Els verbs són la guerra
i els noms duen la victòria
del ressentit,
però els fets d'amor
són foc d'una altra parla.
El cel és la virtut dels pocs,
ocell que vola en l'altre
per fer-se'n branca i vesc.
El sol il·lumina
el cercle del migdia.
Però enllà d'enllà,
tinc una casa on t'espero,
blanca i gran i inabastable.
Un palau de vidre
que emet una resplendor
que ens enlluerna.
I jo et duc l'ombra de l'ombra,
però cada mot s'encén
en els teus braços,
ara, en mi.
I això és la llum.
Lluís Calvo. Centaures i rossinyols. 2023
Fotografia d'encapçalament: Francesca Llopis
Epíleg: Jaume C. Pons Alorda
Nota final: Anna Enrich
