Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebre. Mostrar tots els missatges

08 de juliol 2023

Al sud

Amb els ocells de pas
migrar cap al sud

On el sol
ens estima

on les palmeres
obren les seves palmes

on els rius
són de plata

on som rebuts
amablement



Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022

Traducció de Feliu Formosa
Pròleg de Heike van Lawick

Text bilingüe català-alemany

12 de desembre 2021

Nadala per als nouvinguts

Us vull dir «Feliç Nadal»
i us ho dic en català.
Totes les llengües són bones
per beneir i estimar.

Quan l'amor es fa paraula
de tothom és ben rebut;
amb amor, doncs, us desitjo
benestar, pau i salut!



Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013

Il·lustracions d'Ignasi Blanch

Pròleg de Carles Duarte

Edició a cura de Mercè Ubach

17 d’octubre 2020

Com puc trobar-me

Com puc trobar-me, dins la nit, havent perdut
l'estel on refractar la llum.
Com puc ignorar-me, dins la nit, havent rebut
la llum on transferir l'estel.




Cèlia Sànchez-Mústich. La gota negra. 2018

Post scriptum: Joan Navarro.

09 de juliol 2017

ull de blat

ull del blat: una llum enlluernadora,
encegadora, espera de fecundació
i anunci del doll. ens parla del blat
com d'una promesa, d'un naixement
vetllat per la complicitat del cel.

ull del blat: és ell que penetra la nit oberta,

i des de dalt ens observa, aliè i present, allà
on s'acaben les mirades. de la seva buidor
raja amb el gra una densa matèria esduïda,
joia de blat per a qui rep agraït la rosada.

Yael Langella, dins,



Reduccions : revista de poesia. Núm. 83 (setembre 2005)

21 de juny 2017

Esdevenir

                    "...e ço que·m fuig incessantment acas
                  e·m fuig aço que·m segueix e m'aferra."
                                          JORDI DE SANT JORDI



Esdevenir en el camí imprecís
cap a algun lloc, talment la papallona
fent via amb singladura vacil·lant;
com l'esclafit incert, fugint frenètic,
arrabassant seny i teulades, foll.
Vivim, i els fets són fets mentre flueixen:
així el torrent que, en l'agitació
del temporal, s'obre camí perdent-se;
així el somni que transporta llum
als ulls des d'una nit que bull, efímera,
i ens fa ser temps i, amb tot, intemporals;
també els petons que, amb fatiga amorosa,
estrenyen, llacen, i tallen l'alè;
així la tos d'un fill fent-se abraçada,
de la memòria força constant.
Fred i escalfor, olor i fortor, la terra;
tot és rebre i donar, bescanviar,
captius que som d'instants i trencadures.
Així l'ensopiment, l'amor, l'ocell,
tumor i carn, profunditats marines:
tots m'habiteu i us deshabito tots,
que allò que em fuig incessantment acaço,
fugint d'allò que em vol, sempre, aferrar.
Saber esperar, fer vida als intersticis,
de l'obertura franca al tancament,
i de l'andana a la fi del viatge.
Sento xisclar falcies al cel blau,
veig feinejar els meus pares al terrer
i l'estelada nit no m'és repòs.
Mudar, modificar, desfer i refer.



Jordi Sala Morell, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm 107 (juny 2016)

04 de setembre 2016

Dona i rep bé

Dona i rep bé: perquè ¿quin missatger, que fos altre, enviaries?
  Ràpid missatge és aquest, el d'haver fet el bé.



Teognis, dins,

Poesia lírica grega : elegies i iambes, 2016

27 d’octubre 2013

Memòria de Rosselló-Pòrcel

Pocs homes he conegut, en efecte, amb una idea tan neta i tan
vigilant del que aspiressin a fer i del que per a això haguessin
de renunciar; de l'ús, en suma, a fer de la pròpia força i de les
forces apropiades. Dos breus reculls anteriors de versos portaven
encara títols d'ordre tècnic: 9 poemes, Quadern de sonets. Aquest
tercer, romàs llest i inèdit, s'encapçala amb un lema, que seria
precipitat de qualificar de simbòlic: Imitació al foc. La riquesa
de significat que inclou, i que en fa un dels títols de llibre de 
poesia més bells que jo sàpiga, revela ja per ella mateixa el pas
decisiu al mestratge, que no és sinó plena consciència del que
es dona en canvi del que s'ha rebut i del que es vol encara més
enèrgicament rebre.


Fragment


Carles Riba. Clàssics i moderns. 1979

A cura de Joaquim Molas