Les dolces mans

                      XVII

Les dolces mans que em van pertànyer,
tan petites, tan especials,
després d'aquests errors mortals
i de tantes coses paganes,

darrere les rades i els mars,
i els països i les províncies,
més reials que en era de prínceps,
les dolces mans em fan somiar.

Mans en somnis, mans damunt l'ànima,
¿sé, per atzar, què us vau dignar,
enmig d'aquests rumors malvats,
a dir a l'esperit que s'esglaia?

¿Enganya ma visió casta
d'avinença espiritual,
de complicitat maternal,
de devoció estreta i vasta?

Dolços pesars, pena tan bona,
somnis beneïts, mans venerades,
feu sisplau el gest que perdona!

Paul Verlaine. Saviesa = Sagesse. 2026. P. 82-83

Traducció, pròleg i comentaris de Marta Pasqual.

Text en català i francès.

Quan el somni calla

Quan el somni calla
el son escolta la nit,
còmplice de la bellesa.

一一一一一一一一一一

Quand le rêve se tait
Le sommeil entend la nuit
Complice de la beauté.

43)

Jad Hatem, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 107, p. 51

Tr.: Lourdes Godoy

ull de blat

ull del blat: una llum enlluernadora,
encegadora, espera de fecundació
i anunci del doll. ens parla del blat
com d'una promesa, d'un naixement
vetllat per la complicitat del cel.

ull del blat: és ell que penetra la nit oberta,
i des de dalt ens observa, aliè i present, allà
on s'acaben les mirades. de la seva buidor
raja amb el gra una densa matèria esduïda,
joia de blat per a qui rep agraït la rosada.


Yael Langella

Es troba en la revista:

Reduccions : revista de poesia. Núm. 83 (setembre 2005)

Estira compassos de llum

Estira compassos de llum

i esbossa amb el dit l'ocell del migdia

mentre el temps descansa.

La complicitat, amiga,

és un bé cada cop més preuat, compartim-la.

Perquè així que comença el dia,

acaba el dia que comença.

És de nit quan comença el dia. 2000

Poesies: Aleix Cort

Fotografies: Cori Pedrola