Més món

Sempre tindrem menys paraules que món.
I és una sort.

Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018

Pròleg de Feliu Formosa.

La poesia

La poesia, com l'alegria, s'encomana.

             Com el camí, es va fent.

           Com la sang, circula a gust.
Com el paisatge, t'asserena la mirada.
Com l'amistat, t'acompanya cada dia.
La poesia, avui, ahir, demà i sempre.

Assumpció Estarriol i Alsius. Entre tramuntana i garbí : poemes. 2013

Il·lustracions de Josep Ministral

Sempre

així hauria de ser per sempre.
per sempre.
el llibre sobre els genolls,
el foc a la vora
i el matí d'hivern
que anuncia la pluja.

que petita la paraula,
entre dos matins
o dues absències.
així hauria de ser,
per sempre.

Anna Montero. On els camins s'esborren. 2018

L'amor a BCN

Estimo la ciutat perquè estimant

sempre, per sempre més, s'hi guanya.

Ploro per algunes cantonades,
per les víctimes de l'holocaust
d'immobiliàries i societats de banca.

Oro del Rhin i Glacier dels meus pares;
Terminus de l'Esther i aquells matins
i aquells poemes i aquelles xerrades.

Ciutat que honora poc els poetes,
tant al de la marmanyera com al de l'omega
com al mestre de la infidelitat, per no mustiar-me.

Ciutat d'amor, potser..
Per passions, però, doneu-me la riba del Thames,
la rotunditat de l'Spree, el mar que és el Plata.

Per passions, doneu-me avellanes
i pins i Sant Llorenç i tees
i greens i capcirons dels dits que amanyaguen.

I si al cel miro: jo he peregrinat
per Terra Santa i l'ànima la tinc blanca,
com la Jerusalem dels Patriarques.

Estimo la ciutat amb cor de vallesana,
batejada amb aigües de l'Ouse i del Trent
i conversions al Liffey i al Lammiat.

Estimo alguns ciutadans; venero
la memòria de ciutadanes que, de Montjuïc
a Icària, sé que cada dia em guarden.

Estimo la ciutat perquè estimant
sempre, per sempre més, s'hi guanya.



Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. 1998

Com tu dius sempre

Com tu dius sempre:

«No descarreguen pedra

els núvols grossos»

Jaume Creus. Calotips i instantànies. 1993

Pròleg: Salvador Oliva

Alço el vol

Alço el vol

perquè les lletres es formin

són les idees

que travessen l'espai

i el text es gira

desplegat i estrident

és el carrer encantat

dels miralls i de les suites

és l'esguard dels jocs

sota la passió de les hores

és també el silenci

a vegades perseguit en tots

és sovint l'esmicolament

també sovint el deliri

però és sempre aquesta veu

sempre aquests accents

sempre aquests signes

aquests petits objectes del desig

(De: Dans la matèrie rêvant comme d'une émeute, 1982)

Claude Beausoleil, dins,

Poetes quebequesos. 2001

Edició: Louise Blouin i Bernard Pozier

Versions: Anna Montero

Sempre hi haurà

Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus

sempre hi ha un àlbum

que en girar el full

                               torna al país de la infantesa.

Traduït al català per a aquest blog.

Helena Junyent. Cuéntame entre las cerezas. 2010

Equilibri

Rondinar sempre sempre
perquè no ets on ets
si el que no tens no ho tens
si no entens el que dius
i el que dius no s'entén
no callar i rondinar
encara més i sempre

No voler no saber
no poder no voler
mirar-se endins i veure
l'arrel del malestar
admetre que és de dins
que surt de dins i sense
excuses ni pretextos
ni culpables enllà
del fons de tot de dins
on l'equilibri fràgil
no vols no saps no pots
encara retrobar.



Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008

Fins que una tarda qualsevol

Fins que una tarda qualsevol,

a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària

i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,

al lloc precís d'on algú em va agafar un bon dia,

ves a saber per què, potser per aprendre

a traduir la tristesa a un altre idioma,

potser per estimar-me com s'estima un llibre,

és a dir, per sempre. No, per sempre no.

Només fins que una tarda qualsevol,

a l'hora de tancar, vingui la mort

i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,

al lloc precís d'on algú em va fer néixer

un bon dia, ves a saber per què.

Gemma Gorga. Llibre dels minuts. 2006