Un compromís

Prenc ara un compromís amb la tendresa:
Sabeu? la farina i l'aigua en comunió
converteixen en pa la matèria.
Assaonaré el que prenc pels ulls
per les oïdes el tacte o la intuïció.
Semblant a com les abelles preparen la mel
elabore calma dolçor llum
i en faig la meua energia, el meu motor
també el meu residu.
Tot el que he de deixar
que siga bell.
                        Prenc ara
un compromís amb la tendresa.

Alba Camarasa. Llet de glacera. 2021

46è Premi Vila de Martorell 2021 - Premi Categoria Oberta de Poesia

Els vents

Els vents modifiquen paisatges i només

el moviment en massa de l'aire els fa bufar.

És el moment per a moure'ns de forma

coordinada, independent, respectuosa i

compromesa amb el poble català per a

poder convertir-nos en una font d'energia

sostenible més que fa avançar la societat

a través del pensament i per a poder contribuir

humilment en el mapa de ruta cap a les

veritats que ens faran lliures.

   La resposta és en el vent i ara és el

moment dels vents del canvi.

Fragment del pròleg a la col·lecció "Vents del Canvi".

Anna Muro i Rodríguez, dins,

Ningú no ens representa : poetes emprenyats. 2011

Joan Maragall : carnets de viatge

Gran caminador; observador subtil;
amb una finíssima intuïció de vegades
esquitxada amb un punt d'ironia;
hereu, pel que fa a la interacció
home-paisatge (i per altres coses)
del Romanticisme; compromès amb
el territori i la seva gent, Maragall
va saber aplicar com ningú la mirada
ciutadana -urbana- als paisatges del
mar i de les muntanyes i també com
ningú va ser generós i crític, benèvol
i lúcid amb la seva ciutat.

Al lector

 

 

Fragment

Glòria Casals. Joan Maragall. 2010

La terra que tu estimes

Compromís

Jo vull una terra assolellada,

amb muntanyes, illes i un blau mar,

petita, però privilegiada:

bressol d’amor, de cultura i d’art.

Jo vull una pàtria comprensiva

vessant humanitats arreu-arreu,

amant del treball, no d’ell captiva,

senzilla i capaç de vot i veu.

Que el seny guiés la seva vida

I fos la llibertat el seu estel,

espargint sa veu com una crida

que omplís de llum i d’ideals son cel...

Així és la pàtria que vols tu?

Desperta’t, no deixis que s’esmunya

de tes mans la sort, cec més que ningú.

La tens eixa pàtria: Catalunya!

Sols cal que dels seus greuges l’alliberis,

intel·ligent, compromès i valent

i el mal de l’enveja no toleris,

sempre fidel i sempre conscient.

Ta pàtria té parla, té bandera.

Compresa, té raó la teva terra:

Digne, pren la teva senyera

I venç, ansiant pau, la teva guerra!

Miquel Cabanas Alibau. El llibre blau, 1995

Nova Cançó

El risc d'obrir camins,

el so de trencar esquemes.

Un munt d'actes de cor,

intèrprets d'una terra,

inspiració i romanços.

Peces fornides i suaus

bastint la raó del poble,

d'escollir raimon capacitat

serrat uc entesos llach

notable sisa creativitat

rossell progrés traginada

brillants bonets al tall

ovidi toti dignitat majoral

motta feliu tete espinàs i

xesco, lladó i veus vitals.

Que no us sàpiga greu,

algú ho havia de dir

la democràtica revolució

continua.

Teresa Grau Ros

Ja ho sé

Ja ho sé: els poetes-pares
Fan bells poemes quan els neix un fill.
També per a mi hauria estat una joia
Quan vaig florir d'infants, cisellar versos,
Però era una altra la feina: panteixava
Per donar-los la vida, aquest llarg somni.
No puc dir que em prenien
Temps, força, sang: eren coses tan seves
com els plors a la nit.
Les filles ara es drecen com tres àlbers
I jo us demano, amics, una resposta:
Si canto aquest país que estimo amb ira
Per què no puc, no podem infantar-lo.



Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008