No ploris pus.
Ta mare
s'ha llançat al riu
per veure si els peixos
tenen ombra
dins les profunditats
de la mar.
No ploris.
Ta mare
s'ha llançat al riu
per veure si hi ha ulls
que ens pertanyen
dins la foscor.
No ploris.
Ta mare
ha anat al riu
a cercar records.
No et trobarà.
De: Tríptic de l'infant
Lucia Pietrelli, dins,
Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2022. Núm. 118. P. 16
Ajunta les mans,
avui cantarem
una cançó.
Vindrà la mort
i no et trobarà.
Ajunta les mans,
cada nota
caurà dins la son.
Vindrà la mort
i s'endurà l'eco
del record.
De: Tríptic de l'infant
Lucia Pietrelli, dins,
Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2022. Núm. 118. P. 18
Era un altre món
on les llàgrimes
no existien
i tot ja estava dit.
No quedaven
trinxeres de resistència.
Feia segles
que el verd havia esclatat
entre l'asfalt eixut,
no quedava res per arrencar
amb ràbia.
Si ja no existia el plor
ni herba que l'acollís,
què ens surava
dins dels ulls?
Era un altre món
i el cos una constel·lació
de cràters apagats.
El buit fondo
de l'alteritat,
els pronoms fosos
a la punta dels dits
i la retina foradada
per l'espectacle tibant
d'un món en flames.
Cos meu,
et suplicava.
Lluna borda sense cel,
ressonant.
Lucia Pietrelli. La terra i altres llocs. 2021
