Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ennoblir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ennoblir. Mostrar tots els missatges

18 d’octubre 2015

Cal saber esperar coses del demà

Canvien tantes coses amb el temps!
Tot es fa vell, tot cansa, es malmet
i acceptar-nos així,
                              tal com som ara
cavalcant al buf de l'hora que passa,
és deure d'amor
                          vestit de silenci.

La vida és una història molt llarga,

com la lluita que la xucla, l'exalta,
l'ennobleix
                  cada cop més lentament.

Alliberar-nos amb serenitat

de les monotonies i recances
del neguit, del temor a la impotència,
és una trampa
                      que no ens diuen en néixer.

Cal saber esperar coses del demà

i viure integralment amb el que quedi.



Guida Alzina. Dicotomia amb blaus. 1998


Pròleg de Josep Vallverdú

31 d’agost 2013

Quin sentit té la consciència?

Ens fa véncer la por
                               aprofundeix
ens fa lliures per decidir
                                corregeix
ens fa triar l'alegria i la vida
ens fa persones
                         afavoreix
ens fa éssers agraïts
                                         aclareix
ens fa VEURE el millor de tot plegat
                                                         ennobleix


Teresa Grau Ros

26 de novembre 2009

Acordar

          Perquè sempre ens ennobleix


Mena la poesia al cor,
i a dins, molt endins, del cos.
Així quan la força estranya
s’arrapa fort a la disputa,
la cordialitat  acompanya.

Si va afluixant
la col·lisió
respirem de nou.
És quan la tendresa vol.

Si ens ve el riure
sent comprensió o s’enfada.
I si ens veu els ulls humits,
sent una pietat desbocada.


Teresa Grau Ros