s'escampen damunt teu.
La vida refredada pels hiverns gelabrosos
ha acabat esclatant dins teu esponerosa.
Les flors abans marcides de cop s'eixoriveixen
del llarg son xafogós.
Ragen del teu alè
com pètals d'una flor
un doll d'ànimes noves.
Catalunya, Catalunya
No deixes mai d'estendre el teu ample brancatge
envers aquells ocells ferits i alatrencats
que els caçadors empaiten.
Mai deixes de teixir
amb el fil de mil mots,
ni mai de donar beure als cors assedegats.
Esbatanes els ulls que romanien clucs.
El teu do més preuat és tot reblert d'amor
Assacies els ulls dels qui amatents t'admiren
i de tothom qui aculls.
Catalunya, Catalunya
Terra de destí obert
que sega mil cadenes
cap a un nou horitzó que ara fa renéixer
nous altres segadors.
Tot i que el camí és llarg
l'esperança és més forta.
Ta força sorgeix d'ella
perquè ets nascut poema
que entrelliga els seus versos
que el temps ens ha escrit.
Com s'exalta el meu cor
sentint com ara arriben
tambors de llibertat!
Salem Zenia. Jo soc l'estranger : poemes de revolta i d'exili. 2015
Traducció: Carles Castellanos i Llorenç
Pròleg: Carme Arenas
