![]() |
Oasi d'alegria
en temps de mal oratge,
el meu Nadal d'infant.
Cada any sento que em burxa
amb amor i tendresa
sota aquest cel convuls.
Quimera d'un sol dia,
clam confós en silenci,
somni sense final.
(1981)
Francesc Vallverdú. Temps sense treva, 2009
|
31 de desembre de 2014
Nadal
Etiquetes de comentaris:
alegria,
amor,
Bech [Elena],
escoltar,
infantesa,
Nadal,
poesia bonica,
poesia del cor,
tendresa,
Vallverdú [Francesc 1935-2014]
30 de desembre de 2014
A la rosa
![]() |
No dir-te, millor que tot.
Guardar silenci, emmudir.
Respectar la teva evidència.
Josep Palau i Fabre. Poesia, teatre i contes, 2005
|
Etiquetes de comentaris:
blanc,
Grau Ros [Teresa 1959-],
groc,
Palau i Fabre [Josep 1917-2008],
poesia breu,
poesia silenciosa,
respecte,
roses,
silenci,
verd
29 de desembre de 2014
Desembre pairal
![]() |
De cada casa al cim s'aixeca una encantada
columna; el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.
Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,
el pi, tothora jove, que empara la collada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada
i el bell encens que en brolla no se'n voldria anar.
Un àngel posa avui, visible sota el vel,
una mica de tast d'infantesa i de cel
al que dormi en el cor, en la plata, en la gerra.
Els núvols passen baixos, amb entremig de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.
Josep Carner. Poesia, 1992
|
Etiquetes de comentaris:
boira,
Carner [Josep 1884-1970],
cel,
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
cor,
desembre,
fred,
hivern,
infantesa,
poesia hivernal,
sol,
somriure,
Torà,
vent
Maria Àngels Anglada
![]() |
L'autora sempre volia assolir una síntesi major.
Una síntesi major entre la cara fosca i lluminosa
de la vida humana; entre el passat i el present;
entre entorns naturals, rurals i urbans; entre
paisatges distants; entre elements lírics,
dramàtics i èpics; entre la vida i l'art...
(Fragment del pròleg)
D. Sam Abrams
Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
|
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
alba,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
art,
bellesa,
passat,
Polhena,
present,
Sri Lanka,
vida,
Wickramanayaka [Uditha]
26 de desembre de 2014
A molts llocs d'aquest món...
Música i cant
M'agrada la família que m'ha tocat
![]() |
Educar en positiu és una actitud
que acompanya la manera de fer
i de relacionar-se, la manera de
transmetre pautes de conducta.
És una actitud que acompanya
i orienta la manera d'afrontar
la vida i, en concret, de tractar
els fills i les filles.
(Fragment)
Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
atles,
educació familiar,
fills,
geografia clàssica,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibres,
Oslo kammerkor,
Ptolemeu [Claudi ca. 90-ca. 168],
Thió de Pol [Carme]
24 de desembre de 2014
Fonemes
![]() |
La primera paraula d'infant
és ressò de bells mots de la mare;
com esbós de cançó
sense notes encara.
Melodia que amb goig sentirem
dins el cor, repicant l'esperança
que transforma en arpegi, els escrits,
per poder acompanyar tots els cants
i el punteig de la dansa.
L'espiral de sons nous
van creant pensaments
per sortir del misteri silent
cap al món dels sorolls...
Seran l'eco a les veus de la gent!
Jordina Nadal. Victòria in vitro, 1997
|
Etiquetes de comentaris:
Cabot [Pilar 1940-],
cançons,
Celtic Woman,
Glasgow [Michael],
infants,
mares,
Nadal [Jordina],
paraules
Des d'aquest fil segat,

Des d'aquest fil segat,
remuntaràs la llum,
el xiscle dels ocells,
la resta de les ones.
Montserrat Rodés. Escrits en blanc, 1995
Etiquetes de comentaris:
Estany del Sol (Torredembarra),
estanys,
hivern,
llum,
Muntanyans,
ocells,
onades,
poesia breu,
poesia visual,
Premi Miquel de Palol 1994,
Rodés [Montserrat],
sol,
Torredembarra
Com olivera entre ametllers
![]() |
Que els ulls perllonguin
l'espai en marxa que ets
-maresme, abisme, mar...
I que, després del teu viatge,
sols desitgis el gust de l'oli
damunt l'hivern de l'ametller,
camp que doni a l'estació
la seva edat.
Perquè tot el que vius
ho veus al cel.
Vicenç Llorca. Cel subtil, 1999
|
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
barques,
cel,
hivern,
Llorca [Vicenç 1965-],
mar,
oliveres,
Torredembarra,
ulls,
viatges,
viure
Sempre hi haurà
![]() |
Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus
sempre hi ha un àlbum
que en girar el full
torna al país de la infantesa.
(Traduït per a aquest blog)
Helena Junyent. Cuéntame entre las cerezas, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
àlbums,
Calders [Pere 1912-1994],
colors,
contes,
infantesa,
Junyent [Helena]
Rius de coloraines
![]() |
És any de rius, rius de coloraines,
els rius que s'eixamplen i surten de mare,
els rius que caminen i en caminar, canten,
els rius que amb la fúria del vent,
que té mans gelades, busquen el misteri
d'una cova freda, on hi ha tres figures
i dos animals que amb l'alè l'escalfen.
Les figures són de granit i plata,
la mula i el bou són de fang pastades:
-heus ací els dos rius, rius de coloraines,
que pinten el cel i a dues veus canten.
22-XII-1998
Àngels Cardona. Les veus del riu, 2001
|
Etiquetes de comentaris:
cantar,
Cardona de Gibert [Ángeles],
colors,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
nadales,
pessebres,
rius,
Torredembarra
23 de desembre de 2014
Quaranta-cinc graus sota cobert
![]() |
A Guaraba, que es troba en una zona tropical,
hi ha una petita colònia catalana, com a tot arreu.
No serviria de res precisar la situació geogràfica,
perquè un cop localitzada sobre el mapa (amb
penes i treballs), Guaraba té amb prou feines
puntet propi.
(Fragment)
Pere Calders. 8 contes de Nadal, 2007
|
Etiquetes de comentaris:
Born Centre Cultural (Barcelona),
Calders [Pere 1912-1994],
contes,
Guaraba,
Nadal,
solidaritat,
Tió de Nadal,
Tió Solidari
18 de desembre de 2014
Tot fent postals de Nadal
![]() |
Retalls de cartolines,
llapis de tots els colors
i també retoladors.
Paper de seda
i tisores...
Mare meva, quant d'enginy!
Cada un dels meus amics
tindrà una bonica postal
per les festes de Nadal!
(Fragment)
Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal, 2009
|
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Casas [Lola],
colors,
enginy,
Galí [Mercè],
imaginació,
Junaida,
llibres,
Nadal,
postals
16 de desembre de 2014
Fulles de poll
14 de desembre de 2014
M'aboque a tu,
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
conhort,
hivern,
Joan Chamorro Group (Grup musical),
Motis [Andrea],
paisatges,
Piera [Josep 1947-],
poesia hivernal,
roques,
Torà,
valls
11 de desembre de 2014
Ciutadella de Menorca
![]() |
Aquí la llum és una carretel·la
guarnida d'amorells.
(Fragment, p. 119)
Josep M. Llompart. Obra poètica, 1983
|
Etiquetes de comentaris:
ajuntaments,
amorells,
carretel·les,
Ciutadella de Menorca,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Llompart [Josep M. 1925-1993],
llum,
Menorca
7 de desembre de 2014
Jardí Botànic Històric
Etiquetes de comentaris:
colors,
flors,
fruits,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Jardí Botànic de Barcelona,
Jardí Botànic Històric (Barcelona),
jardineria,
olors,
poesia visual,
tardor
Els meandres de la traducció
![]() |
Les representacions simbòliques són poderoses i els humans les busquem sempre, des del principi. Pràcticament totes les llengües tenen una rima que es canta als nens agafant cada dit de la mà. En català diu "Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes... i aquest fa Niu, niu, no n'hi ha pel caganiu?" (Fragment) Isabel Núñez, dins, De traduir (poesia), 2014 |
Etiquetes de comentaris:
dits,
Grau Ros [Teresa 1959-],
infantesa,
Kovacsics [Adan],
mans,
Núñez [Isabel 1957-2012],
Sagrada Família,
traduccions,
Vilapuig [Oriol]
5 de desembre de 2014
L'aigua m'arriba als turmells
![]() |
L'aigua m'arriba als turmells. Mire els fills: fan i desfan, grapats d'aigua, innocents. Mirava el poble, les cases, els horts; després, pujàvem -carrers que tenien graons de pedra corcada, i estables. Véiem la font a la porta de casa; aquell nisprer, opulent, fertilíssim. Al vell roser li ha nascut una rosa: la rosa és gran, sensual, graciosa... La besaria. Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora, 1974 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
bellesa,
besades,
carrers,
fills,
font,
nesprers,
poble,
poesia visual,
rosers,
roses
1 de desembre de 2014
Sol a les mans
![]() |
Les mans, segures guies,
són flors descloses
que m'assenyalen camins.
Les mans no han aprés a
disfressar-se.
Montserrat Abelló
S'ha fet de dia.
El sol retalla
amb tisores de llum
cases i carrers.
Dorms.
(Fragment)
|
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
carrers,
cases,
dia,
Domènech Oliva [Roser 1976-],
dormir,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llum,
mans,
Parc de Carles I (Barcelona),
sol
30 de novembre de 2014
Sursum corda
![]() |
Una, dues i trues! Amunt els esperits! Força! Ànim, ànim i molt d'ànim! Premeu l'aire, no tireu el lleu encara, que a partir de certa edat tots som responsables de la cara que fem. (Fragment) Antoni Defez. L'arc de la mirada, 2007 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànims,
aprenentatge,
Defez [Antoni 1958-],
edats,
força,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
maduresa,
persones,
tardor
Del color
![]() |
La mar grisa, per tan trista, pot alegrar el pescador; a la festa de la vista hi fa més l'ull que el color. (Fragment) Francesc Català. Poesia completa, 1989 |
Música en la marinada
I
Portes aigua de mar a les galtes
i el sol s'evapora al cristall dels teus ulls.
Cauen milers de perles del teu front,
un serrell de sinalefes que es desmaia
com les ones.
Clavo una àncora de versos al teu nom.
Benet M. Marcos. Albada de silencis, 1997
Pr.: Olga Xirinacs
Portes aigua de mar a les galtes
i el sol s'evapora al cristall dels teus ulls.
Cauen milers de perles del teu front,
un serrell de sinalefes que es desmaia
com les ones.
Clavo una àncora de versos al teu nom.
Benet M. Marcos. Albada de silencis, 1997
Pr.: Olga Xirinacs
Etiquetes de comentaris:
aigua,
front,
galtes,
mar,
Marcos [Benet M.],
marinada,
música,
ones,
perles,
poesia breu,
serrells,
sinalefes,
ulls
Síntesi
![]() |
Una imatge val més que mil paraules. Una paraula val més que mil. Un silenci val més. (Traduït per a aquest blog) Ana Rossetti. Llenar tu nombre, 2008 |
29 de novembre de 2014
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (10)
Damunt paper verjurat
el seu pare coedita
el primer llibre embastat.
Al diari Avui el comenta
una patum del Nou-cents
flairosa de timó i menta.
el seu pare coedita
el primer llibre embastat.
Al diari Avui el comenta
una patum del Nou-cents
flairosa de timó i menta.
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (9)
Quan l'ensenya l'endemà
un acadèmic il·lustre
Tu Marcellus eris fa.
De tant temps cobrant alè
en un mes ha escrit mil versos,
i ja és Mestre en Gai Saber.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
un acadèmic il·lustre
Tu Marcellus eris fa.
De tant temps cobrant alè
en un mes ha escrit mil versos,
i ja és Mestre en Gai Saber.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
acadèmics,
aprendre,
Desclot [Miquel 1952-],
temps,
versos
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (8)
Un matí que surt a fora
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.
Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.
Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!
Etiquetes de comentaris:
abril,
Desclot [Miquel 1952-],
ginesta,
matins,
poesia breu,
poesia primaveral,
primavera
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (7)
(L'edifici així prepara
per a l'estadant diví
com estoig de perla cara.)
Guanya copes i medalles
que li emplenen les parets
de magnífiques quincalles.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
per a l'estadant diví
com estoig de perla cara.)
Guanya copes i medalles
que li emplenen les parets
de magnífiques quincalles.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
auques,
copes,
Desclot [Miquel 1952-],
edificis,
espantalls,
medalles,
parets
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (6)
Es disposa a aixecar pesos
per llaurar-se un cos ad hoc,
i li causa malentesos.
Prova sort amb l'alpinisme
i aconsegueix un 7.000
com aquell que fa turisme.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
per llaurar-se un cos ad hoc,
i li causa malentesos.
Prova sort amb l'alpinisme
i aconsegueix un 7.000
com aquell que fa turisme.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
alpinisme,
Desclot [Miquel 1952-],
esports,
pesos,
turisme
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (5)
Li ensenyaven els britànics
que només amb molt d'esport
es fan esperits titànics.
I s'engresca amb la cistella,
i fa uns salts com un llagost,
i s'hi trenca una costella.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
que només amb molt d'esport
es fan esperits titànics.
I s'engresca amb la cistella,
i fa uns salts com un llagost,
i s'hi trenca una costella.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
auques,
britànics,
Desclot [Miquel 1952-],
ensenyament,
esports,
saltar
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (4)
Anà a estudi en un col·legi
que uns anglesos van fundar
per a un geni tan egregi.
Però amb els llibres no hi té
una intimitat tan fonda
que li faci el cap malbé.
que uns anglesos van fundar
per a un geni tan egregi.
Però amb els llibres no hi té
una intimitat tan fonda
que li faci el cap malbé.
Etiquetes de comentaris:
Desclot [Miquel 1952-],
escola,
intimitat,
llibres
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (3)
I com que és de casa bona
ja demostra gran talent
quan l'asseuen a la trona.
Posa la primera dent
i ja parla, i canta, i pinta,
rebrot del Renaixement.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
ja demostra gran talent
quan l'asseuen a la trona.
Posa la primera dent
i ja parla, i canta, i pinta,
rebrot del Renaixement.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
cantar,
dents,
Desclot [Miquel 1952-],
parlar,
pintar,
poesia breu,
rebrotar,
Renaixement,
talent,
trones
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (2)
No l'adoren pastorets
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.
Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.
Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
Desclot [Miquel 1952-],
gomes,
llapis,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
pastorets,
plomes
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (1)
En Ell néixer damunt llit
una estrella es posa cua
perquè en recordem la nit.
Té una creu al paladar
que és auguri de prodigis
de molt mal aventurar.
una estrella es posa cua
perquè en recordem la nit.
Té una creu al paladar
que és auguri de prodigis
de molt mal aventurar.
Etiquetes de comentaris:
Desclot [Miquel 1952-],
infants,
naixement,
paladars,
poesia humorística,
prodigis
27 de novembre de 2014
Un poeta
Un poeta és un món nou que ens obre
la seva sensibilitat als nostres sentits
en aquesta tènue metamorfosi que
només la poesia provoca.
...
No passa res i passa tot per aquesta
bonica crònica d'uns dies amb l'èpica
justa i els mots delerosos.
(Fragments del pròleg)
David Castillo, dins,
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
la seva sensibilitat als nostres sentits
en aquesta tènue metamorfosi que
només la poesia provoca.
...
No passa res i passa tot per aquesta
bonica crònica d'uns dies amb l'èpica
justa i els mots delerosos.
(Fragments del pròleg)
David Castillo, dins,
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
Etiquetes de comentaris:
Bibolas [Noemí],
Castillo [David 1961-],
crònica,
delers,
èpica,
metamorfosi,
poetes,
provocar,
sensibilitat,
sentits
Elegia d'un paisatge
A l'avi, forner i llaurador des de casa dels pares.
Xarxa de fil d'aram amb buguenvíl·lees
entremaliades de flors vermelles,
a través teu veig un dibuix cubista
de motos i cotxes; dones que fan
la ruta del colesterol i parlen
dels morts locals; i veig la primavera
dels tarongers. S'endevina l'A-7
i més enllà la via d'ample ibèric.
Xarxa de flors vermelles i morades,
com un sedàs em destrieu fragments
entrellucats d'aquest paisatge amic,
ja contrafet, condemnat a morir.
Vindran nous trens, passaran de llarg,
i s'enduran les dones i els tarongers.
Sols quedaran els cotxes, l'autopista,
l'ample europeu i l'ample dels autàrquics.
Xarxa de flors, donzell de nit, gesmil,
xarxa de fils d'aram amb coloraines,
si passen trens on naix la tarongina,
qui vos dirà que ve la primavera?
Pau Sif, dins Joves poetes catalans, 2004
Xarxa de fil d'aram amb buguenvíl·lees
entremaliades de flors vermelles,
a través teu veig un dibuix cubista
de motos i cotxes; dones que fan
la ruta del colesterol i parlen
dels morts locals; i veig la primavera
dels tarongers. S'endevina l'A-7
i més enllà la via d'ample ibèric.
Xarxa de flors vermelles i morades,
com un sedàs em destrieu fragments
entrellucats d'aquest paisatge amic,
ja contrafet, condemnat a morir.
Vindran nous trens, passaran de llarg,
i s'enduran les dones i els tarongers.
Sols quedaran els cotxes, l'autopista,
l'ample europeu i l'ample dels autàrquics.
Xarxa de flors, donzell de nit, gesmil,
xarxa de fils d'aram amb coloraines,
si passen trens on naix la tarongina,
qui vos dirà que ve la primavera?
Pau Sif, dins Joves poetes catalans, 2004
Etiquetes de comentaris:
avis,
buguenvíl·lea,
colors,
creixement sostenible,
flors,
paisatges,
primavera,
Sif [Pau],
tarongers,
trens,
Valls [Jordi 1970- ],
xarxes
Curull de tardor,
Curull de tardor,
aquest dia és a punt
de vessar la nit
i tacar d'obscur
les roges estovalles
de la tarda.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
aquest dia és a punt
de vessar la nit
i tacar d'obscur
les roges estovalles
de la tarda.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Etiquetes de comentaris:
estovalles,
Galobart [Montserrat],
nit,
poesia tardoral,
tarda,
tardor
23 de novembre de 2014
Encara pots
En aquesta hora perduda enmig del temps,
en aquest callat segon que ens complementa
i ens fa trobadissos
en el no-res que ens difumina,
he vingut a ensenyar-te allò que no s'ensenya.
(Fragment)
Xavier León. L'avenc, 2004
en aquest callat segon que ens complementa
i ens fa trobadissos
en el no-res que ens difumina,
he vingut a ensenyar-te allò que no s'ensenya.
(Fragment)
Xavier León. L'avenc, 2004
El meu fillet té una son,
El meu fillet té una son,
sa mare lo fa dormir,
i farà una cançoneta
per a què puga dormir.
Oió ió ió ió
oió ió ió iana
soneta vine, don don
soneta vine, don dana.
tradicional catalana
Mirna. Mirna, 2009
sa mare lo fa dormir,
i farà una cançoneta
per a què puga dormir.
Oió ió ió ió
oió ió ió iana
soneta vine, don don
soneta vine, don dana.
tradicional catalana
Mirna. Mirna, 2009
Nocturn
Vénen les gavines cada nit
a conquerir, èbries de mar, el paisatge.
Ignorants i incultes
no saben que la negror
de la neu
és un dol efímer,
que la lluna engolida pels llacs
forma part de la màgia dels somnis.
Amadeu Vidal i Bonafont. Forestlàndia, 1999
a conquerir, èbries de mar, el paisatge.
Ignorants i incultes
no saben que la negror
de la neu
és un dol efímer,
que la lluna engolida pels llacs
forma part de la màgia dels somnis.
Amadeu Vidal i Bonafont. Forestlàndia, 1999
Etiquetes de comentaris:
gavines,
llacs,
lluna,
màgia,
mar,
neu,
paisatges,
saber,
somnis,
Vidal Bonafont [Amadeu]
21 de novembre de 2014
Cançó de rotllo
Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa.
Via fora, mala bruixa,
que les vols omplir de sang.
Olles, olles de Montblanc,
totes són fetes de fang.
D'una argila tan vermella
que té el roig de la maduixa.
No t'amaguis, mala bruixa,
no t'amaguis sota el branc.
Olles plenes d'oli verge,
de mel nova, de vi blanc.
Que la lluna, embadalida,
s'emmiralli en el seu flanc.
La rodona no s'afluixa:
són de fang i de maduixa,
olles, olles de vi blanc.
Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa.
Via fora, mala bruixa,
que les vols omplir de sang.
Olles, olles de Montblanc,
totes són fetes de fang.
D'una argila tan vermella
que té el roig de la maduixa.
No t'amaguis, mala bruixa,
no t'amaguis sota el branc.
Olles plenes d'oli verge,
de mel nova, de vi blanc.
Que la lluna, embadalida,
s'emmiralli en el seu flanc.
La rodona no s'afluixa:
són de fang i de maduixa,
olles, olles de vi blanc.
Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985
Etiquetes de comentaris:
argila,
blanc,
cançons,
Garcés [Tomàs 1901-1993],
lluna,
maduixes,
mel,
Montblanc,
oli,
olles,
poesia del joc,
poesia saludable,
rodones,
vermell,
vi
Fulles de tardor
Les fulles velles de novembre cauen sense frisança,
i es recargolen en l'aire imitant els moviments
d'un dervix,
com si interpretaren una dansa imaginària,
que lentament i amorosida ens desvetlla la bellesa
de la natura.
La tardor creix en l'obaga més fonda del jardí.
A l'ambient hi ha una dolçor com de regalíssia
que viatja més enllà del temps present
cap al cel obert de la infantesa.
Joan-Bta. Campos Cruañes. Jardí clos, 2008
i es recargolen en l'aire imitant els moviments
d'un dervix,
com si interpretaren una dansa imaginària,
que lentament i amorosida ens desvetlla la bellesa
de la natura.
La tardor creix en l'obaga més fonda del jardí.
A l'ambient hi ha una dolçor com de regalíssia
que viatja més enllà del temps present
cap al cel obert de la infantesa.
Joan-Bta. Campos Cruañes. Jardí clos, 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Campos i Cruañes [Joan Bta. (Joan-Baptista) 1961-],
dansar,
fulles,
infantesa,
jardins,
natura,
novembre,
poesia tardoral,
tardor
El ple il·luminat
El ple il·luminat
perdura.
Gra sobre gra,
s'enfila l'espiga
diligent
cap a la partió
muda.
Encara el diví,
errívol,
de tot arreu
sacseja
la ferida
perduda.
Entre el límit
assignat
i l'esperança
severa,
l'espiga
que madura.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
perdura.
Gra sobre gra,
s'enfila l'espiga
diligent
cap a la partió
muda.
Encara el diví,
errívol,
de tot arreu
sacseja
la ferida
perduda.
Entre el límit
assignat
i l'esperança
severa,
l'espiga
que madura.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arbres,
constància,
espigues,
fills,
il·luminar,
límits,
maduresa,
poesia de l'esperança,
Solà [Lluís 1940-]
18 de novembre de 2014
La pell del viatge
S'origina el viatge com la pell,
damunt els vius fragments d'altres viatges.
Així sabem que la sensació
és el present de nombrosos records
que s'acumulen dins el nostre cor
com l'aigua que s'aboca en el destí.
Estat d'aire en què veure i somniar
són la passa veloç del nostre afany.
I despertar amb la veu del capità,
mentre l'esguard eixuga la fatiga
i la ciutat celebra l'arribada
dels qui portem la pau de la paraula.
Vicenç Llorca. Ciutats del vers, 2005
damunt els vius fragments d'altres viatges.
Així sabem que la sensació
és el present de nombrosos records
que s'acumulen dins el nostre cor
com l'aigua que s'aboca en el destí.
Estat d'aire en què veure i somniar
són la passa veloç del nostre afany.
I despertar amb la veu del capità,
mentre l'esguard eixuga la fatiga
i la ciutat celebra l'arribada
dels qui portem la pau de la paraula.
Vicenç Llorca. Ciutats del vers, 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
ciutats,
cor,
Llorca [Vicenç 1965-],
mirada,
paraules,
pau,
records,
viatges
9 de novembre de 2014
#09n2014
Etiquetes de comentaris:
#09n2014,
Barcelona,
Catalunya,
Consulta sobre el futur polític de Catalunya 2014,
consultes,
decidir,
democràcia,
futur,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
independència,
urna,
voluntariat,
votar
8 de novembre de 2014
Llum
Un vel de pluja
il·lumina el paisatge
estrany, inhòspit,
com el sol en eclipsi,
com la lluna a ple dia.
Així la teva
viva mirada muda
sempre tranquil·la,
companyia perenne,
neu clara que ens abriga.
Oriol Izquierdo. Moments feliços, 2008
|
Etiquetes de comentaris:
claredat,
companyia,
felicitat,
il·luminar,
Izquierdo [Oriol 1963-],
llum,
lluna,
mirades,
neu,
paisatges,
sol,
urna,
votar
Escriure
Etiquetes de comentaris:
Brugmansia,
compartir,
coneixement,
escriure,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Parc de les Aigües (Barcelona),
passió,
Pons [Ponç 1956-],
Trompetes dels àngels
7 de novembre de 2014
Vinyoli
La diferència entre un ciutadà normal i corrent
i un poeta com Vinyoli és que el poeta sap descobrir
els racons amagats, eruptius, de la realitat anodina
i té caràcter, sensibilitat i coneixements per
convertir-la en un quadre vivíssim on l'home
es planteja les preguntes fonamentals.
(Fragment)
Agustí Pons. Cartes a Clara, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
Bonet [Maria del Mar 1947-],
caràcter,
coneixement,
Parc del Poblenou (Barcelona),
periodisme,
poetes,
Pons [Agustí 1947-],
preguntes,
sensibilitat,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
Mediterrània
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Arenys de Mar,
carícies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llum,
mar,
Mediterrània,
mirada,
pau,
poesia mediterrània
31 d’octubre de 2014
El nostre pa de mots de cada dia
Basta el dia a esvair
el pertinaç somriure de la mort
verda que ha foradat la nit. No juguis
amb les paraules, segades i mòltes
fins a ser la farina
del nostre pa de mots de cada dia.
No hi juguis. Perquè el sol
fa el seu camí de cada dia, just
i roig, el sol, i el dia,
basta el dia a esvair aquell somriure,
com la boira a la plana.
En el son de vegades
caus al forat del somni
i un negre abís t'hi espera
que et xucla, que se't beu,
corrent d'aigua plujana esdevingut
riu d'agulles que exploren el teu pit,
i el temps ja ve a tornar-te els ulls
que s'obren en la fosca de la nit
molt quiets i respires. Les paraules
persevera a estimar-les: són divines
i diuen sempre el que és;
sense elles ni arbres ni roses ni llum
ni pa ni sentiments hi hauria:
només la nua veritat de tot
insofrible i tan certa. Ni l'amor
ni la mort no hi hauria; el no-res
ple de coses, sempre de nit, hi hauria.
Digues les roses, doncs, a la paret com flairen,
i cada arbre pel seu nom anomena
i parla'ns de la llum d'aquesta hora
i del pa i de les mans
que l'han pastat i enfornat i dels llavis
amb què el menges com beses, de les dents
amb què el tornes a moldre. I dels ulls,
dels ulls sobretot oberts a la fosca,
que el contorn del món i els núvols ignoren,
i la calma en canvi coneixen
que la vela dels somnis aquieta.
Carles Miralles
De L'ombra dels dies roja
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2013
el pertinaç somriure de la mort
verda que ha foradat la nit. No juguis
amb les paraules, segades i mòltes
fins a ser la farina
del nostre pa de mots de cada dia.
No hi juguis. Perquè el sol
fa el seu camí de cada dia, just
i roig, el sol, i el dia,
basta el dia a esvair aquell somriure,
com la boira a la plana.
En el son de vegades
caus al forat del somni
i un negre abís t'hi espera
que et xucla, que se't beu,
corrent d'aigua plujana esdevingut
riu d'agulles que exploren el teu pit,
i el temps ja ve a tornar-te els ulls
que s'obren en la fosca de la nit
molt quiets i respires. Les paraules
persevera a estimar-les: són divines
i diuen sempre el que és;
sense elles ni arbres ni roses ni llum
ni pa ni sentiments hi hauria:
només la nua veritat de tot
insofrible i tan certa. Ni l'amor
ni la mort no hi hauria; el no-res
ple de coses, sempre de nit, hi hauria.
Digues les roses, doncs, a la paret com flairen,
i cada arbre pel seu nom anomena
i parla'ns de la llum d'aquesta hora
i del pa i de les mans
que l'han pastat i enfornat i dels llavis
amb què el menges com beses, de les dents
amb què el tornes a moldre. I dels ulls,
dels ulls sobretot oberts a la fosca,
que el contorn del món i els núvols ignoren,
i la calma en canvi coneixen
que la vela dels somnis aquieta.
Carles Miralles
De L'ombra dels dies roja
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2013
Etiquetes de comentaris:
aquietar,
arbres,
calma,
dents,
dir,
estimar,
farina,
mans,
Miralles [Carles 1944-2015],
mots,
pa,
paraules,
poesia enfornada,
roses,
sentiments,
sol,
somriure,
ulls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)