en homenatge.
A Elvira Farreras i Joan Gaspar,
amics meus de sempre.
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que soc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
...
Vibraven sempre,
just ferides per l'aire,
ombres de cordes.
Torbs i serpents i guerres
a poc a poc s'encalmen.
XIV
Dòcil forma, qui gosa
desitjar que pentinis
els teus cabells?
Deixa que siguin lliures,
perquè desvetllin l'aire
i l'or mai no tramunti.
XV
Enllà, darrera
apagats focs d'estrelles,
lleu el silenci.
Fragment.
Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Edició de Francesc Vallverdú.
