Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 de juliol de 2013

Salvador Espriu

Help Japan Brighton University Peace Cranes
Una gran seguretat imprimeix caràcter a aquesta
joventut universitària. Seguretat que deriva de la
confiança en els que els precedeixen. L'oposició
generacional que es produeix de manera automàtica
no afecta la condició humana: els mestres poden
equivocar-se, però no menteixen. La major duresa
de judici pot anar acompanyada de respecte i
encara més d'afecte. El món és ample i ric en
diversitats estètiques i la intel·ligència prou
generosa per confiar en la dialèctica.


(Fragment)




Maria Aurèlia Capmany. Salvador Espriu, 1972


Liliana: introducció a una lectura

Mama Grizzly Bear and Cubs
Mes jo que vinc al bosc a apendre i millorar-me;
que hi só matriculat, crec jo, de naixement, no
temis veure'm pas un punt endormiscar-me,
distreure'm un moment.
Oh, no! -I ara, callem; no em contis cap follia,
ni em parlis de ciutat ni entonis cap cançó.
Callem, ja ha obert el bosc la classe de poesia:
Comença la lliçó.


(Fragment)


Apel·les Mestres

Liliana : el món fantàstic d'Apel·les Mestres, 2005


Sense alè

Comfortable
Només puc dir que vinc d'Andròmeda. Quan escric,
no penso: sento i escric; el raonament va implícit
en el sentiment i és anterior a l'escriptura. Dono per
fet que l'escriptura em pertany, però no el raonament.
Puc dir que estic esborronada per tot el que es pot
arribar a cremar en un bosc o en un text.



(Fragment)



Josefa Contijoch. Sense alè, 1984

(natura a l'horta)

Pomegranate
La pressa dels tàvecs
aflama el palpís de les magranes.
Ara la veu de l'alabatre,
ara la veu dels maxil·lars ganuts,
trasmuden de desig la por
d'un tros de mà o d'un tros de grana
massa dolç.

Marc Romera. La pau del cranc, 2002

29 de juliol de 2013

Oms de Can Zam

Ulmus minor
Recordo dies d'estiu,
estimada companya:
som a l'ombra dels oms
jugant a la petanca.

Entre botxa i bolig
m'expliques, a la tarda,
secrets de com tractar
malalties de plantes.

Sota l'ombra dels oms
l'estiu s'escampa en tardes
de passeig i descans
sense allunyar-nos gaire.

Com una ombra d'un om
allarguem una calma
del nostre temps precís
de l'estiu i dels arbres.

Damunt capçades d'oms
la posta estén les flames
i, lluny, Venus daurat,
fanalet del capvespre,
marca el punt de tornar
tranquil·lament a casa.

Aquells moments segurs
on no cal l'esperança,
ja que tot sembla igual,
sembla que res s'acaba,
sembla que tot comença,
sembla que el temps s'allarga,
sembla tot infinit
l l'ombra dels oms guarda
companyia d'estiu
sense dol ni enyorança.

Josep Ramon Aragó. Temps de ciutat i arbres, 2008


28 de juliol de 2013

El cel que es mou

Salvia tomentella
-Mare, tu el veus, el perfum? -li demanava.
-El perfum se sent -m'explicava ella.
-I qui el porta?
-L'aire, el vent.
Un altre misteri era que cada planteta tenia
el seu perfum particular, diferent dels altres.
Al racó, sota la finestra, hi havia alfàbrega,
amb la seva flaire inconfusible, intensa.
La mare en collia per preparar salses i guisats,
juntament amb les fulles de sàlvia i de romaní.

Les fulles de color gris verdós de la sàlvia
tenien la superfície aspra i un perfum estrany;
la mare m'havia ensenyat que es feien servir
per rentar-se les dents i m'havia mostrat com
es feia:  de dins a fora, amunt i avall. Cada
dia, la meva pasta de dents eren aquelles fulles,
que premia amb els dits contra les dents
i em deixaven una sensació de netedat.


(Fragment)


Mario Lodi. El cel que es mou, 1998

Perquè has vingut

Lila o Syringa vulgaris.
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                         envejosa
                                     a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar
dirè el teu nom
                      i el cantarà l'alosa.


Joan Salvat-Papasseit. Antologia de poemes, 1992

27 de juliol de 2013

Bufador (*)


Quan la calor
ha fet difícil passar les hores
i fins i tot la migdiada
no t'ha portat la son,
esperes amb impaciència la marinada
que et recorda que no ets lluny de la mar.

Potser caldria anar buscant
un bufador en el lloc
on la memòria va gravar;
ja fa temps, les empremtes d'una lava
ja apagada.



(*) Bufador: Lloc on sol bufar el vent. Es tracta d'un forat,
esquerda per on surt un corrent d'aire.



Assumpció Forcada. Meteorologia, 2011

Verges 50

Verges - Baix Empordà
El 1981 havia estat un any força intens per a Llach, amb
actuacions a Barcelona, Madrid, França i també a
Alemanya, Itàlia i Bèlgica. L'èxit dels recitals confirmaven
la bona feina realitzada en el nou disc. Amb Verges 50, el
cantautor havia fet un parèntesi vital que el permetia
tornar als orígens, a la seva primera casa, al primer pupitre
i a les primeres corredisses. S'havia aïllat durant un any
per tal de confeccionar un homenatge personal al seu petit
poble de 1.000 habitants. Ara, en Lluís Llach no només
recordava amb alegria la seva infantesa, sinó que la
compartia amb el seu públic i n'estava satisfet.

(Fragment)



Lluís Marrasé, dins,

Lluís Llach. Verges 50, 2007





Un ase considera un globus terraqüi


Sapiguem, ases, que el món és rodó,
que és fet de terres i de mars!
Orelluts, aprenguem el mapa
dels continents i les nacions!

S'estenen els camins molt més enllà
dels que petgem nosaltres sota el bast;
hi ha milions de vides com la nostra
i d'altres amos verga en mà.

Ja és hora de saber-ho, això:
pastura de tothom
és la Terra, germans;
i l'estatge, de tots els estadants.

Amb asenades tanmateix
mai no ens en sortiríem, de segur;
parem bé les orelles, doncs;
fem-nos tots coneixents.

Aleshores el nombre
farà la força de debò.


Pere Quart, dins,


Celdoni Fonoll. La poesia al carrer, 1977

26 de juliol de 2013

Fil de llum

LÍMITS
Quan sento que tot s’ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,

quan sento que m’he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,

llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’espera.

quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,

Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m’ajudava a avançar,


torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Andreu Rifé. Ping pong, 2012

24 de juliol de 2013

La llengua que ens habita

2007 06 29 - Sa Vall d'Algaiarens
Menorca, orgullosa i acollidora. La penya grisa batuda per la
mar i el vent. La infantesa que es bressa en l’arena blanca.
Serena, malgrat la lluita constant contra la destrucció. Contra
el ciment. Que també voldria tapar la nostra boca. Els nostres
mots. Paraules i paisatge que ens han donat forma. Des de
sempre. Som la terra que respiram. Som la llengua que ens
habita. Feta de paraules i paciència. Una immensa paret seca.
Que protegim i ens protegeix. Perquè mai no oblidem qui som.
Perquè mai no ho oblidin. Aquells que, destral en mà, ens volen
esquarterar l’ànima. Terra i llengua. La lluita constant. Menorca,
amb la fortalesa de la penya eixuta i la calidesa de l’arena
blanca. Amb la serenor, com va dir el poeta, d’una estàtua.

17 de juliol de 2013

Per als amics de "Mostra"

Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat
Contempleu a poc a poc,
en velles xilografies,
segles morts, cendrosos dies,
un allunyat món barroc
i senzill alhora, foc
secret, claror tancada:
s'alçaran a la callada,
tot de sobte, del caliu,
flames, llum, l'art sempre viu
molt al fons de la mirada.

Salvador Espriu.

14 de juliol de 2013

No he pogut endevinar mai...

Jardins del Palau de Pedralbes per Teresa Grau Ros
No he pogut endevinar mai
quina estrella podria ser:
surt cap a la mitjanit,
sempre ran de l'aigua.

Poemes civils (1960), dins,

Aprendre amb Joan Brossa, 2003

Entusiasme

Ens entusiasmem per diversos motius i per raons
molt diverses. Esbrinar el que entusiasma una persona
és una bona manera de conèixer-la, de saber, vertaderament,
quina és la seva essència.



Maria Batet ; Francesc Torralba. El valor d'emprendre, 2001

Amb música de Mozart

fuente mágica
I diré rosa,
i claror d'aigua pura,
i estels en somnis:
els violins ja canten
la frescor d'una dansa.


Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010

M'han demanat que parli de la meva Europa

Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Cum grano salis.
A Joan Crusellas

...
Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanem.

(Fragment)




Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge, II, poesia, 2, 1987
Ed.: Francesc Vallverdú

9 de juliol de 2013

Bicicletes

A la línia recta,
bicicletes sense llum.
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba.
Els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges,
que només podria veure sota el llit.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Un dilluns perfecte,
bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord,
que dec haver guardat per aquí.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.

Blaumut. El turista, 2012

Formes i paraules

Aproximació a l'art d'Apel·les Fenosa,
en homenatge

A Elvira Farreras i Joan Gaspar,

amics meus de sempre.
File:A Pau Casals (Apel·les Fenosa) P1430099.JPG per Pere López (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
         I
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que sóc i guardo.

         II

Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.

        III

Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.




Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge, II, poesia, 2, 1987
Ed.: Francesc Vallverdú

8 de juliol de 2013

S'estimen


Caminen plegats per terres llunyanes.
Els somriures nedant dins la mirada.

Confonen matins amb capvespres i, 
diuen, thanks, t'estimo, je suis heureux, 
yo también, คุณหิว?
lý do tại sao bạn là đẹp!
delicadament.

Idò, ja saps, és senzill estimar,
riu avall, entre penyals altíssims,
ran de la mar, en una platja gran.

Caminen plegats per terres llunyanes.
Els sentiments surant dins la mirada.



Teresa Grau Ros

(Amb l'ajuda d'un traductor automàtic)

7 de juliol de 2013

El mirall mostra el teu encant

El mirall mostra el teu encant desprès,
i el rellotge, el preciós minut que et fons;
rebrà el full blanc el que la ment t'ha imprès
i el llibre et donarà aquestes lliçons:

l'arruga que, sincer, el mirall et troba
recordarà la tomba bocaoberta;
ombra i sigil, l'agulla et diu que roba
el temps i cap al temps etern deserta;

tot el que la memòria et destria
lliura-ho al buit d'aquests fulls blancs, conscient
que amb els fills que el cervell entrega i cria
coneixeràs millor la teva ment.

Si observes els oficis que jo et dic,
tu en treus profit i el teu llibre és més ric.



William Shakespeare. Sonets, 2010 
Tr.: Txema Martínez

Destil·lació

Avancem amb el català : 30 anys treballant per la llengua per Teresa Grau Ros
                    Something is rotten in the State.
                               Hamlet, W. Shakespeare



No del grup que perseguí la glòria,

a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.

Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul

i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.

Sinó d'aquells que s'engorgaren

en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
                          en formes part.

Acceptat, doncs, el risc,

no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.

No cal, és clar, l'innecessari orgull

sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.

I en els dies ensopits

no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.

Tossuda fins al final,

redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.



Josefa Contijoch.


Ganiveta : antologia poètica 1964-2011, 2012

Ed.: Montserrat Rodés
Pr.: Dolors Miquel

T'eixugarem desig

T'eixugarem desig
i llàgrimes
a cops d'amor.

Sara Guasteví, dins,
Tots els éssers : poetes de Menorca pels drets humans, 2007


A LA REINA *

Quin aplec de flors que has fet
aquest any, sent reina d'elles!
Tu les trobes totes belles,
fins la més humil que es bada,
perquè les d'eixa vegada
tenem un aroma estrany...
No en veuràs cap de marcida:
són més que flors de tot l'any,
són flors de tota la vida.

* En l'àlbum de què feren present a Na Maria
Oller i Rabassa, Reina dels Jocs Florals de
Barcelona, els poetes premiats aquell any, 1897.

Joan Maragall. Obra poética : versión bilingüe, 1984, vol. II

Petita història familiar

Homenatge a Pompeu Fabra

...                            Però fa estona
molta estona, d'això; i a més no té
potser cap importància. A vegades,
dins el sarró de vagabund em sobta
un bocí del mirall que va trencar-se'm.
I no res més. Camino
camins de rodamón (amb una certa
por que l'avi m'empaiti) i les paraules
han madurat dins mi com una fruita.
Ara sóc d'elles i potser dels homes.
Perquè els mots que altre temps jo no sabia
m'han abocat al poble,
als difícils carrers de la ventada,
als indrets ablamats on he de viure
i qui sap si morir.

(Fragment)

memòries i confessions d'un adolescent de casa bona

Josep M. Llompart. La cançó en la nit : 50 poemes, 1993

1 de juliol de 2013

El goig de caminar

Concert per la Llibertat, 29/6 per Teresa Grau Ros
Jo no sé per qui tocava
la campana del meu cor:
per la terra fonda i blava
i a la posta, que era d'or;

per la olor de la ginesta,
i el cel dolç i cristal·lí.
Bo i tenia aire de festa
cada herbeta del camí.

I jo duia el cor als llavis
i es tornava una cançó.
Feia riure els arbres savis
i l'ocell festejador.

El meu dol ja no em feria
i tenia un gust de pa.
Queia la malinconia
amb el goig de caminar.

I l'amor era l'estrella
tota blanca, què s'encén.
L'olivera, de tan vella,
m'endolcia el pensament.

Si la fosca era arribada
tot el cel feia claror,
i naixia l'estelada
com la veu de la cançó.

El dia 22 (4 gener1924):4
BC ms.4396, f. 1, text mecanografiat

Anna Maria de Saavedra.
Obra poètica, 1919-1929, 2001