La ciutat esfullant-se
a la gola oberta del bosc.
Mudes, les branques dels cards
s'hi adormen. Funestes com la nit
les conques se m'esquerden.
{ v }
De: Bec de fang
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
També un camí cap als afores.
Una mena de fe.
Un senyal.
El cirerer s'esfulla. Resplendeix
la fruita
sense explicació
i vosaltres,
polpa que en tibar-me la pell
m'abrillanta.
De: Rostoll. 2009
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 569
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
