Oh gerra de terrissa envernissada,
olorosa de vi, d'olives, d'oli;
deixa que pel teu broc lluent s'envoli
la dolcesa del món ben decantada.
Fores etrusca i grega. Quines regles
del sentit popular et donaven vida?
Eres rústica i noble, definida;
venies de molt lluny, del fons dels segles.
La plenitud de la corbada forma
-oh vas rodó i vetust que el vi perfuma-
és del Mediterrani imatge i norma.
En el comerç del món, quan corb i guatlla
travessaren el mar florit d'escuma,
ja et duien les sirenes a l'espatlla!
Teresa Badia i Vidal
Manresa
Finalista 1997
Tres anys de poesia marinera. 1999
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilanova i la Geltrú. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilanova i la Geltrú. Mostrar tots els missatges
12 de gener 2014
08 de gener 2014
Mar d'hivern
Petjades de potes a sobre la sorra
humida, compacta i verge de gent,
m'indiquen presència d'aus fugisseres,
gavines porugues perdent-se en el vent.
Petxines i nacres festonegen les ones,
orla de deixalles, rúbrica de la mar.
Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada,
m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT.
Dolors Juan i Ill
Vilanova i la Geltrú
Tres anys de poesia marinera. 1999
humida, compacta i verge de gent,
m'indiquen presència d'aus fugisseres,
gavines porugues perdent-se en el vent.
Petxines i nacres festonegen les ones,
orla de deixalles, rúbrica de la mar.
Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada,
m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT.
Dolors Juan i Ill
Vilanova i la Geltrú
Tres anys de poesia marinera. 1999
Subscriure's a:
Missatges (Atom)