M'agraden les cases velles i els vells amics.
No demano al grinyol de la fusta que tanqui perfecte.
Ells no em demanen res
que no sigui ser jo.
Laura López Granell. Coratge. 2020
M'agraden les cases velles i els vells amics.
No demano al grinyol de la fusta que tanqui perfecte.
Ells no em demanen res
que no sigui ser jo.
Laura López Granell. Coratge. 2020
No m'agraden les princeses
ni cap cavaller valent
que porti brillant cuirassa
i espasa feta d'argent.
No m'agraden les trifulgues,
ni cap baralla punyent,
ni esporuguir nit i dia
a tota mena de gent.
A mi m'agraden els contes,
les roses, el bon menjar,
escoltar faules i històries
divertides d'explicar.
Quan sigui la festa del llibre...
m'hi voldríeu convidar?
Potser d'aquesta manera veuríeu
(oh!, gran sorpresa!)
que soc un Drac de bon tracte
que no es cruspeix cap princesa!
Del llibre Poemes i cançons de les quatre estacions. 2003
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023
De: Festes, xerinoles i manduques : Poemes sobre festes tradicionals i els seus «complements»
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
Volem deixar d'estimar-vos, amics
de l'escola, companys de feina. Pares:
ens agrada imaginar com decebre-us,
amagar-nos després, en el consol.
Comptar quantes vegades són enganys,
i quins de vosaltres ens descobriu.
Permetre escapar tot el que hem après.
Fundar una pròpia, única, lògia.
Anna Pantinat. Construcció de la nit. 2013
14è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors, 2012
També es troba a:
«Per què sempre en nom del pare?»
Sobre el pare i el patriarcat
Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023
Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.
Pròleg de Meri Torras Francés.
Vet aquí que la nit i el dia
no s'han pogut enamorar,
encara que els agradaria:
quan l'una ve, l'altre se'n va!
Versió de Miquel Desclot a partir d'un text de Joxan Ormazabal.
Es troba en el llibre:
Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007
Il·lustracions de Mercè Galí.
Diu l'escriptor
quan se'n va a dormir:
demà m'agradaria
trobar sota el coixí
una nova paraula
i poder-te-la dir.
De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I4)
Salvador Comelles
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà
Pròleg: Teresa Colomer
m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.
XLII
Vicent Andrés Estellés. Obra completa IV [Horacianes]. 2017
Estudi introductori i edició a cura de Jordi Oviedo Seguer.
Si les roses no s'haguessin marcit i no ha-
guessin arribat les glaçades, i si no hagués
caigut aquí i allà algú a qui no vaig poder
despertar, no caldria més Cel que el d'aquí
baix - i si Déu hagués estat aquí aquest
estiu i hagués vist el que jo he vist - m'imagino
que trobaria superflu el Seu Paradís. No li
ho diguis per res del món, però, perquè
després de tot el que n'ha dit, m'agradarà
veure què ens construïa, sense martell,
sense pedra i sense ni tan sols un jornaler.
(Carta 185, a Elizabeth Holland, primers
d'agost de 1856?)
5
Emily Dickinson. Fragments. 2023
Traducció al català: Dolors Udina, 2022
No em plauen els tractadistes.
Jo no soc teòric ni m'agradaria de ser-ho;
tampoc no m'ho he proposat.
No em plauen les papallones clavades
amb agulles, les prefereixo volant.
M'agrada més ser que semblar.
Això no priva que, com tothom,
hi ha dies que vull ser
i altres que soc.
Joan Maria Minguet. Altres Brosses : Joan Brossa i la poesia d'acció, el parateatre. 2023
Inclou una peça teatral d'Eduard Olesti.
And if thou wilt, remember,
And if thou wilt, forget.
Christina Rossetti
CUCS
Et diran que no els agraden
els llibres que tant estimes
(en realitat, voldrien dir-te
que no els agraden els teus poemes,
o com respires, o el gest més innocent
o la teva mirada més simple).
T'ho diran i aconseguiran
que també tu et sentis un cuc
fent bon àpat del teu propi cadàver.
Et diran que no els agraden
les ciutats que tant estimes,
aquelles que ja són tu,
aquelles on, alguna vegada,
vas ser i vols tornar-hi
en un record inabastable.
T'ho diran i aconseguiran
que també tu odiïs llibres,
versos i carrers amb plàtans.
Et diran que no els agraden
cents de coses que, precisament,
encara pots estimar i ésser;
i t'ho diran el dia que et sentis
més esfondrada menys capaç
d'imaginar llibres, carrers i paraules.
D' «A favor meu, nostre»
Hi ha una dona alta,
baixa, grassa i prima
que du un mitjó diferent a cada peu.
Potser perquè és despistada?
Potser perquè és divertida?
Potser perquè li agrada disfressar els peus amb els mil colors del dia...?
El cas és que hi ha una dona alta,
baixa, grassa i prima
que du un mitjó diferent a cada peu.
Fragment de:
Un peu diferent a cada mitjó; Un mitjó diferent a cada peu. 2014
Text: Joan Calçotets
Il·lustracions: Armand
Dins,
Piscina poesia. 2021
Textos de diversos autors
Il·lustracions de Maria Beitia
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018
A cura de D. Sam Abrams
Amb motiu de la 'revista metrotransportada' dirigida per Carles Hac Mor
dins la Setmana de Poesia de la Ciutat, Barcelona, Maig de 2009
Del metro, allò que fa 20 anys em feia basarda,
ara m'agrada:
els rostres de la gent.
Endevinar, pel moviment dels llavis i
els llocs que toquen les mirades, la cosa de què parlen:
d'hospitals, d'amors, de feines.
No distingir nacions, en haver-n'hi tantes.
Deixar d'escriure quan sents que ja la màquina s'atura
a la teva parada.
Asseure't a l'andana isolada de Gorg,
sentir els advertiments de l'altaveu:
no travesseu les vies...
I passen altres metros amb parelles que
es besen en el seu núvol lúdic.
Tot és un joc immens.
En formo part.
Ara ja ho sé.
La ciutat, un parxís.
El metro, un cubilet.
I si jo soc un dau i he tret un cinc
aviat podré sortir i després
tornar a casa.
De Poemes de pau (fons).
Pròleg, selecció i traducció de Xènia Dyakonova.
El gripau Estanislau i altres poemes. 2017
Il.: Clara Codina i Bacardí
Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor
Patufets i gegants,
prínceps i reis antics,
animals que enraonen
i volen ser-hi amics.
Viuen en les paraules
del qui conta rondalles
o a les pàgines belles
dels llibres de contalles.
Si n'escoltes els contes
i t'agrada llegir,
la màgia del seu món
amb tu voldrà venir.
p. 116
Miquel Desclot, dins,
Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005
Il.: Tesa González
Se'n va l'estiu. El vent ja bufa tant
que dius: no pas l'estiu, se'n va la vida.
I tremoleja, i accelera el pas,
i arronsa les espatlles, fredolica.
Per l'aigua, pels terrossos, per la neu.
L'hivern no hi ha manera que li agradi.
La seva casa, on és? Pertot arreu!
I sobretot, al blau dels transatlàntics.
Se'n va la llum. Se'n va la vida. Calla,
escolta aquesta nit: se'n va l'amor,
i deixa la tardor com una carta
on ha posat les últimes raons.
Se'n va la musa. Rere seu s'enlairen
libèl·lules i fulles dels aurons...
Se'n van les dones, apressant les passes,
a punt de córrer, i avançant-se als plors.
Aleksander Kúixner. És tot el que tenim : antologia poètica. 2013
Pròleg, selecció i traducció: Xènia Dyakonova
Tinc un company que odio.
Quan vull enfilar-me als arbres
em diu "no, no, no, millor que no,
que relliscaràs i cauràs a terra".
Tinc un company que odio.
Quan vull jugar a futbol
em diu "no, no, no, millor que no,
que et marcaran un gol per sota el cul".
Tinc un company que odio.
Quan m'acosto a la nena que m'agrada
em diu "no, no, no, millor que no,
que no voldrà saber res de tu".
Tinc un company que odio.
Quan vull fer un petó al meu germà petit
em diu: "no, no, no, millor que no,
que el despertaràs".
Tinc un company que odio.
Es diu Vergonya.
Li dic cada nit "no, no, no de cap manera,
demà no et faré cas".
Kirmen Uribe. Mentrestant agafa'm la mà, 2010
Tr.: Jon Elordi, Laia Noguera i Clofent