 |
Quan tenia divuit anys,
les noies eren de vidre,
els guerrillers, herois
i els cabells, senyera.
El món era lluita,
i la lluita, un món.
Els llibres clandestins
circulaven amb desfici.
Ballava, però,
balades romàntiques
i de la guitarra en feia
estri de feina com l'Atahualpa,
l'Ibáñez o en Serrat.
Quan tenia divuit anys,
passava pors grises
i alguna nit d'insomni
però vivia a raig
i ple de somnis
quan tenia divuit anys.
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ibáñez [Paco]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ibáñez [Paco]. Mostrar tots els missatges
17 d’octubre 2009
Divuit anys
Subscriure's a:
Missatges (Atom)