Aquest és el nom del meu rival.
Qui t'allunya de mi.
Però com si es tractés d'una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d'amor.
I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.
Cèlia Sànchez-Mústich
Es troba en el llibre:
T'estimo... : més de cent poemes d'amor i de desig. 2002
A cura de D. Sam Abrams.
ella es dibuixa
una dona que es corda el vestit
espatlles nues
pell negra
mans negres
braços negres
cap negre
sense cabells
sense rostre
sense ulls
un llarg vestit daurat
el títol
autoretrat
———————————
Duonna liand sieu vstieu
ella as pittüra
üna duonna liand sieu vstieu
spedlas nüdas
pel naira
mauns nairs
bratschs nairs
testa naira
üngüns chavels
üngüna fatscha
üngüns ögls
ün lung vstieu d'or
il titul
autopurtret
Jessica Zuan. Stremblidas e s-chima = Tremolors i escuma. 2023
Traducció i epíleg de Dolors Udina i Antoni Clapés.
Pròleg de Denise Mützenberg.
(Edició bilingüe romanx / català)
Al jardí plou.
L'herba és dreta:
petites agulles erectes,
antenes de la terra,
esponja negra.
I jo romanc callada,
profundament retreta,
amb els fils invisibles
de tot de vides tendres entre mans.
Dona, necessària com la pedra,
sempre endinsada en la terra!
De: Vida diària (1963).
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules : obra poètica 1963-2002. 2002
Edició i pròleg a cura d'Oriol Izquierdo.
Dibuixos de Roser Bru.
Disseny de la coberta: Miquel Puig.
Descubro el misterio ventana tras ventana
alguien habita entre las hojas.
El aquelarre en la hojarasca del mundo.
El delirio arrasador
y, a la par, el sigilo de los tiempos.
Las ménades desnudas
las bellas mujeres en el camino del fuego:
el desenfreno y el grito como una sola voz.
Lo oculto de la dicha.
Mirar-se una y otra vez en la ventana que descubre
otra ventana, como el espejo que revela otra mirada.
Locura de la sed.
Nunca fue más oscuro un deseo de siglos.
Seguridad del desvarío.
Desnudez y nervaduras
de un territorio poseído de súbito por la calma,
por la mirada huérfana, por la coloración cambiante.
Deseo y meditación de lo impossible.
Transgresión bajo el reclamo de las aves.
Intimidad de la belleza.
Impunidad de la belleza.
De Perfils intimistes.
Neus Aguado, al llibre:
17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024
La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.
Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.
Conté fotografies.
La finestra es va obrir. Verd i blau.
La Quimera va entrar-hi
disfressada de ventet d'estiu.
Els finestrals van batre a morts.
Va escriure "bé i per sempre"
en un anell d'or fals, en una taula coixa;
en un llit desfet, en una olla desfonada.
També a les parets innocents
de la casa.
Als cabells, a les plantes dels peus
i a les conques dels ulls orbs
de la dona que s'hi estava.
Després va obrir el gas
i va deixar fer, com si res.
Marta Pérez i Sierra. Punta de plom. 2020
Pròleg d'Isabel M. Ortega Rion
XVI Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
per a A.P.C.
Dues dones seuen a taula vora una finestra. La llum esclata
diferent en cadascuna.
La conversa guspireja
i els vianants del carrer l'observen
com un centelleig al vidre.
Dues dones a la flor de la vida.
Els seus fills són prou grans per tenir fills.
La solitud ha format part de la seva història durant vint anys,
la vora fosca de la llengua astuta,
el revers obscur de la imaginació.
A fora neva i trona.
Mentre parlen, resplendeix un llamp lila.
És estrany, això de ser tantes dones
que mengen i beuen a la mateixa taula,
les que banyaven els fills al mateix cossi,
les que no s'explicaven els secrets,
les que caminaven pels passadissos de les seves vides
en habitacions separades
i desemboquen ara a la història com dones del seu temps,
que viuen a la flor de la vida
com en una ciutat on res no està prohibit
i res no és permanent.
1971
Adrienne Rich. Submergir-se en el naufragi. 2022
Traducció i presentació de Pol Guasch
Pròleg d'Ada Bruguera
Edició bilingüe anglès - català
A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla.
La sang et va trencar la somnolència
de quan dormies somnis sense mida.
Claror d'un sol que és mort en altra vida
a la teua foscúria era presència
i ets ara gel de llum, reminiscència,
reminiscència freda i engrenyida
d'un caliu, d'una veu que ja no crida,
d'un cor petit tancat fins a l'absència.
Ací resta l'amor, l'alè, l'estona
a penes, d'una vida sense centre
i la pluja a la tarda i a la dona.
Tu ets ja als llimbs, on no hi ha sang que entre
a desvetlar-te, i l'alba t'acarona
al claustre d'una mare sense ventre.
De: Vells poemes inèdits
Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993
La terra, el nucli, el mar,
l'esfinx de Keops voltada de sorra,
molla, mamella, medul·la,
dona, femella, mare,
frèvola i espantada,
temuda i estimada,
estrella, lluna, bruixa,
la sal, la carn, la nit, la mort.
Musa, mandràgora, deessa,
Beatriu, Madame de Pompadour,
Safo en llur illa, Ninone de Lenclos,
Vittoria Colonna, Teresa d'Àvila,
Olympe de Gouges cap al patíbul
i enamorant tothom la Lou;
Virginia Woolf morint a l'aigua,
Isadora dansant, portant bufanda.
En presons, en prostíbuls, dintre de casa,
a la plaça, sota o sobre el volcà,
desades, immanents,
petits sers desmaiats
arxivats en pots de formol,
guardats de la intempèrie.
Nines de porcellana
per jugar i trencar.
Com hereves que som de la terra
ens cal anar a la recerca
del temps perdut, oblidat en la boira,
per assumir-nos en la histèria,
la por, la sensibilitat,
la intuïció que forada parets,
tot allò que sempre se'ns concedí
graciosament, en abundor,
potenciar-ne la força
i, recobrant memòria
de nosaltres mateixes,
a favor del vent, o en contra,
hissar totes les banderes
per assolir la llum, l'espai obert,
la immensitat salvatge;
oblidant la tenebra.
Josefa Contijoch, «Quadern de vacances (Una lectura de El segon sexe)», Lectora. Revista de dones i textualitat, 13, Barcelona, 2007
També es troba a:
«I aprenc a dir que no»
Empoderament
Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023
Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet
Pròleg de Meri Torras Francés
Fer llum dins la foscor,
obrir camins on no n'hi han.
Formar homes i dones, fer-los grans
no hi ha empresa millor,
ni llavor que doni tant.
Josep Ortega Ortíz. Versos i pensaments empordanesos. 2023
Pròleg de Martí Carreras Ginjaume.
La tieta vol plantes i animals.
L'enamoren els jardins més que cap home.
De tant regar flors cantant sola,
m'he tornat una dona gran.
Però em vendria els mars
els temples grecs, els dracs,
i les pagodes de Kew Gardens
perquè tornéssim a brotar.
Núria Perpinyà. Cels canviants : recitatiu a dues veus. 2023
maneres se sentir-se dona
Profunditat de pensament:
angoixa.
Món abrandat, mortal!
Demà la casa serà coixa
de mi. ¿I l'ànima?
¿Immortal?
Extremarem d'amor el joc.
Esposa
fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,
llibertat.
Reconcilies mon instint,
revolta,
amb la raó que escau,
i mare soc de cop i volta.
Infant, tu reies, i,
quina pau!
Secularment dona i destí
caminen;
les Parques van filant.
Un lloc al món, el meu, i finen
retrets. Els somnis no
valen tant.
29 d'octubre de 1930
Clementina Arderiu, dins el llibre:
Tres poetes de Cadaqués : Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Quima Jaume. 2019
Antologia a cura de Rosa Ardid i Caterina Riba
Il·lustracions de Jordi Pagès
Com el vi d'anyada*,
així van ser els començaments
d'aquell feminisme protagonitzat per unes dones
que volíem trencar cadenes.
On són les companyes de viatge ?
Algunes han tastat el poder
deixant passar el cavall de Troia
dintre dels avenços aconseguits.
No vull aquestes religions sectàries
que sotmeten la dona
a un estadi inferior.
En nom de la història feminista
collim el millor fruit
perquè torni a revifar l'anyada
com a símbol del treball que hem fet
i condemnem el feminicidi en tot el planeta.
* Vi d'anyada: dit del vi tranquil o escumós
que s'ha elaborat a partir d'una collita excepcional.
Es considera que un vi d'anyada és únic.
Fina R. Palau. Sinergia = Sinergia. 2009
Llengua, notació o alfabet: Text en català i castellà
Pròleg: Lidia Falcón
Traducció al castellà: Assumpció Forcada i Àngeles de la Concha
Il·lustració de la coberta: Gudmundur Karl Asbjörnsson
(en suport a les dones maltractades i en record
de les assassinades pels seus homes)
Carme, del llatí carmina, poema, cançó; i de l'àrab, jardí.
Carme, poema, dona d'aigua. Dones com
bolets amb el cap ajupit, demanant. Dones
fosques vestides amb color de terra molla,
amb camisa de fang, suplicant. Carme. Carme, no!
Un poema és lliure, i un pet de llop es rebenta
amb un pal, com es fa, des de lluny, amb tots
els fongs estranys. He caigut a l'escala del metro
i he dit una mentida a un vianant: que no m'havia
fet mal. Carme, poema. ¿Per què fallen les cames?
Les idees tenen cames, Carme, i també les cames
tenen idees. Els braços no, perquè no et fan caure.
El mal als braços ja es veu que te l'han fet els altres,
Carme, els hematomes, Carme, les ungles negres
del mossec de les portes. Carme, rosari, salva'm,
salve Maria. Maria no. Mare de Déu no. Verge
no. Carme, poema, cançó. Bolet. Concepció no.
Ascensió no, Purificació no. Maria Dolors no.
Àfrica no. Carme, carme, karma, poema.
Rita, marededéu dels impossibles, marededéu
de l'angoixa, verge de l'alegria. I prou!
Anna Aguilar-Amat. Jocs de l'oca. 2006
A Vaga
Como toiro arremete
Mas sacode a crina
Como cavalgada
Seu próprio cavalo
Como cavaleiro
Força e chicoteia
Pórem é mulher
Deitada na areia
Ou é bailarina
Que sem pés passeia
De: As Coisas = Les coses
Sophia de Mello Breyner Andresen. Llibre sisè. 2020
Traducció al català de Jordi Sebastià i Talavera
Epíleg de Rui Lage
És bonic sentir el cos.
Sentir-te.
Sentir que ets teva
i que ets bonica
i que les cicatrius,
les que deixen entreveure
cada decisió presa de la teva vida,
són les que et fan perfecta.
- Ets un lloc preciós
per estimar. No incineris
casa teva -
Gemma Humet. Els dies que m'habiten. 2022
Il·lustrat per Sara Serra
Hi ha una dona alta,
baixa, grassa i prima
que du un mitjó diferent a cada peu.
Potser perquè és despistada?
Potser perquè és divertida?
Potser perquè li agrada disfressar els peus amb els mil colors del dia...?
El cas és que hi ha una dona alta,
baixa, grassa i prima
que du un mitjó diferent a cada peu.
Fragment de:
Un peu diferent a cada mitjó; Un mitjó diferent a cada peu. 2014
Text: Joan Calçotets
Il·lustracions: Armand
Dins,
Piscina poesia. 2021
Textos de diversos autors
Il·lustracions de Maria Beitia
