Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellet [J. M. (Josep Maria) 1926-2014]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellet [J. M. (Josep Maria) 1926-2014]. Mostrar tots els missatges

22 de juny 2014

Vall closa

A la vall closa del poeta,
de matinada hi canta el vent,
i entre les pedres, la fonteta,
amb un delit inconscient.

Allà, quin bàlsam porta l'hora!
El sol n'és l'hoste benvolgut,
oh, soledat inspiradora,
on mou la pluja un cant perdut!

Nostra finestra és blaupintada.
A estones brilla un mirallet
de fusa antiga i ben daurada
en la blancor de la paret.

I vas torcint emmirallada,
sobre el teu front, l'aire senzill,
ta cabellera humitejada,
i espessa com un camp de mill,

mentre la pluja al lluny remulla
la grogor fina d'un teulat,
i murmureja tota fulla,
inspiradora soledat.

Josep Sebastià Pons
(Illa de Riberal, 1886-1962)



09 de març 2014

Jus lo front port vostra bella semblança (4)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Bella sens par ab la presença noble,
vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,
gais e donós, lluu pus que fina pedra,
amorós, bells, plus penetrants que estela;
d'on quan vos vei ab les autres en flota
les jusmetets, si com fai lo carboncles
que de virtuts les fines pedres passa:
vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.




Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),


08 de març 2014

Jus lo front port vostra bella semblança (2)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Sí com l'infants quan mira lo retaule
e, contemplant la pintura ab imatges
ab son net cor, no lo'n poden gens partre
-tant ha plaser de l'aur qui l'environa-,
atressí em pren davant l'amorós cercle
de vostre cors, que de tants béns s'enrama,
que mentre el vei màs que Déu lo contemple:
tant hai de joi per amor qui em penetra!


Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

23 de febrer 2014

Paratge somniat

Blaus de l'Alguer al capvespre per Teresa Grau Ros
Blavegen els estanys. En llur suau estesa
                    el cel s'emmirallà.

Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!
                   oh tendre sospirar!

Paratge somniat. Potser t'abelliria
                   son auri parament.
En platges de coral hi dorm la llum del dia;
                  la posta s'hi encén.

Hi creixen tarongers; hi tanca la magrana
                 els seus castells rodons.

Les prades que s'hi fan no saben la rotllana
                   de les estacions.

Extàtica beutat! Ton cor enyoraria,
                  però, l'instant fugaç,
l'espurna del desig, la rosa que es marcia,
                  el braç damunt el braç.

Per'xò quan ve la nit hi ha un dring petit d'esquella
i l'ona de la mar, en veure el primer estel,
corones deixarà, per tu, de vidiella
                   i rams de xuclamel.





Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993), dins,

Antologia general de la poesia catalana. 2012

30 de desembre 2013

A BARCELONA

Exposició: Llapis i...acció! Roser Capdevila dibuixa (Palau Robert, del 8 d’octubre al 27 d’abril del 2014) per Teresa Grau Ros
Quan a la falda et miro de Montjuïc seguda,
m'apar veure't als braços d'Alcides gegantí
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformant-se s'hagués quedat aquí.

(Fragment)


Jacint Verdaguer, dins,

Antologia general de la poesia catalana, 2012

25 de desembre 2013

Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades

Hawaiian swimmer / Jean Charlot
Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades
sense que entorn obiren més que lo cel i el mar:
lo cel amb sa grandesa serena i majestuosa,
lo mar amb sa infinita superba majestat.

Les ones van i vénen amb son plomall d'escuma:
ja s'alcen bullidores, ja cauen gemegant,
ja en rims de perles brillen a la claror dels astres,
ja estenen per la platja son transparent cristall.

Les ones van i vénen per sobre la mar blava:
si llestes se'n van totes, més llestes tornaran.
No és això lo que passa pels mars en què navego,
on les ones que fugen se'n van per no tornar.

Víctor Balaguer, dins,