Dimoni

Els destins en són glaçats,
              vares dir-me -soc home tèrbol-
i tenies les llàgrimes a punt,
i vergonya i el mal que et perdura.

Espès rancor amarg, sobre les mans,
a prova el bell ordre, l'amor i la mort,
el camí de les urpes,
arrossegant i segregant-te fosc
dins del pou brut, morbosament buit, tendre.

Fracassat ric i sol, emmascarat
dins la fiblada de la carn
et menges crus, anònim boig
                            els cucs de seda.                

Lorena Cayuela, dins:

Estels de paper : mostra poètica : vint-i-un poetes per al segle XXI. 2012. P 133

Llegir mirades

Quan vingues necessitaré una alenada,
un tu amb mi, un jo amb tu.
Un dibuix als llavis
que descongestionen els ulls cansats,
els tancaré per a que m'interrogues nua
i puguen ser les teues mans
teles transparents per protegir-me.
Et respondré cada pregunta,
obriré la mirada
i entendràs com t'estime.
No buscaré la veu de les paraules,
tot resta escrit en el tacte
des de les mans als ulls.
Si no t'ho dic,
toca'm i perd el temps mirant-me,
toca't, soc una carícia als llavis,
i també espardenyes
                      brutes i cansades.

Lorena Cayuela, dins.

Estels de paper : mostra poètica. 2012. P 138