Se m'ha escurçat el temps, diem els vells,
i penso en aquells sastres
que m'emprovaven pantalons i em deien:
«Ho escurçarem un dit.»
La vida és un mal sastre
que ara escurça ara allarga
amb un criteri imprevisible,
sense seguir cap moda o cap patró.
També tenia el sastre
una mena de guix amb què marcava
el mapa dels defectes corregibles.
Encara hi ha algun sastre
que em diu, fent-me passar
els dits per un teixit:
«Aquesta americana
li durarà molts anys.»
No vull violentar-lo
dient-li que no ho dubto:
durarà més que jo.
Josep Maria Espinàs. A ritme del temps: notes d'una vida. 2015
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris allargar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris allargar. Mostrar tots els missatges
25 d’octubre 2015
Ho escurçarem
29 de juny 2012
Quan el nostre poble es retrobarà
Quan dits d'alba trauran estranys vels del seu rostre, estols
de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d'unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s'hi allarguin mai més no seran decebudes.
No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabatre de vol que m'espolsa
aquest pòsit d'antiga tristesa a les ales.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d'unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s'hi allarguin mai més no seran decebudes.
No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabatre de vol que m'espolsa
aquest pòsit d'antiga tristesa a les ales.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
Etiquetes de comentaris:
albes,
ales,
allargar,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
celebrar,
cireres,
frisances,
futur,
jardins,
mans,
penjolls de cireres,
pobles,
preguntar,
retrobar-se,
tanques,
veure
21 d’agost 2011
On hi hagi un amic
Fes que s'allargui en tu
el moment de cada dia;
grava'l intensament
a dintre del teu cor
i viu, i reviu,
l'alegria.
Fragment
Rafael Bertran Montserrat. On hi hagi un amic ; On hi hagi un amor. 1994
el moment de cada dia;
grava'l intensament
a dintre del teu cor
i viu, i reviu,
l'alegria.
Fragment
Rafael Bertran Montserrat. On hi hagi un amic ; On hi hagi un amor. 1994
Etiquetes de comentaris:
alegria,
allargar,
amistat,
Bertran Montserrat [Rafael 1924-2003],
cors,
gravar,
reviure,
vida,
viure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)