el meu rostre a la finestra
travessa horta i vagons
mentre vaig envellint
andanes del destí
sense angoixa ni feres
neta purga
absoluta
de viatge calm
un poema sobre avui sobre ara
calen testimonis
per si d'aquí un temps
p. 56-58
Mireia Vidal-Conte. OUSE : altres rius. 2016
Epíleg: Antònia Vicens
Il·lustració: Núria Miret
Pompeu Fabra
que galopes
damunt les arrels
de cada mot,
no sé
qui seran els hereus
del teu diccionari,
però
voldria que fossin
els nets de represàlies
i humiliacions:
voldria que fossin
els infants
que avui s'han alletat
amb pits de dones
d'estrangeres parles.
Voldria que creixés
una nova escola,
on la història fos sana
i les matemàtiques justes,
per escrutar
el misteri de la pau.
Voldria que cap hereu
no s'estranyés,
de les teves llimades paraules,
en l'ús normal
de batxillerat i carreres:
car les teves lletres
han foradat la terra
amb escletxes,
com a testimoni
dels drets d'un poble.
Carme Oller
Badalona, 1944.
Antologia d'homenatge a Pompeu Fabra. 1968
Pròleg de J. Triadú
