Porta un any en aquest món
i en aquest món no tot s'ha examinat
o posat sota control.
Ara estan a prova els objectes
que per si sols no poden moure's.
Fa falta que se'ls ajudi,
que se'ls mogui i empenyi,
que se'ls passi d'un lloc a un altre.
No tots ho volen, posem per cas l'aparador,
l'armari, les caparrudes parets, la taula.
Però les estovalles a la taula tossuda,
si s'agafen bé per les puntes,
ja s'animen a fer un viatge.
I a la taula tremolen amb il·lusió
els gots, els platets, la gerra amb la llet,
les culleretes, un bol.
Que interessant saber
quin moviment escolliran
quan trontollin sobre el cantell:
una passejada pel sostre?,
un vol contornejant el llum?,
un salt a l'ampit i d'allà a l'arbre?
El senyor Newton encara no hi té res a veure.
Que ho miri des del cel sacsejant els braços.
Aquest assaig s'ha de dur a terme.
I s'hi durà.
Wisława Szymborska. Instant. 2018
Traducció: Joanna Bielak.
XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»
