 |
| Detall del guarniment del carrer Ciudad Real |
 |
| Part del cartell de la Festa Major de Gràcia de 1991 |
 |
| Cobla Rambla a la Plaça Rovira i Trias |
 |
| Cartell de la Fundació Festa Major de Gràcia |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia al carrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia al carrer. Mostrar tots els missatges
16 d’agost 2015
Festa Major de Gràcia 2015
14 de juny 2014
19 de gener 2014
29 de setembre 2013
De meduses, no en vull ni veure
 |
| Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia i, si fos de la mar, una xarxa. De meduses no en vull ni veure. Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010 XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010). |
12 de setembre 2013
08 d’agost 2013
25 de novembre 2012
Esponerosament carnal, aquest seguici
Esponerosament carnal, aquest seguici
de terra castigada va obrint-se un rec enterc.
Anys d'hisenda i cultura ens sostenen l'esguard
allà on valdria més aixamfranar-se, beure's
la tenebra a galet. Parcel·les d'imprevist
volen desparcel·lar-se. L'alambí s'alambina,
l'esparver s'esparvera i el fusell s'afusella.
I així passen els dies, i no canvia res
perquè res no s'atura. Brises emmamellades
engresquen naixements en cada bri de cosa,
cames projecten llum i alenades de pebre
contra falses codines. Quina esplendor tan tova
i tan poc duradora! Quanta la lentitud
amb què avança la història! L'únic remei que ens queda
és insistir. Les aus en risc d'extinció
podrien ser-ne emblema. O les marjals que encara
no han estat asfaltades. Aquest seguici enorme
de terra calcigada, borratxa d'entelèquies,
desitjosa d'abismes com pells esbatanades,
que es pren el pols a miques i cataloga herois
per vincular-se més a l'enigma del temps,
somia la jornada de l'Alliberament.
Rubén Luzón, dins, Reduccions, núm. 100
de terra castigada va obrint-se un rec enterc.
Anys d'hisenda i cultura ens sostenen l'esguard
allà on valdria més aixamfranar-se, beure's
la tenebra a galet. Parcel·les d'imprevist
volen desparcel·lar-se. L'alambí s'alambina,
l'esparver s'esparvera i el fusell s'afusella.
I així passen els dies, i no canvia res
perquè res no s'atura. Brises emmamellades
engresquen naixements en cada bri de cosa,
cames projecten llum i alenades de pebre
contra falses codines. Quina esplendor tan tova
i tan poc duradora! Quanta la lentitud
amb què avança la història! L'únic remei que ens queda
és insistir. Les aus en risc d'extinció
podrien ser-ne emblema. O les marjals que encara
no han estat asfaltades. Aquest seguici enorme
de terra calcigada, borratxa d'entelèquies,
desitjosa d'abismes com pells esbatanades,
que es pren el pols a miques i cataloga herois
per vincular-se més a l'enigma del temps,
somia la jornada de l'Alliberament.
Rubén Luzón, dins, Reduccions, núm. 100
17 de juliol 2012
El poema és ...
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El poema és el traç que queda en l'aire
El traç de la palmera i la veu de les fulles
L'aire mou el poema
Hi ha cicatrius d'ombra al tronc:
graons vers la llum
El poema és llum i és ombra
ombra avançant vers la llum
Passat i present al cor de la palmera ...
Albert Ràfols Casamada
|
28 de febrer 2010
L'alegria s'anomena cançó
 |
A tots els llocs on vaig escoltar la teva tonada
vaig recuperar l'alegria; la passió de viure.
Cançó que jo esperava sortissis de la meva ploma
va resultar que tu vas ser la que es va endinsar en mi.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)