sòl
de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes
per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa,
els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada
a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu
a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara
érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a
besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb
llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de
1965 i començarem el nou any a casa.
Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure. 1991, vol. 3
de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes
per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa,
els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada
a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu
a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara
érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a
besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb
llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de
1965 i començarem el nou any a casa.
Fragment
Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure. 1991, vol. 3
17 d’abril 2014
Música de serenades
Música de serenades
que cantes pel carreró
contes d'amor i de fades,
mentre t'escolta un llantió.
Tu sola despertes del son.
les belles, sense laments.
Minyones de tot el món,
somiant, et senten contentes.
No importa que sigui un violí
o una guitarra qui canti,
perquè tu ets sempre allí,
i no te canses de contar
rondalles d'amor, de fades.
Música de serenades!...
Antoni Bal·lero de Càndia, dins,
La tercera illa : poesia catalana de l'Alguer (1945-2013), 2013
Ed. Joan-Elies Adell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Adell [Joan-Elies 1968-],
Alguer,
Bal·lero de Càndia [Antoni],
fotografies,
illes,
música,
persones,
poesia mediterrània,
Simoncini [Michela]
Sitges
Va ser per la tardor de 1891 que Rusiñol va descobrir
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.
Fragment.
Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.
Fragment.
Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
activitats,
art,
artistes,
Casals [Glòria],
Cau Ferrat,
construir,
cultura,
immensitat,
Maragall [Joan 1860-1911],
modernisme,
organitzar,
persones,
Sitges,
viatges
16 d’abril 2014
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-,
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí de l'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos...
(1964)
Raimon, dins,
Joan Ramon Mainat. Tretze que canten. 1982
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-,
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí de l'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos...
(1964)
Raimon, dins,
Joan Ramon Mainat. Tretze que canten. 1982
Etiquetes de comentaris:
amor,
camins,
Colita [1940-],
cossos,
estimar,
fotografies,
fruits,
Raimon [1940-],
terra
05 d’abril 2014
Biografia
Amb aire de dama i arrugues discretes en tu amaga el temps l'infant que davalla els graons verdosos sota els gessamins i penja els seus somnis com la merla el cant darrere les fulles espesses de l'heura. En llibres adults, molts ara llegeixen el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils, d'un secret somriuen: pirates i prínceps per a les germanes inventats de nit. Després velejaves, i han crescut els contes. Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
calçotades,
calçots,
contes,
heura,
llibres,
poesia biogràfica,
Prades [Hugo],
Roig [Roger],
tradicions
04 d’abril 2014
Cançó de pandero del pla de Lleida
Donzelleta agraciada,
a qui la compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
us comparo per blancor;
a les roses del roser
vos comparo per color.
a qui la compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
us comparo per blancor;
a les roses del roser
vos comparo per color.
Dins l'article: Cantar per dir la poesia de Jaume Ayats. P 243-244
Reduccions : revista de poesia. núm.: 100
Reduccions : revista de poesia. núm.: 100
Etiquetes de comentaris:
Ayats [Jaume],
blanc,
cançó de pandero del pla de Lleida,
cançons,
cançons tradicionals,
cants orals,
colors,
flors de perer,
Lleida,
perers,
roses
Subscriure's a:
Missatges (Atom)