Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

26 de juny 2022

Quadern de verdor

Rosa, de sobte com una rosa
que aflora en l'estació freda.

No hi ha neu,
sinó molta aigua coratjosa entre les roques
i violetes enmig del corriol.

Aigua verda per mor de l'herba.

Rosa, portera de l'any.


Com la rosa furtiva a la galta,
la neu que s'esborra abans de tocar terra,
benvolent.


————————————————

Cahier de verdure


Rose, soudain comme une rose
apparue à la saison froide.

Il n'y a pas de neige,
mais beaucoup d'eau vaillante dans les roches
et des violettes en plein sentier.

De l'eau verte à cause de l'herbe.

Rose, portière de l'année.


Comme la rose furtive à la joue,
la niege qui s'efface avant de toucher le sol,
bienfaisante.



Philippe Jaccottet. Quadern de verdor = Cahier de verdure. 2021

Traducció d'Antoni Clapés

25 de juny 2022

Juliol

Aquest mes esclatant
ens desespera
així que un nuvolet
li va al darrera,

perquè pel juliol
tothom confia
que tindrà sol a dojo
cada dia.

Comencen les vacances
i també
l'angúnia de saber
què podem fer.

On anirem, al mar
o a la muntanya?
Qui guanyarà, la sorra
o la cabanya?

Tant se'ns en dona, és clar,
que l'important
és poder passar els dies
reposant

i jugant a pleret
sense la por
de no dur ben apresa
la lliçó.

Pel juliol tot és
felicitat,
per això l'estimem
de veritat.



Miquel Martí i Pol. Bon profit ; Per molts anys! 2006

Il·lustracions de Carme Solé Vendrell

24 de juny 2022

Totes les veus

La teva veu, la meva i la de l'altre
s'ajunten com al riu les torrenteres,
on s'agombolen tèrboles glopades;
fang arrencat d'entre canyars indòmits
fermats als marges sense flors,
clivellats de tants segles de sequera.
Les nostres veus desfermaran riuades,
i la terra ens serà fertilitzada;
brollaran els blats nous, esperançats,
mentre la mar engolirà desferres
de tantes nits que ens foren imposades,
de tants matins avortats sense aurora.

                                              1987



De: Obra poètica inèdita - Arrels


Joana Raspall. Batec de paraules. 2021

Pròleg de Carles Duarte

maraigües

       el tiempo no envejece
       Mercedes Carrión Masip



aigüesmare
font, piques, mullena
i rentador social

infància d'aigua
a secà llegint boires

estampida!


Teresa Grau Ros

17 de juny 2022

L'amistat

Nova tercina mòbil, capcaudada


L'amistat és un llaç mòbil
que arrela seguretats
i no en podem prescindir.

Saber que algú pensa en mi...!
No cal parlar ni trobar-se
per fer esclatar l'alegria

de veure més clar un nou dia
i recordar aquelles hores
compartides fondament.

I si l'amic és present
amb la rialla florida,
ens fa tornar a la infantesa.

quan, anant amb la mà estesa,
sentiments alliberàvem
que lliguen l'ésser humà

amb una estreta de mà!




Pilar Vila i Pararols. Les meves petjades : exposició de poesies. 1990

A la part inferior de la portada: "Poesia Viva"

l'aire de la muntanya

          tutto è santo, tutto è santo
          tutto è santo

                 pier paolo PASOLINI 



l'aire de la muntanya baixa a la plana.
però no el gris, no l'immòbil
aire del cim. no la solitud
de totes les solituds.
tot és sagrat, l'aire i la presència.
tot viu en tu amb una frisança
de fulles transparents.
del cim a la plana, un vent,
un cristall que mires i t'emmiralla.
tot respira i et respira
i restes al cor d'aquest corrent
que et viu i et desfà.



Anna Montero, dins,

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern. Núm. 116. P. 15

16 de juny 2022

Un dia em veureu tornar

Encara que ara sembli
que un oceà separa les nostres platges,
un dia em veureu tornar
sobre un pont d'històries i de contes
que us hauré explicat.
Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d'abraçades
consolarà la llarga absència
i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,
no permetran
que cap petitesa els robi mai el somriure.


————————————————————


Anche se ora sembra
Che un oceano separi le nostre spiagge
Un giorno mi vedrete ritornare
Su un ponte di racconti e di storie
Che mi avrò spiegato
Allora, Lluc i Joana, una infinità di abbracci
Consolerà la lunga assenza
E le nostre anime, ora già così forti
Non permetterano 
Che nessuna piccolezza ci rubi mai il sorriso.



Oriol Junqueras. Contes des de la presó. 2019

Il·lustració: Elle

Pròleg de Pep Guardiola

12 de juny 2022

Ànima

Veuré créixer els meus fills
tant temps com la vida em deixi.
La lluentor dels ulls
travessarà l'instant
per seguir-los estimant
en cada fotografia.
Si tenim sort ens farem vells.
Si tenim sort posposarem
l'embat de l'agulla blanca.

Ells, creixeran.
Travessaran foscors,
passions, buidors.
Divagaran, com fem tu i jo
sobre l'ampit d'un cansament
que ablama pors i interrogants.

Potser demà, si tenim sort,
les lluites d'enguany
seran cases de silenci
on recollir-se a existir.
Quan perdin peu, si tenim sort,
ressorgirem, de dins el temps,
per escandir-los el vertigen
amb poemes festius
i ànima salvatge.


Eli Sanz. Posidònia. 2021

11 de juny 2022

Aura

Sentint el cel
Espasa matinal,
I la muntanya que li puja a la falda,
Torno al sòlit acord.

Als peus fa angosta la pujada
Un arbrissó cansat.

De l'enreixat de branques
Miro renéixer vols...


—————————————


Udendo it cielo
Spada mattutina,
E il monte che gli sale in grembo,
Torno all'usato accordo.

Ai piedi stringe la salita
Un albereto stanco.

Dalla grata dei rami
Rivedo voli nascere...



Giuseppe Ungaretti. Sentiment del temps. 1988

Edició bilingüe

Traducció de Lluís Calderer

De rerum natura

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l'estructura tridimensional dels silicats,
l'acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofil·la,
les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.
Quan era un infant i es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure.



Àngel Terron. Iniciació a la química. 1977

09 de juny 2022

Se li va ficar

Se li va ficar la mort a l'ull.
De llavors ençà, parpre macabre,
té un mirar d'olives en remull:
negres, mortes, tristes i aixafades.
Mes, no plora, no! No té l'antull.
Vidriós i a punt per la trencada,
no deixa anar llàgrima, té el trull
sec i l'ànima deshidratada.
Tots comptem que algun dia, curull,
regalimarà suc d'olivada
d'una pena encallada a l'escull.
I encara s'hi lleparà la cara!

Fins llavors, molí que mai no mols,
se't faran lleganyes com pinyols!



Josep Pedrals. dins,

II Trobada de poetes per la pau. 2009

07 de juny 2022

Entorn

Extraordinari
pot resultar un poema
descrivint l'alba.
Però mai les paraules
seran prou lluminoses.





Joana Raspall. Arpegis : Haikús. 2004

Introducció de Feliu Formosa

Il·lustració de la portada: Lluïsa Cauhé

06 de juny 2022

De la mare

De la mare va beure la llet,
de la dona va menjar la carn,
dels fills va cremar el cervell,
per això no entén la seva soledat.
Casa seva beu la pluja,
la seva terra engoleix les pedres.
Continuarà sent el rei de la història que explica,
és el privilegi dels monstres d'aquí baix.


——————————————————


De sa maire beguèt lo lach,
De sa femma manjèt la carn,
De sos dròlles cremèt lo cervèl,
Pr'aquò compren pas sa solesa.
Son ostal bèu la pluèja,
Sa terra engolís las pèiras.
Demorarà lo rei de l'istòria que conta,
Es lo privilègi dels monstres d'aiçaval.



Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017

Traducció i pròleg: Albert Mestres

des que vam arribar

des que vam arribar
que ens estem morint
i no hem pensat a gaudir les vistes


viu amb plenitud


Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2017

Traducció de Bel Olid

Ara

Ara que ja de tanta cosa torno...
No em pregunteu, que no sabria dir-vos
per quina brida m'he sentit lligada.
El cor encara vol tornar a gronxar-se
desbocat a les barques de la fira;
i dic que sí, que en mi tot clama d'esma
cap aquella petita esbojarrada.
...I ja no soc sinó una dona absorta,
amb la veu i amb el riure que s'aturen.


————————————————


Now


Now I must turn aside from oh, so much...
don't ask, I can't explain
this tugging of a rein that keeps me tethered-
and still, my heart is longing to soar again,
swoop up and over on a fairground swing-
and I say, yes: my whole instinctive being
cries out towards that wild, untamed girl!
...And now I'm just a daydreamer, a woman
with a voice that fades, a laugh cut short.


Clementina Arderiu. The compound heart : selected poems. 2019

Poems in Catalan 

Translated by Julia Dale

Plaça del Lledoners

Plaça dels Lledoners,
quietud, flor estesa
al bell cims dels carrers
d'una antiga bellesa;
no m'estrany que ta font
temps ha sigui eixugada;
et cau de més amunt
sempre igual la tonada,
la pregària sens fi
d'unes monges tancades,
i és com el rajolí
de les deus amagades.


Simona Gay, dins,


La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat. 2005


Antologia a cura de de Narcís-Jordi Aragó
Il·lustracions de Mercè Huerta

05 de juny 2022

Els cants d'ocells

Els cants d'ocells, d'un branc a l'altre apariats,
assagen una viva sonatina
Els cants d'ocells són molts i variats
al mes de maig, quan l'herba és fina.

Perdent el gotejar daurat de la cançó,
el rossinyol travessa l'aire.
I senyoreja en la verdor
de la falguera el gripau sospiraire.

D'un camí a l'altre jo me'n vaig.
Una branca planera i suspesa m'encisa.
I ve de nàixer en el llavi de maig
tot l'atzur fugitiu d'on ve la brisa.


De Cantilena

Josep Sebastià Pons, dins, Poesia. 1995

04 de juny 2022

Paraules clares

D'un balcó a l'altre balcó
un lloro i una cotorra
al veïnat preguntaven
qui d'ells parlava millor.
Movien tal guirigall,
que el gos del veí de sota
va dreçar bé les orelles
per no perdre's cap detall.
Fou inútil l'interès;
lloro i cotorra cridaven
sense cap sentit, i el gos
no va entendre res de res.
Els va tallar amb un lladruc:
—Calleu, inútils xerraires!
No dient paraules clares,
parlar per parlar, fa ruc!



Joana Raspall. Com el plomissol : poemes i faules. 1998

Il·lustracions de Glòria Garcia

Com un arc de sant Martí

Com un arc de sant Martí que il·lumina un avís al món
un gran cartell de disrupció que penja sobre els camps
que vol dir guerra potser o tot just una tempesta d'estiu
i tothom deixa la feina i mira amunt i els ramats es neguitegen


——————————————————————————


Like a rainbow shining a warning to the world
A bright banner of disruption hung above the fields
Meaning war perhaps or maybe just a summer storm
So that everyone stops work and looks up and the flocks grow restless



Fragment.


Alice Oswald. Memorial : una excavació de la Ilíada. 2011

Traducció de Jaume Coll Mariné

Setzè Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

Reis per a en Marc Giró

Marc Giró, quan siguis gran
no et creguis ni gens ni mica
de les coses que et diran.

Creu en el que trobis tu,
i veuràs —i cal cridar-ho!—
com l'Emperador va nu.

L'Emperador del mantell,
l'Emperador de l'espasa,
l'Emperador del martell.

Però guarda en el teu cor
l'esperança dels demàs
i dels ahirs, el record.

En un cor sempre d'infant
que aleni un cos fet i dret,
Marc Giró, quan siguis gran.


Lleida, 6 de gener de 1977


Josep Gomà. Cançons de Lleida i altres poemes : obra completa. 2013

Mare morta

L'estrella és pura
per damunt de l'aurora;
i tu, cor simple,
des dels morts endolceixes
cada obra en sa naixença.




Paciència

En l'aigua res no és mesquí. La fugitiva
s'endinsa en el riu, que la renta de franc;
descabdella pensaments com herba de
seda verda: es mou riu avall
fàcilment com qualsevol criatura d'aigua

neda entre folrades pedres, fosques
frondes, llaunes i botes tot dut pel riu.
Allà dalt xiulen els arbres. En sent l'ombra.
Es veu ella mateixa neta com un peix,
evasiva, solitària, muda. El seu prec:
fer la pau amb la pròpia naturalesa monstruosa.


——————————————————


In water nothing is mean. The fugitive
enters the river, she is washed free;
her thoughts unravel like weeds of
green silk: she moves downstream
as easily as my cold-water creature

can swim between furred stones, brown
fronds, boots, and tins the river holds equally.
The trees hiss overhead. She feels their shadows.
She imagines herself clean as a fish,
evasive, solitary, dumb. Her prayer:
to make peace with her own monstrous nature.



Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010

Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló

31 de maig 2022

La lent del microscopi

La lent del microscopi
eixampla la visió
del tercer ull, on neixen
les paraules. El porta
a la cova amagada
a la mateixa entranya
de la vida... i en fa
matèria de poema.




Rosa Fabregat. Balda de la vida. 1991

Aquesta dècima nova

Aquesta dècima nova
no ha sorgit pas del no-res.
Cor que en or val el seu pes,
que no cercava i, va, i troba.
Per si en volies la prova,
per tu, que ets dona marina
faig de l'amor flor divina.
Del paradís l'he triat,
i amb flaire d'eternitat
n'hem fet dolça medecina.



Víctor Obiols, dins,

Reduccions : revista de poesia. Març de 2017. Núm. 108. P. 22

Mare

L'alegria és una pols màgica
que s'amaga
darrere dels batecs del temps.
Crec que hi ha gent
que no la veu mai.
Crec que n'hi ha d'altra
que no s'atreveix a abraçar-la sovint
— potser per por d'enamorar-se massa
d'una festa tan curta —.

Quan penso en tu,
la primera paraula que em ve
al cap és aquesta:
Alegria
              malgrat els dolors,
els desenganys, les lloses,
les penúries i les cicatrius.
Alegria tossuda de qui,
després de tot,
vol viure el seu instant de vida
amb ritme,
amb les finestres obertes,
amb un somriure plàcid
i encomanadís.

Jo mateixa vull aprendre
a aferrar-me,
com tu,
a aquesta pols invisible
que ens fa levitar
amb els nostres monstres.

Jo mateixa vull aprendre
a mirar-me'ls
amb aire sorneguer
com una mare sàvia,
com una vella jove a qui
el que més li agrada
és sentir la carícia dels segons,
dels anys,
sobre una ànima de seda
a prova de bombes.


Eli Sanz. Posidònia. 2022

La guarició

Ella ja no estima ella ja no bressola cap home
al seu son d'adulta
ella es pren el cafè amb sucre ella menja
bolets blancs grisosos
igual que la substància blanca grisosa de la seva capsa craniana
ella ja no escolta
la part partida i trencada (la quarta)
de la quarta de Brahms
ella ja no està enamorada
ella es té en braços ella es conté sota la pell
ella no s'ofereix ella no es rebutja
ella simplement avança absent per l'estepa
i es repeteix
que la vida és llarga que la vida és bona
igual que el cel de la ciutat quan
al vespre
arriba la catifa viva de corbs negres sadollats

Ella es canta sobre el dia que va ser i sobre la creació del món
oi tant sobre la nit materna

Ella no estima ningú
Ella de fet falta de si mateixa
ella és molt endins i lluny
davallada
per l'escala trencada de pedra
no
no a la mort —la mort existeix mentre existeix la vida—
sinó al mar
a l'aigua que bressola foscament
els dofins els coralls les barques els peixos
la sorra el fang la forma la fertilitat
les idees els déus la sal
sí la sal

Ella no s'estima. Ella ja no estima. Ella ja no espera
Ella ja fa temps que va ser amansida
i era flexible com l'herba i bona
ella va cremar com un pa oblidat al forn
com Troia va cremar
com Sodoma
I ara està com una brasa dins ella mateixa
pren el cafè amb sucre
menja bolets
Ella es consumeix

i avança en la seva vida com per l'estepa

Ella mira serena el camp de blat que li creix
en lloc de carn tendra i viva
als seus propis palmells a les falanges tortes

Ella ha passat per la vida terrestre
ella ha estat un ésser humà

I ara sí ara gairebé està bé



Marta Petreu, dins,



Direcció del Festival: Maria Callís i Josep Pedrals

Traducció de Jana Balacciu Matei i Xavier Montoliu Pauli

29 de maig 2022

El mar amic

Ai, quin cel tan blau!,
quina mar tan plana!
Una vela, lluny,
sembla una rialla
i el sol, tan encès,
diríeu que canta!
Petxina, d'on vens?
Conquilla daurada,
quin món has deixat
per venir a la platja?
Deus saber secrets
de les fondes aigües
potser me'ls diràs,
si aprenc a escoltar-te?



Joana Raspall. Com el plomissol : poemes i faules. 1998

Il·lustracions de Glòria Garcia

28 de maig 2022

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l'ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d'Olidon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l'arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L'he escrit ja fa mols anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre
s'abandonen a la fràgil esperança del poeta.


Olga Xirinacs

Dia Mundial de la poesia 2016

24 de maig 2022

Barcelona fa festa

 Als barcelonins ens encanten les
festes i Barcelona, com a bona ciutat
mediterrània que és, en té una rica
tradició que es va desplegant al llarg
del calendari.

A Barcelona, la festa la construïm,
la vivim amb intensitat, en definitiva,
la gaudim. És el punt més àlgid
d'expressió de la vida ciutadana.
El calendari ens reserva espais per
poder trencar amb les rutines diàries.
Uns espais temporals que ens ofereixen
amb una generositat maternal
el fet de sentir-nos comunitat, veïns
de la gran Barcelona, que, en la festa,
es converteix en propera, abastable,
manyaga, dolça i arrauxada alhora.


Fragment.


Teresa Duran i Armengol

Barcelona : festes = festivals = fiestas. 2016

Text: Teresa Duran Armengol
Fotografies: Pere Vivas, Hans Hansen, Oleguer Farriol, 
Biel Puig, Ricard Pla

Maig

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,

i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.

El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Ponç
comprarem llaminadures
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.



Miquel Martí i Pol. Bon profit ; Per molts anys! 2006

Il·lustracions de Carme Solé Vendrell

20 de maig 2022

Cançó després de la pluja

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
      Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bumm
      les ales li frisen.
Les flors de la perera
      riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
      una mica mica.
El núvol empeny el núvol
      i llisca que llisca.

Qui puja a muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

      El sol és aquí,
entre la rosa i el molí
      Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
      El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!



Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dins,


L'aigua. 1989

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

17 de maig 2022

Cistell de flors

Allò que es guanya
a despit de l'embat
és benaurança.

Primavera flairosa,
l'horitzó desitjat.



Lluïsa Etxeberria Azkune. Dol i sol. 2016

Pròleg de Laura López Granell

Potser no tindràs memòria

Potser no tindràs memòria després de caminar damunt les onades
assaborint-ne la sal, però l'olor de profunditat que va estampant
la roïnesa de tot el que has viscut t'omplirà de temprança

i t'engrandiràs en el dedins.




Josefina Espinosa. Sobrevol. 2021

Pròleg de Lluís Muntada
Epíleg de Josefina Pasqual Fransoy

Cavall de Przewalsky

És una part de Rússia
on només hi ha Kandinsky i silenci
ho entens?



Silvie Rothkovic. Als llacs. 2021

Camps de Castella

Em dius que han mort
en accident de carretera
—sempre l'estiu
porta records amargs,
de fruita encara verda—.
Camps de Castella, y al andar...
Quanta tristor, en els teus ulls,
en el silenci d'aquests mots
que volen revoltar-se.
Ens abracem.

(Aquests dies tan blaus
i el sol de la infantesa.)



Xavier Macià. Del cel i de la terra. 2003

Guanyador ex aequo del I Premi Sant Celoni de Poesia.

Rosada

Clareja al pati.
L'aigua mort sobre l'herba.
De sobte, el dia.


És primavera.
Una nota s'escapa
del pentagrama.


Tornen al poble
després d'un llarg exili
les orenetes.



Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018

IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017

15 de maig 2022

Les orenetes

Les orenetes han tornat al niu.
Dibuixen arcs invisibles en l'aire,
camins de fum.
Ens espien els passos,
s'aturen un instant. I fugen.
El món com s'il·lumina!


Sents com respira la primavera?
La veus, la llum del món?


Rosa Font Massot. Esquerda. 2022

Primavera

Ha vingut com cada any la primavera:
colors grocs i vermells, ocells al vol,
un vent enjogassat, amb la fal·lera
de perseguir el que troba sota el sol.

Arbres florits i xiscles d'oreneta,
olor d'herba, de camp tot just llaurat,
trobes en el marjal la violeta
amb un ull fi, divinament morat.

Paisatge fresc, espai, altes carenes
retallades pel cel que les atrau,
la llum de març, que s'ha desfet les trenes,
empeny el núvol convertint-lo en nau.

La primavera, sí, quantes vegades
que t'han cantat, i les que et cantaran
els que rebin les teves alenades,
et fas estimar tant!

Si ets àgil i voluble, esbojarrada,
si encens l'argent i multipliques l'or,
sempre arribes de cop, a la impensada,
i vibres, sensitiva, en cada cor.


Noguer de Segueró, juliol 1945


De Colors de tot l'any.


Poemes de Montserrat Vayreda : antologia 1945-2004. 2005

Edició i estudi: Anna M. Velaz i Sicart

Pròleg de Mariàngela Vilallonga
Epíleg de Narcís-Jordi Aragó

14 de maig 2022

El bosc

El sòl és sec;
l'eixuta llicorella
ens llisca sota els peus,
i les gatoses
esgarrinxen arreu, despietades,
amb mil agulles
aspres i punxoses.
D'on treu, el bosc,
les mates tan florides,
i les meloses cireres d'arboç,
i el verd tan verd
dels pins i de les molses,
i el rovelló
tan roig i tan gustós?
Com surt, d'un lloc tan àrid,
tanta vida,
i aquest batec de creixement constant?
Preguntem-ho als ocells,
a les abelles, als esquirols...
ben cert que ells ho sabran.



Joana Raspall. Com el plomissol : poemes i faules. 1998

Il·lustracions: Glòria Garcia

12 de maig 2022

Capvespre

Al peu dels passos del capvespre
Corre una aigua clara
Del color de l'oliva,

I arriba al breu foc oblidadís.

Sento entre el boirim grills i granotes,

On tendres tremolen les herbes.


———————————————


Sera 


Appiè dei passi della sera
Va un'acqua chiara
Colore dell'uliva,

E giunge al breve fuoco smemorato.

Nel fumo ora odo grilli e rane,

Dove tenere tremano erbe.


1929

Giuseppe Ungaretti. Sentiment del temps. 1988

08 de maig 2022

Quan tanc els ulls

Quan tanc els ulls som la mar i els seus mites,
la seva èpica, els seus vocabularis,
els seus reflexos dins la gamma dels ònixs.



Antoni Vidal Ferrando. Si entra boira no tendré on anar. 2022

Premi Carles Riba 2021

06 de maig 2022

Recerca

Hort de les dàlies!
Quan reprenem el pur diàleg
amb l'alba, íntima i oculta,
de nostre jo? Quan tornarem
al clos original, intacte,
al temps, parat, de la infantesa,
sense cap gest? Esgrogueïdes
ombres del pare i de la mare!
La corriola del pou fosc,
el sol i l'aigua, a mitja tarda,
l'olor de menta, i el quadern
rogenc, amb llapis de colors,
al banc de fusta... Les falcies,
negres i ràpides, se'n van,
com breus records. L'amor, amb eina
de tall amarg, l'enyor punyent,
desbrossarà l'antic camí,
que duu a l'aigua de la font...
Cal tancar els ulls i retrobar,
secretament, l'hort de les dàlies.



Jordi Pàmias. Àmfora grega. 1985

Pròleg d'Isidor Cònsul


05 de maig 2022

Nosaltres

Nosaltres tu les teves camarades en el mateix cor amenaçat
amb els nostres cossos els nostres morts els nostres desordres diversos.
Nosaltres en espirals planetàries per pensar niu d'esperança.
El pes real del nostre cor amenaçat ajustat a l'alta ressonància dels llibres.


———————————————————————


Nous toi tes camarades dans le même cœur menacé avec
nos corps nos morts nos désordres distincts. Nous en spirale
planétaires pour penser nid d'espérance. Le poids réel de notre
cœur menacé ajusté à la haute résonance des livres.



Denise Desautels. D'on sorgeix de vegades un braç d'horitzó : inventaris 2012-2016. 2022

Traducció i pròleg d'Antoni Clapés

Noces

Avui ens toquen a glòria
mil campanetes d'argent
per celebrar la gran joia
del vostre enllaç sant i ferm.

La vida és camí de roses
i àspids i esbarzers;
per minvar hores penoses
fareu d'amor un ungüent:

amor que tindrà tendror
i calma, fe i paciència,
amb foc de jove passió
i somnis sens turbulència.

Aplicareu amb gran cura
aquests ingredients valuosos
i ablanireu pena dura
que us ataqui essent sortosos.

Tots els presents a la festa
preguem Déu que ho encerteu.
Del bo i millor sigui plena
la vida que ara enceteu!


Maria Terrades i Compte. Terra & Cor : Quermançó i altres poemes. 2009

Pròleg de Carme Pagès

Rodolins

—Llibre, amic fet de lletra i paper,
la teva companya sempre vull ser.

—Una metgessa per a la salut
és molt de recolzament i ajut.

—La mimosa ha florit,
la fredor ja ha finit.


Rodolins. 2010

Lola Casas 
Francesc Chiva
Pere Cabaret

Göteborg

Göteborg, aquestes tardes;
El sol, que es va fent translúcid,
T'escalfa l'esquena, amable.

Malmö, dejorn, i el sol
Que et treu la pols del damunt
Mentre aixeca onades.


De Quadern de Perplexitats.


Jordi Vivet, dins,

Reduccions : revista de poesia. Núm. 92. P. 36

01 de maig 2022

L'esperança

No es queda mai amb recança
de no haver escalat l'empriu;
a l'hora de dansar, dansa
i després del plor somriu.
Perquè va amb la confiança
sap què vol i com es diu
no recula mai, avança
lluny de la calda i l'ombriu.
No té hisenda, però viu
com si en tingués, l'Esperança.

                              Març 1971





Edició i estudi: Anna M. Velaz Sicart
Pròleg de Mariàngela Vilallonga
Epíleg de Narcís-Jordi Aragó

Terra

No mates, ni cures,
només, indolenta,
fas que afogues

una saviesa de segles.




Narcís Ribes. De sediments. 2017

Epíleg de Jaume Bosquet

30 d’abril 2022

Biblioteca, a l'hora de tancar

Els llums s'apaguen.
Se senten sols els versos
dintre dels llibres.


Se'n va la tarda.
El sol ens mira amb pena
entre dos núvols.


Aquesta vida:
un laberint efímer
de sol i pluja.



Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018

IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017

Incompatibilitats

Tots els meus poemes sobre la primavera
romanen inacabats.

Per culpa de la primavera que sempre té pressa,
per culpa de la meva disposició que sempre es fa esperar.

Per això gairebé em veig obligada
a acabar els poemes
sobre la primavera
en època de tardor.



Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020

Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe

Bignònies a Mira-sol Alt

Som prop i tan lluny.
Les bignònies, potser fugaces,
em sorprenen a cada passa.

No t'he oblidat,
a desgrat que han passat tants
i tants anys que ni vull comptar-los.

El meu no-oblit, la meva recança,
sempre tindrà el color d'elles:
groc esquitxat de vermell, indefinible.

No vas ser ni el meu nord,
ni el meu sud, ni l'est, ni l'oest.
En un temps, però, ho vas ser tot.

Males passades cardinals,
befa dels colors, de les flors,
geografia inútil, altra vegada.


Marta Pessarrodona. Animals i plantes. 2010

L'amor

Tot en l'amor s'emplena de sentit.

La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud: així donaràs vida.



Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències. 2000

29 d’abril 2022

El moviment

Com un èmbol
em pressiones des de fora
amb punys i palmells
al punt just
a cada contracció.

Cadascuna empeny cap a un cantó
en un mecanisme perfecte
de biela, manovella
i pistó.

Tu per darrera,
ella des de dins,
i jo avall i enfora.
Peces cegues
sincronitzades pels crits salvatges
que algú ens envia del passat.

Harmoniós moviment
de forces mecàniques.
Engranatge de tres,
sistema irreversible
de cossos i cors que es mouen
pel més fort dels batecs.



Maria Rodó-Zárate. 41 setmanes. 2022

Il·lustracions de Cristina Zafra

27 d’abril 2022

Voldria escriure

Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.


Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps. 1998

23 d’abril 2022

Recolliment

Lluny, allà dins asprives muntanyes
que mai petja del món ha tocat,
d'un desert en les verges entranyes,
mira el cel un verger ignorat.

Allà brolla la font de la vida,
allà s'obrí lo lliri d'amor;
veu d'oracle pel món no sentida
té allà el bosc en secreta remor.

Aigua hi corre, tan pura, tan pura
que los àngels s'hi van a mirar;
qui una gota en tastàs, oh dolçura!
mel del món no voldria tastar.


Miquel Costa i Llobera. Poesies. 1992

Dibuixos d'Albert Rocarols

22 d’abril 2022

Primavera

L'hivern és un record de boira peregrina
prenent vistes a l'hora d'emprendre un llarg camí.

I la ciutat de l'heura es torna ara de vidre
per fer més transparent l'aram dels seus peons.

Hi ha un bellugueig de pàmpols en bandola
del cloquer de la Seu al ciri cisellat de Sant Feliu:

la Devesa estrena una escolania de fulla
impúber, sol tendre i ocellam...

Els plàtans fan l'anar i venir de cerimònia:
tot està a punt pel gran pontifical
de primavera!

La salmòdia exultant, a pas d'andante,
sotragueja de nou el vell carro d'Elies.
Eterna com la fe i fonda com l'amor
torna a recomençar l'alta cançó dels dies!


Salvador Sunyer, dins,


Antologia a cura de de Narcís-Jordi Aragó
Il·lustracions de Mercè Huerta

Font de pastor

La vella filava
la font de pastor,
quan la neu rajava
tot era claror.

Preludi de vida!
Sagrat naixement!
màgica florida
de la flor d'argent!...

I l'aigua rajava
feta caritat
per al qui trescava
tot assedegat.

Rajava tranquil·la
i us deia: —Beveu!
que la vella em fila
per al qui va a peu!...

I un s'agenollava,
ple d'encantament,
i amb la mà copsava
la gran flor d'argent.




Joan Maria Guasch, dins,

L'aigua. 1989

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

Aüc

Els discursos
com un cop sec
al ventre.

A l'estómac un forat
pendent de sobreviure
en una emoció asfixiada,
pendent de ser descrit.

Quan m'han dit
com viure
me'ls he mirat,
dissociada.

Respirar és fer-se,
tot d'una,
pròpia.



Núria Contreras Coll. En construcció. 2021

46è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2020

Reescriptura

I en tal guerra de relats
ensopegues amb la pedra
caus de la bici i
t'estripes els pantalons.

L'escriptura com a cos
de desempat; allà on furga
reverbera

fent margeres

fogueres
al revolt
on
no
tornarà.


Maria Isern. Sostre de carn. 2017

II Premi Francesc Garriga, 2017

21 d’abril 2022

Sentor de menta

La nit escampa sentors de menta
arreu del poble, que es queda quiet.
Ix de les cases una altra flaire,
de fusta seca de taronger
que crema alegre a les ximeneres,
fum que s'enlaira i que s'endú el fred.

Arriba l'hora de retirar-nos,
el llit espera ben calentet.
Els contes màgics que conta el pare,
i el fill escolta amb tan gran plaer,
omplen la cambra d'imatges belles
i els ullets tanquen molt lentament.



Poemes de Maria Dolors Pellicer i Sòria
Dibuixos d'Irene Bofill


II Premi de Poesia Infantil
Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí
de la Comunitat Valenciana

19 d’abril 2022

Romanç del cavaller Sant Jordi

La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L'altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l'espadat de l'existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.



Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021

Il·lustracions d'Adelaida Murillo

Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes

el nostre viatge

el nostre viatge sempre incomplet
s'escriurà en un llibre amb fulls
d'esperança
les seves ratlles blaves ens recordaran
l'escola dels anys primers
la nostra recerca prosseguirà
perquè la grandària de l'esperit
no s'acaba mai


————————————————


unsere niemals abgeschlossene Reise
wird sich in ein Büchlein mit Seiten
aus Hoffnung eintragen
seine blauen Linien werden uns die
Schule der ersten Jahre ins Gedächtnis rufen
unsere Suche geht weiter
denn die Größe des Geistes
endet nie



Klaus Ebner. Blaus = Bläuen. 2015

Pròleg de Marta Pérez i Sierra

XVII Premi de Poesia Parc Taulí, 2014

15 d’abril 2022

No hi ha mesura

Aquells boscos infinits al voltant de la vall
seguint les aigües fredes,
les roques, les herbes, els brúcols...

Els esbarzers arriben fins l'amplitud del riu
on amarren les barques
i la llum del sol il·lumina
la profunditat de l'aigua.

Camines totes les tonalitats del verd,
ara només escoltes l'aleteig dels ocells,
les ales de la creació en el tacte,
ara és l'olor de la pluja fina
qui et transforma els records.

En tornar a les pedres del sender
ets una dona carregada d'equipatge,
on alenes sense paraules
el temps de la vida
que ningú mai podrà mesurar.



Maria Carme Arnau i Orts. En el principi la set i la sal. 2019

Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2018

14 d’abril 2022

Podries...

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...

Un altre país
fora casa teva,
i diries «sí»
en una altra llengua.

T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.

Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.

Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això, pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.


Podries. 2017


Poesia de Joana Raspall

Il·lustracions d'Ignasi Blanch

12 d’abril 2022

La meva mestra

La meva mestra, una fada,
sense vareta en cap mà.
La seua veu vellutada
té el poder d'un talismà.
Quan hi ha un gran desori
i el silenci ha de regnar,
talla en sec el rebombori:
«Tot el món mut, cal callar!»
Les seues paraules màgiques
ens calmen en un no res,
en comptar del tres al zero,
amb veu dolça, a l'inrevés.




Poemes de Fina Girbés
Dibuixos de César Barceló

III Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí

L'isard

Dalt del cim d'un espadat,
entre crestes del rocam,
emoció, bellesa, art:
un acròbata, l'isard.



Les oques van descalces. 2021

Poemes de Ramon Besora
Il·lustracions de Natasha Domanova
Música de Rosabel Bofarull

Sense pols

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar,
a la victòria de la teva presència.
Et mirem la immensa claror de l'aigua
que ens inunda els ulls i el gest de luxe.
Per l'horitzó saltem
a la gràcia de la teva llum
i ens sentim emperadors d'una llibertat gloriosa
i d'un ordre puríssim.



Guillem Viladot, dins,


L'aigua. 1989

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

10 d’abril 2022

Primavera

Amaga les teves mans primavera
dels morts fetillera d'urnes
i de jaços mandrosa amant de
torpors i de somnis. Entre els sons
es distingeix el teu cèmbal i el
teu tambor estrellat. Aquell
que convoca brises i rosades
i el suau groc dels pistils
aquell que sedueix les herbes i les
transforma en flors fruits espigues
silencioses i erectes abans
de la turgència de les pomes de l'acre
suc de les baies harmonioses de
la tebior dels nius i del crepuscle
ordit de malentesos encantadors.
Ets tu primavera de boscos
i de vestits càndida fins
al consumptiu lilà dels seus
dits florits d'aromes i de sospirs.



Ignazio Delogu. Improbable viola. 1995

Traducció de Jordi Domènech

Les oliveres

                          A Josep Pijoan


Oh la delícia de les oliveres,
movent-se lleus en un silenci clar
quan se fonen calitges volanderes
damunt la franja rutilant del mar!

I és que llurs copes, fines i lleugeres,
gaudeixen sense a penes murmurar
de la gran complacència de guaitar
limpiditats i volves falagueres.

L'olivera exquisida i detallada
per la clàssica llum és delectada;
i en els fullams qui es mouen blanament,

d'un pacífic oreig tothora empesos,
se persegueixen amb afables besos
el verd humil i el graciós argent.


Josep Carner. Llibres de sonets. 1991

A cura de Jaume Aulet

Música del poema

Música del poema
música de la idea.

Un poema és tota
l'obra:
           la teva obra
que escriuen
tots els jo
que hi ha en tu.



Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records (obra reunida, 1989-2009). 2020

Epíleg: Víctor Sunyol

L'acció

Quan bullo un xic d'arròs
o rego les begònies
el que existeix es bada
en l'acció més senzilla.

Tot és planer:
el roure, el bruc,
el clam i la rialla.

L'Univers
es revela en cada instant
que passa.

Però si el penses,
s'enfuig.



Lluís Calvo. L'espai profund. 2020

Epíleg de Lola Nieto

Premi Carles Riba 2019

ara que els llums

ara que
els llums resten encesos
i les revistes sobre la taula
ara que
la radio calla
i la pluja sona més fort
ara que
la teva veu és pura imaginació
i el dintre m'empeny


ara que tu ja no ets aquí
començo a entendre't



Reduccions : revista de poesia. Gener de 2009. Núm. 92. P. 45

En cada estat d'ànim

             En cada estat d'ànim hi figuren
tots els estats d'ànim, per exemple en la
companyia amorosa de dos hi ha totes
les menes de dissonàncies, solituds,
aglomeracions de gent desconeguda
amb el risc de perdre'ns de vista, així
com totes les petrificacions, els tirars
de l'àncora i el no tocar a terres i els
enyorar-ses en presència.


   ÉS COM LA MÚSICA DE
           GUITARRA



Dedicatòria del llibre: Als cors flamejants


Enric Casasses Figueres. Canaris fosforescents. 2001

07 d’abril 2022

Magnanimitat

El futur, sabedor que faltaríem a la cita,
va fer com la mare que s'adreça, lleugera,
a la sortida del parc, i quan els fills
que a saltirons l'encalcen, s'aturen -romancers-
per burxar la lluna que han sorprès dins d'un estany,
desfà camí i es queda amb ells.


Cèlia Sànchez-Mústich. Llum de claraboia. 2004

05 d’abril 2022

Escolta

Escolta, Eivissa, la joia
que convoquen les aigües tranquil·les,
l'immarcescible límit de la mar,
el toc d'or a ponent,
bressol que l'illa ofrena
a les darreres llums.

Escolta aquest entotsolament
de silencis, marítima entrada
a la vall, a la ciutat de la vida.
Que el teu plaer sigui llindar
quotidià al nou dia,
als braços carregats d'amor,
a les alliberadores hores.


Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991

Pròleg de D. Sam Abrams

Postcard from the North, I

QUI DE VOSALTRES...


     Qui de vosaltres xiuxiueja tots els verbs
qui de vosaltres és la cabellera en flames d'un nen
     qui de vosaltres substitueix una cortina
    qui de vosaltres engruixeix les campanes
qui de vosaltres és un sol crit repetit entre els boscos

            Qui de vosaltres va envellir una flor
qui de vosaltres la va trobar seca al cor d'un llibre.


                              Amherst, Massachusetts, tardor i 10




Maria Cabrera Callís. La Ciutat cansada. 2017

Premi Carles Riba 2016

02 d’abril 2022

De l'esperança

Vindran altres paraules
que ens canviaran l'arena
i l'aigua de la platja
de llum en què vam nàixer.
Si ja no bat la mar
el silenci dels dies,
on deixarem els mots?,
en quins ulls la mirada?
Els estels niaran
en l'esbós del teu rostre
i al bell mig de l'espill
els llavis dels dos somnis.


Vicent Alonso. Cercles de la mirada. 1998

01 d’abril 2022

Minishtikuss

                        A Raphaël

Minishtikuss,
una petita illa,
em va explicar:

Quan illa sigui adulta,
em portaria amb la seva canoa
fins al sol,
sense oblidar-se
de tornar.



Joséphine Bacon, dins,

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2020. Núm. 116. P. 95

Traducció: Eloi Arumí Sunyol

De l'obra poètica: Batons à message = Bastons missatgers de Joséphine Bacon
(Montreal: Mémoire d'Encrier, 2009) escrit en francès i inuit.

31 de març 2022

La instantània

Dins de la meua absurditat
i en veu molt baixa
diré, ara que puc,
que soc feliç,
fent un discret somriure
per a la posteritat.



Irene Verdú, dins,

Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013

A cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig

29 de març 2022

La vella acàcia

A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum:
escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí.
Sentors primitives embafen l'aire: taronges podrint-se al ras;
un corral d'ovelles pròxim. Una brisa resolta tempera les hores
feixugues del migdia. A dintre meu, el silenci rosega com un cuc.
El silenci de l'impossible, que empaita com una amenaça. En un
rectangle incandescent del mateix camp visual, una acàcia s'hi
dreça, tronc espellofat, noble com una antiga deessa blanca.
Més enllà, els tarongers desprenen una aroma calenta d'intimitats
de tocador. Els embolcalla un zumzeig elèctric d'abelles. 
Incontestable, aquest abril esplèndid. Indiferent, per sort, a la
nostra basarda. 



Maria Josep Escrivà. Sempre és tard. 2020

Al vaixell cap a Siros

Quin goig antic, déu meu,
badar una magrana,
despullar-la de vels
i menjar-se gra a gra
tot el sol de l'Egeu.

Quin plaer fresc, amics,
a la vora del mar
esmorzar pa i raïm
sentint el cant d'un gall
que saluda el matí.

Quin somni bru, poetes,
trobar un àngel bell
a la platja en capvespre
que una figa de pala
et pela amb un coltell.

Quin delit fosc, senyor,
des d'un marge collir
un codony de cotó
i acaronant-lo nu
mossegar-li el peçó.

Quin goig de déus, aquest
d'imitar En Carner
amb vaixell per l'Egeu.


Josep Piera, dins,

Llanterna màgica : antologia poètica. 2016



Selecció de Carlota Casas i Pep Paré

Il·lustracions: Carme Solé Vendrell

L'amistat

Escolte les teues mans als meus ulls.
Sé que estàs ahí, desterrant el teló de la boira.
Sempre junts,
camarades de collita durant el dia,
i de tabernes durant les vesprades.
Les nostres vides van créixer èbries,
junt al vi dels altars de cristall. Juntes.

I la teva màgia, amic, mai mor.
Mai mor en un mar que oneja,
ni en un hort fred sense llum,
perquè sempre viu amb un sempre.
Sempre.

I el dia que com a ceps,
ens arrenquen de la terra que adorem,
no morirem, mai morirem.
Llavors i arrels als talons...
avançant sempre.

Escoltes?
Senc les teves mans als meus ulls.
Sé que estàs ahí,
inventant un estel en una nit,
i un fanal a les coves que em tanquen.
Et conec.
Conec el teu «mai» als racons,
i el teu sempre a les planures.

I el dia en què ens arrenquen,
de dolor les sabates,
besarem la nostra terra,
llavors i arrels a les soles...
avançant sempre...


Maria del Mar Delgado Saborit. Les dues cares de l'esfera. 1999

Finalista al premi de poesia en català
al Certamen Literari de la Universitat Politècnica de València.

Poca cosa

Poca cosa, res que allunyi
la temença de perdre l'espai
és concedit a l'ànima errant

Però potser, més lleugera,
incerta mentre va durant,
és ella la que canta
amb la veu més pura
les distàncies de la terra


———————————


Peu de chose, rien qui chasse
l'effroi de perdre l'espace
est laissé à l'âme errante

Mais peut-être, plus légère,
incertaine qu'elle dure,
est-elle celle qui chante
avec la voix la plus pure
les distances de la terre


Philippe Jaccottet, dins,


Reduccions : revista de poesia. Gener de 2009. Núm. 92. P. 56-57

Traducció: Jaume Piñol

26 de març 2022

A trenc d'alba

un Sol d'hivern
i un Sol d'estiu
van sortir a passejar
per l'arenal
agafats de la mà,
i al vespre
es van fer un petó
amb gust de sal.

Al capvespre
la Lluna creixent
i la Lluna minvant
van fer un passeig
agafades de la mà
camí de la ribera,
i es van abraçar
perquè feia fresca.

En fer-se de nit,
una Lluna plena
va dir-li a l'orella
a una Lluna nova:
mai no estaràs sola.

—————————

No abrente
un Sol de inverno
e un Sol de verán
sairon de paseo
polo areal
collidos da man,
e no serán
déronse un bico
con sabor a sal.

No solpor
a Lúa crecente
e a Lúa minguante
deron un paseo
collidas da man
camiño do río,
e abrazáronse
porque tiñan frío.

Ao anoitecer,
unha Lúa chea
dixolle na orella
a unha Lúa nova:
nunca estarás soa.


An Alfaya i Imma de Batlle. Solejant. 2021


poemes: An Alfaya

il·lustracions: Imma de Batlle

traducció de Daniel Barral

Cançó d'abril

Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adeu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
—deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.

Clementina Arderiu, dins


Llanterna màgica: antologia poètica. 2016

Selecció, notes i activitats: Carlota Casas i Pep Paré

Il·lustracions: Carme Solé Vendrell

24 de març 2022

Sudànica

Plovia a Khartum:
desapareixia en fang la ciutat
i la silueta del teu cos sota la pluja.
Vam abraçar-nos com si fóssim l'aigua
dels dies de sequera.

A casa, una vaca amb gep
mastegava davant la menjadora buida.
El menú de la gana
era escurar un os per dinar,
i soparíem els llavis que al migdia l'havien escurat.
Debades somniaven els coberts
les boques.

Al diari una notícia
parlava d'un turista mort en un safari
atropellat per un ramat de zebres:
a les seves últimes fotografies
potes i peülles.
"I si tu no existissis?"
"Un altre vindria
amb els llavis plens d'espines a trobar-te
per sanar i reconciliar-se amb la pols
i la ferum de lleó mort de la ciutat."

Als peus de l'estàtua sense cap
del general Charles Gordon,
vas dir-me que les rebel·lions eren mentida:
"Va ser breu la llibertat
com el zel dels animals en primavera.
I el cabdill dels rebels,
Sulayman ibn Zubayr,
va morir dins una mosquitera
plena de mosquits.
Tot és irreconciliable:
mira aquesta ciutat partida per un riu."

Pel que fa a l'esclavitud,
ho havíem decidit:
aniríem al país dels homes Dinka,
tu, a desfer-te dels grillons,
i jo, a adonar-me que també als canells
i als meus turmells en duia.
Però després d'arrossegar les cadenes
per les muntanyes de Kassala
desistírem. Vas dir:
"Mira atrapat entre músculs
l'esquelet." Un ocell va envolar-se:
el cel cabia en una gàbia.

Són distàncies iguals fetes que per fer,
els camins: el viatge va dur-nos a enlloc.
A Port Sudan
els vaixells dormien quiets en l'aiguaoli
i vam veure gent pagar per una ombra.
Uns homes sants, a Fakia Kingui,
van oferir-nos pocions màgiques
i vam sentir riure els babuïns.
A al-Junaina el sultà va rebre'ns al palau:
era de llauna de Coca-Cola la corona,
però duia al coll
un enfilall de set prepucis
i feia complir les ordres
amb els ulls. A Atbara
un fràgil pont de cordes amb tres homes
va caure al riu de cocodrils
i l'escuma va enrogir-se.
A Meroe, l'antiga capital,
el tren no para ja,
i al seu pas per la necròpoli
les tombes dels faraons nubis tremolen.
De què serveixen a una ciutat
mil anys d'imperi?

Sempre era de nit a les jungles de Kossinga.
Fèiem trajecte: érem paraules
però no dèiem res.
Ens feia por Mokele Embembe,
el monstre xucla-sangs que segueix
cada vegada més a prop
l'esquena de l'últim de la fila.
Tan a prop de l'equador
no reconeixíem cap estrella.
La selva ens confonia
i els poblats portaven noms en un alfabet
que no enteníem.
La pila de la llanterna es consumia:
no deia res de nosaltres dos
el mapa.

Un cop vam dormir dins d'un tanc abandonat
d'una d'aquelles guerres que mai no van ser
però que encara continuen.
Li havia entrat un míssil pel canó
i l'interior estret, de cop,
s'havia fet ample.
"Aquest país, com el teu cos,
és ple de pólvora."

Quan t'inventes el camí
cada passa és perillosa.
Les flors més vistoses
creixen només als camps de mines:
de tant en tant alguna ovella
rebenta en un núvol de pètals de colors.

El nostre amor era un arbre
enmig d'un camp de mill.
De lluny
vam veure acostar-se un guàrdia de frontera:
cercava una ombra?
duia una destral.


Manuel Forcano. El tren de Bagdad. 2004

Premi Carles Riba 2003

Si ens acabem

Potser d'aquí uns quants anys
tindràs una recança
quan miris a la lleixa
els llibres sense endreces
—allò que passa sempre
quan fas una renúncia
i el cop no ve quan vols
i no l'esperes—
Potser ja no hi seràs
quan trobi un juny precís
l'ex-vot que vaig guardar
com una ofrena
—Allò que cada cop
te'n vols desfer
i el cor t'atura—
Potser serà bonic
qui sap si vindrà sa,
l'enyor de qui ara som
—no sé què n'haurem fet
de la memòria,
no sé ni si en tindrem—
Potser no serà res
farà un mossec de mal
i serà curt
potser serà vermell
potser, de matinada
potser ni tan sols és.
Potser —qui ho sap—
ni passa.


Míriam Cano. Vermell de Rússia. 2020

lectura del paisatge

podent llegir el món,
per què llegir en la seva absència?

toqueu el llibre,
llegiu el paisatge.

podent celebrar les imatges exteriors,
per què construir-ne d'interiors?

toqueu el llibre,
toqueu el paisatge.


Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017

Globus

            A Fina R. Palau


S'infla amb l'aire de la joventut
el globus de la vida,
s'enlaira amb els ideals
mirant paisatges d'utopia
prop dels núvols
seguint el vent.

Quan arriben les tempestes,
cal estabilitzar el rumb,
deixar anar el llast,
quedar-se amb l'essència de les coses
buscar una clariana d'esperança
abans d'arribar a terra.


––––––––––––––––––––––


Se hincha con el aire de la juventud
el globo de la vida,
se eleva con los ideales
mirando paisajes de utopía
cerca de las nubes
siguiendo el viento.

Cuando llegan las tormentas,
hay que estabilizar el rumbo,
soltar lastre,
quedar-se con la esencia de las cosas
buscar un claro de esperanza
antes de llegar a tierra.


Assumpció Forcada. Prisma. 2005

Introducció de Maria-Lluïsa Pazos

Il·lustracions: Gudmundur Karl Asbjörnsson

21 de març 2022

Si puc

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l'escata de sol
que et vibra en aquesta ungla,
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?


Gabriel Ferrater

Les dones i els dies, 1968 [Menja't una cama, 1962]

Ràfegues

        "...i somnies enmig de la
                     ferrenya sopor...
"

               Carles Riba. Versions de Hölderlin


És bo sentir del vent, les flautes mortes,
l'estrofa blaumarí del dia opac,
tocar sense tocar les mans de l'aigua
que polsen rera els vidres, veus i cants.
És bo sentir l'oreig i el sol de l'ombra
i el vers que torna als dits ple de colors
i porta en el palmell de l'harmonia
la branca d'olivera feta mots.
És bo sentir del lluny, el so i l'aroma
de tot el que em sublima i he volgut,
i entendre que la vida és un oracle
i em diu el que no veuen els meus ulls.

I et penso, amor... I m'omples la memòria
de tot el que no oblida el meu oblit.



Maria S. Farell. A nou mil metres d'altura. 1997

Pròleg de Jordi Llavina Murgadas

Finalista premi de poesia Màrius Torres, 1996

19 de març 2022

Poema de la supervivència

Com un incendi foll
que sobreïx i explota,
d'uns colors que em retornen
a l'inici de tot.

Com un incendi foll
que m'entronca amb la mort,
com un incendi foll,
sol ixent, clamorós!

Vida intacta.


Josefa Contijoch. Ales intactes. 1996

Pròleg de Maria Mercè Marçal

Matriu

El sol la solca,
s'hi abismen els estels,
s'hi esbrava el vent,
els núvols l'assaonen.

Li és llast la terra, i àncora segura,
i mirall remorós el mar. De nits
l'argenta una lluna fecunda.

(El torrent de paraules
que adés brollava i ara s'extingeix
no la diu pas, ni la macula.)

Profusa però sempre per perfer,
impertèrrita i fèrtil,
generosa sense heure'n esment,
és la pastura del temps, l'etern retorn
del present, la matèria i la ment,
la matriu pura:

l'alè dolcíssim
del sentit que genera
el silenci que insufla.


Jordi Mas. Brida. 2019

Presència

Campanar i cimbori;
cúpula:
no fan mai festa.




          Tarda de diumenge
          Figueres
          11-11-90



Pere Prada. Empordà, mite o realitat?. 1992

Premi Miquel de Palol 1991

Infusió

Has posat ritual a les hores,
vols trencar aquesta monotonia
d'agulles d'estrès que et marca
el teu enemic: el temps.

Encens amb un dels pocs llumins
que et queden el foc de la il·lusió.
Escalfes l'aigua destil·lada de llàgrimes
i poses una bossa d'esperança.

Has perdut la infusió de la fe,
però encara guardes en una capsa
algunes paraules que poden donar-te
l'aroma d'un poema.

Deixa-ho tot, és l'hora
de posar estovalles al món interior,
buscar la pau i l'harmonia
entre el temps i la vida.


Assumpció Forcada. Prisma. 2005

Introducció de Maria-Lluïsa Pazos

15 de març 2022

Passa vent

Passa, vent, cosa sinistra,
qui et pogués mai deturar!
Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular.

M'enfolleixes les colomes
allà dalt del colomar;
de l'arbre arrenques les pomes
molt abans de madurar;

i colltorces la florida
novella del roserar;
i esfulles la margarida
- si vindrà, si no vindrà.-

A l'hort el planter m'aplanes
i em malmets el fonollar;
del llibre em gires les planes
com si em volguessis reptar!

I els papers treus de la taula
i me'ls llances a volar.
Si el jardí tingués un saule,
com el faries plorar!

Ni finestra ni portella
res no hi val, tot és en va:
sempre et resta una clivella
per poder-te enforinyar.

Jo a ciutat no et coneixia,
i ara m'ets tot casolà!
Vens a casa cada dia
i entres sense tustar.


Clementina Arderiu. 1938

Pròleg de Maurici Serrahima.
Retrat de Clementina Arderiu per Francesc Domingo.

L'arbre de l'esperança

En un prat d'argent molt clar,
hi ha l'arbre de l'esperança;
ningú hi arriba amb la mà,
amb els ulls tothom hi alcança!

Hi passa el vent suaument,
i gotes fines hi plouen;
de tant amorosiment
totes les fulles se mouen.

Les arrels eixint a dolls
totes s'han fetes rebolls
qui no volen ésser esclaves.

Tot l'arbre somriu d'un cant,
i les branques pugen tant
que al capdamunt ja són blaves.



Josep Carner. Llibres de sonets. 1991

A cura de Jaume Aulet

14 de març 2022

Els entesos

Els entesos diuen
que en comptes d'anar envant
feim passes enrere;
és per això que cada dia
pràctic la lletra gòtica
i cant un poc de gregorià.



Antonina Canyelles. Exercicis d'una mà insomne. 2021

Il·lustracions de J.A. Mendiola

13 de març 2022

El Premi Nobel

Com a un parany, jo acorralat, com una fera.
(Al món hi ha gent, hi ha llum, hi ha llibertat.)
S'hi sent la fressa de l'encalç, al meu darrere;
no veig per on podria haver escapat.

Veig el bosc fosc, i veig l'estany, tota la vora,
i veig estès, caigut, el tronc d'un pi.
Veig que el camí tallat no em deixa sortir fora.
Ja és ben igual què em pugui succeir.

¿Quina perversitat he fet, quina vilesa?
¿Soc monstre, o assassí, o un criminal?
Jo he fet que el món, sencer, plorés per la bellesa
de la terra del meu país natal.

I amb tot -i al caire de la tomba, que em reclama-,
un dia, i això ho sento assegurat,
perdran la força el mal i la calúmnia infame,
vençuts per l'esperit de la bondat.

1959


Borís Pasternak. Quan escampi. 2020

Traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente.
Pròleg d'Ivan Garcia Sala.

10 de març 2022

Paisatge

Si mai heu pensat que sols hi ha honor
en l'orb destí de la sofrença,
contempleu-los: infants extasiats que xipollegen
vora mar tot alçant castells en les onades
esllavissadisses entre els dits.
I, més enllà, bressat pels jocs de l'ombra,
el pescador assegut amb mig meló d'or
i el vi grogós que ha refredat entre les roques.
I, part d'aquí, aquests amants ardits,
encesos, cobejosos per la cremor del sol,
pel desig que els arbora d'una joia fugissera.
I, ran la platja, els cans que s'empaiten
juganers i enfollits de corredisses,
llamps esquius de sol i sorra
sota el foc immòbil del migdia.
I encara, al fons de tot, sota l'arbreda,
vora el got escumós que es vessa
tacant aquests papers, vosaltres mateixos,
incrèduls, miseriosos, potser escèptics,
gaudint amb mi d'aquest excés de vida.


Francesc Parcerisas. L'edat d'or. 1983

Carla

Perquè t'he vist
petita com un pèsol
a l'ombra d'una imatge.

Perquè he sentit
el teu batec nonat
a dins d'un altre cor.

Perquè m'has esbossat
un gest tentinejant
des del calze matern,
em sento artèria plena
a dins d'abre caduc.


                  Setembre 1998


Guida Alzina. Dicotomia amb blaus. 1998

Pròleg de Josep Vallverdú

08 de març 2022

En el teu cos

En el teu cos
branques blanques de núvols
s'escolen d'aigua.
En les hores del meu,
un balsamari d'ales.



Francesca Laguarda i Darna. Escriure l'aigua (Una donna in laguna). 2022

Fotografies de l'autora.

Pròleg de Lluís Lucero Comas

L'hora que floria la carbassera al sostre de la cabana

És l'hora que surten les flors de carbassera
i s'enfilen al sostre de la cabana, al captard.
Quan la mare veu aquella flor,
que surt pel sostre de palla,
va a buscar aigua.

Aquesta flor tan blanca
és la flor de la mare.
La flor que ella coneixia tan bé
i que floria cap al tard.

En aquella hora de la flor
tot el que preparava: l'arròs blanc,
o el negre, tot era bo.

La flor que floria plàcidament.
Fins i tot el que quedava al fons del plat,
que en fèiem sopa d'arròs,
també era bo.

La flor de carbassera és la flor de la mare.




So Jong-Ju. Antologia poètica. 2017

Selecció, traducció del coreà, pròleg i notes
Hwang Seung OK i Hermínia Mas

06 de març 2022

EnreNOU

Hi ha dues maneres de difondre la llum,
                              ser la llum que emet,
                    o el mirall que la reflecteix.
                                     LIN YUTANG


Per què soc nou
a punt de ser trencada?

El metall que em sosté
a punt d'esclafar-me és fred.

I si abraço l'esquerda?

Em deixaré trencar
i seguiré sent.



Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017

Pròleg de Núria de Gispert i Català

Epíleg de Montserrat Aloy i Roca

Elogi de les coses

Vosaltres, totes, coses d'aquest món,
mai us coneixeré completament.
Sempre ens aparta un dolç astorament
i les que amb tot aquest cor meu us don,

aquestes mans, mai us agafaran.
El que els emplena dobla llur buidor
i sols feixugues una a l'altra es fan
amb la seva pura adaptació.

I els ulls veuen, encara que coberts,
aquesta poma i aquest gerricó
i el llibre, l'horabaixa, en el balcó,
més tendrament que quan estan oberts.



Peter Gan,

pseudònim de Richard Moering, dins,


Antologia lírica alemanya (1910-1960). 2019

Tria i traducció de Guillem Nadal

Pròleg de Roberto Mosquera

Aigua amunt o aigua avall

L'aigua juga a fer-nos veure tort


Com quan en terres estranyes
aturat badoc
damunt d'un pont,
o palplantat a la riba,
rumies,
cor novell,
si va amunt o tira avall.


Jordi Pasques, dins


Adriana Ferran. Cants d'ànima. 2002

Com t'estimo?

Com t'estimo? Deixa'm que ho compti com cal.
T'estimo amb la fondària, l'amplada i l'altura
que la meva ànima pot abastar, quan no tinc cura
dels límits de l'Ésser i la Gràcia ideal.

T'estimo fins al punt de la més callada observança
de cada dia, a la llum del sol i d'una bugia.
T'estimo lliurement, com els homes malden pel que és Just cada dia;
t'estimo amb puresa, tal com ells es giren cap a la Lloança.

T'estimo amb la mateixa passió que solia posar
en les velles afliccions, i de la meva infantesa, amb la fe.
T'estimo amb un amor que havia deixat marxar
amb els sants que vaig perdre -t'estimo amb l'alè,
els somriures i llàgrimes de tota la meva vida!-, i, si Déu juga fort,
encara t'estimaré millor després de la mort.



Elizabeth Barrett Browning


Dona'm la mà : cinquanta poemes d'amor. 2016

Selecció a cura de Marcel Riera

El mal record

El record no té la nosa
obligada del moment;
pots reviure'l quietament
mentre l'esperit reposa.
Si te'l porta un crit punyent
com les punxes d'una rosa,
tingues-li la porta closa
com si passés un mal vent.
Allibera el pensament
del neguit que se t'imposa
i torna el cor al present
ocupat per altra cosa.


                            1987 


D'Obra poètica inèdita.

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

Ells i jo

 I em veig ara tota estranya i no em conec.
                               GERTRUD KOLMAR


Des del lloc més remot,
l'estímul incessant
d'uns versos que em són pròxims.
Llengües que convivien
malgrat les amenaces
d'una època funesta
que creava estranyesa.
Ressons d'un orient
on sense por habitaven
els grups minoritaris:
antiga saviesa
lliurada a l'extermini.
La mirada profunda
de la dona jueva
encara m'acompanya.



Feliu Formosa. Centre de brevetat. 2021

Pròleg d'Àlex Susanna.

Segona edició commemorativa.

Us he estimat

Us he estimat. Dins del meu cor l'amor
potser del tot no s'ha extingit encara.
Però ja no us destorbarà més perquè
de cap manera voldria entristir-vos.
Us he estimat en silenci, sense esperança,
llanguint de timidesa i gelosia.
Us he estimat tant i amb tanta tendresa
com -si Déu vol- us pugui estimar un altre.



Aleksandr Puixkin


Dona'm la mà : cinquanta poemes d'amor. 2016

Selecció a cura de Marcel Riera

Al camí de la infantesa

(Al camí de la infantesa
amb lluquets
i esparregueres

ara
ufanós
hi floreix el quitrà.)


Antònia Vicens. Lovely. 2009

28 de febrer 2022

Respiro

Aire de tot el món
ha entrat en mi.
I he esdevingut
aire de tot el món.



Anna Świrszczyńska. El llapis amb què escric. 2019

Selecció, traducció, estudi i notes de Josep-A. Ysern

17.IX

                 A Józef  Czapski


La meva pàtria indefensa et rebrà agressor
i el camí per on Jaś i Malgosia gansejaven cap a l'escola
no s'obrirà com un abisme

Els rius massa lents que no volen diluvis
els cavallers que dormen en les muntanyes continuaran
     dormint
així que entraràs fàcilment hoste no convidat

        però els fills de la terra s'ajuntaran de nit
        carboners ridículs conspiradors de la llibertat
        netejaran les seues armes de museu
        prestaran jurament per l'ocell i els dos colors

        i després com sempre ーllums i explosions
        nois pintats capitans insomnes
        motxilles plenes de desfeta rojos camps de glòria
        la confortable consciència que estemー sols

La meva pàtria indefensa et rebrà agressor
i et donarà uns pams de terra sota un salze -i calma-
perquè els que vindran darrere nosaltres aprenguin de nou
l'art més difícil: el de perdonar les culpes


Zbigniew Herbert. Informe des de la ciutat assetjada. 1993

Versió de Grzegorz Gryc

Introducció i revisió de Xaverio Ballester i Vicent Berenguer

L'ànec

L'ànec nada content,
sura contra el corrent,
damunt la terra entropessa,
no pot caminar de pressa.
Si l'escarotes fuig segurament
l'ànec panxacontent.



Antoni Albalat Salanova. Quines bèsties! 1998

Il·lustracions de Gerard Miquel

27 de febrer 2022

Esperança

Encara hi ha camins
que duen a l'amplada
dels horitzons oberts.
Afollarem les tanques
d'ennegrida peresa
i amb els peus sense traves
encetarem senderes.


                       1984


De: Obra poètica inèdita. Vivències


Pròleg de Carles Duarte

26 de febrer 2022

Rambla

Rambla dels jocs d'infantesa
a mercè de tots els vents,
rambla dels enyoraments
que de l'ànima fan presa.

La que sempre hem vist estesa
sota plàtans resistents,
la que ens recorda els absents
avivant-nos la tristesa.

Si en néixer vas ser captiva
de l'espai més ciutadà,
t'has mantigut forta, viva,

a l'abast del que s'acosta.
Ai quin goig de ramblejar
sense esperar cap proposta!

             Figueres, febrer 2003


De Ciutat en festa.

Poemes de Montserrat Vayreda. 2005

Edició i estudi: Anna M. Velaz i Sicart

Pròleg de Mariàngela Vilallonga
Epíleg de Narcís-Jordi Aragó

25 de febrer 2022

Flor serena

Ànima,
no cal que volis com un ocell.
Ànima,
no cal que arribis com un núvol
i te'n vagis com la pluja.
Seré un pou quiet que ni ve ni se'n va?
O seré una flor serena?



So Jong-Ju. Antologia poètica. 2017

Selecció, traducció del coreà, pròleg i notes
Hwang Seung Ok i Hermínia Mas

El replà de l'escala

Un dia l'àvia de la Miranius i la germana d'en Miquel
es troben al replà de l'escala i mantenen aquesta conversa:


Àvia             -Fa sol?

Germana      -Sol?

Àvia            -Sí, fa sol?

Germana     -Si faig solfa?

Àvia            -No, si fa sol.

Germana     -No, no fa sol.

Àvia            -Fa sol o plou?

Germana     -Re!

Àvia            -Ah! A mi, re m'hi fa.

Germana     -A mi sí. Si fa sol, re de solfa.




Roser Ros. La gent de la meva escala. 2021

Il·lustracions de Maria Girón

Els rius

No s'aturen les aigües
a emmirallar-me el rostre.
Millor, que no s'enduguin
la meva imatge al mar.

M'agrada mirar el curs
de l'aigua sempre nova,
anguila escorredissa
que traça, capriciosa,
l'arabesc del meu somni;
també l'aire me'l canta
perquè mai no l'oblidi.

Com podria oblidar
la vella flama encesa
amb espurnes de sol
i batecs de cor jove?

Els somnis són eterns,
duradors, com les pedres
que el riu arrodoneix
constant, amorosint-les.
Així es poleix el somni
al pas de les anyades
i esdevé més brillant.

                         1993


De: Obra poètica inèdita - Vivències


Joana Raspall. Batec de paraules. 2021

Pròleg de Carles Duarte

22 de febrer 2022

L'ull endeví

L'ull endeví, color de poma al punt,
ala d'ocell que cap vent no sosté,
inventa gorgs amb un cel d'aigua al fons
o segueix rutes de traçat subtil.
L'ull senyoreja, lent, pels espadats
i jo que em tinc per llegidor tenaç
li faig costat per desxifrar secrets.
Porta barrada a qualsevol reclam,
el meu cos d'ara, puc tocar amb els ulls
l'origen tebi de la solitud
i esdevenir sageta, arc i fitó.
Vindrà la nit i no serà cruel.
S'acomplirà en el temps el pas del temps,
i quan ja siguin ben madurs els fruits
d'allò que és ver i just, els collirà,
ala d'ocell que cap vent no sosté,
l'ull endeví, color de poma al punt.


II

De Cinc esgrafiats a la mateixa paret. Dedicat a Jaume Medina


Miquel Martí i Pol. Cinc esgrafiats a la mateixa paret ; Llibre dels sis sentits. 2001

Gènesi

Si algú desfulla a poc a poc aquest edifici
ens hi trobarà al centre, amagats
Dues llavors dins un llençol.



Júlia Francino. Els excedents. 2020

Pròleg: Míriam Cano

Premi de Poesia Ventura Ametller 2020 

20 de febrer 2022

Pompeu Fabra

Pompeu Fabra
que galopes
damunt les arrels
de cada mot,
no sé
qui seran els hereus
del teu diccionari,
però
voldria que fossin
els nets de represàlies
i humiliacions:
voldria que fossin
els infants
que avui s'han alletat
amb pits de dones
d'estrangeres parles.
Voldria que creixés
una nova escola,
on la història fos sana
i les matemàtiques justes,
per escrutar
el misteri de la pau.
Voldria que cap hereu
no s'estranyés,
de les teves llimades paraules,
en l'ús normal
de batxillerat i carreres:
car les teves lletres
han foradat la terra
amb escletxes,
com a testimoni
dels drets d'un poble.


Carme Oller

Badalona, 1944

Antologia d'homenatge a Pompeu Fabra. 1968

Pròleg de J. Triadú


19 de febrer 2022

Precipitacions

Un dia devia caure un cel que no és el d'ara i devia deixar tots
els colors sobre aquest arbre com una altra neu o teranyina.




Alba Camarasa. Llet de glacera. 2021

46è Premi Vila de Martorell 2021 - Premis Categoria Oberta de Poesia

18 de febrer 2022

Paciència de sentir

Vaig ajuntar la paciència de sentir

Ja havia perdut el coratge de parlar


Mai tampoc no ho havia acceptat sense tremolar


sempre em sembla que quan parlo ningú em sent

de vegades també que potser tinc algun mal al coll


després vaig acostumar-me a cridar

I de vegades vaig començar a fer-ho en alguna
   conferència plena de gent o en un descans desèrtic

I una tarda única amb llum molt àmplia

Quan et deia que des de feia tants dies

Tenia por de la meva veu, que

Trobava la teva cara en la meva imaginació

Tan diferent que realment puc

parlar del que sento envers tu, em vas dir perquè cridava


I llavors per no convertir cada conversa en un plor

Et vaig abraçar

I vaig acumular la paciència de sentir.



Giriraj Kiradoo




Selecció de Sameer Rawal 
Traduccions de Sameer Rawal i Dolors Udina