Si el seu rostre

Si el seu rostre estimaves com un jardí
on creix el narcís flairós i la rosa rogenca,
amb més i millor passió l'estimaràs, ara
que amb el borrissol li han eixit violetes.

Ibn Aixa, dins,

Josep Piera. El jardí llunyà. 2000

Les seves mans

Les seves mans, les que matinaven,

les que posaven ordre als afers de la jornada,

les que espolsaven per la finestra les llàgrimes amagades sota els coixins,

les que comptaven peticions i les distribuïen en moixetes a les galtes,

les que arrabassaven fils de fretura de la intimitat casolana,

les que abraçaven l'única fotografia familiar que quedava en la intimitat casolana,

les mans d'ella, ara,

recullen les engrunes del cor, disperses sota la runa.

-7-

De Paisatge de mort i desolació / Natura morta


Rasha Omran, dins,


Jo soc vosaltres : sis poetes de Síria. 2019

Edició: Mohammad Bitari.

Traducció: Margarida Castells Criballés.