hi ha els alfabets
la pluja dels alfabets
la pluja que cau forta
la gràcia, la llum
els intersticis i les formes
dels estels, de les pedres
el curs dels rius
i els moviments de l'ànima
les traces dels animals
els seus carrers i els seus camins
la construcció dels nius
consol d'homes
la llum del dia en l'aire
els signes del xoriguer
la unió en el color
del sol i de l'ull
la camamilla salvatge
al llindar de les cases
la congesta el vent
el cantó de la casa el pardal
jo escric com el vent
que escriu amb l'escriptura calmosa
dels núvols
com esperances agitades
com les tempestes de llum
a través d'un record bromós
jo escric com escriu
l'hivern com la neu
i el glaç i el fred
i la foscor i la mort
escriuen
jo escric com el cor
que batega escriu
el silenci de l'esquelet i de les ungles
el silenci de les dents dels cabells
i del crani
jo escric com el cor
que batega escriu
el murmuri de les mans, dels peus
dels llavis de la pell
i el del sexe
jo escric com el cor
que batega escriu
els sons dels pulmons dels músculs
del rostre del cervell
i els dels nervis
jo escric com el cor
que batega escriu
el crit de la sang i de les cèl·lules
de les visions, del plor
i el de la llengua
(Fragment final)
Inger Christensen
Es troba al llibre:
15è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 1999
Traducció d'Ana Sofía Pascual Pape.
