Recordo dies d'estiu,
estimada companya:
som a l'ombra dels oms
jugant a la petanca.
Entre botxa i bolig
m'expliques, a la tarda,
secrets de com tractar
malalties de plantes.
Sota l'ombra dels oms
l'estiu s'escampa en tardes
de passeig i descans
sense allunyar-nos gaire.
Com una ombra d'un om
allarguem una calma
del nostre temps precís
de l'estiu i dels arbres.
Damunt capçades d'oms
la posta estén les flames
i, lluny, Venus daurat,
fanalet del capvespre,
marca el punt de tornar
tranquil·lament a casa.
Aquells moments segurs
on no cal l'esperança,
ja que tot sembla igual,
sembla que res s'acaba,
sembla que tot comença,
sembla que el temps s'allarga,
sembla tot infinit
l l'ombra dels oms guarda
companyia d'estiu
sense dol ni enyorança.
Josep Ramon Aragó. Temps de ciutat i arbres. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada