Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parcs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parcs. Mostrar tots els missatges

04 de novembre 2023

Fora de lloc

                              Come varia il colore
                              delle stagioni
                              cosí gli umori e i pensieri degli uomini.

                                                         Vincenzo Cardarelli



Quan tornes, al novembre,
al poble on has viscut un bell estiu,
et sorprèn la quietud dels carrers,
el parc mancat d'infants i la plaça deserta,
els porticons barrats,
i l'olor de la llenya que crema;
i cada indret que recordaves
encès de sol sota el migdia ardent
o perfumat de menta i de glicina
en les nits temperades,
ara et sembla mirat en el clixé
d'una fotografia antiga.
I és que tornar al novembre
al poble on has viscut un bell estiu,
és com trobar, al fons d'un calaix,
el paper rebregat on vas escriure
els dígits d'un telèfon que et sabies de cor,
absurd i desplaçat i, tanmateix,
només tu ets fora de lloc;
les coses són com sempre.


Miquel-Lluís Muntané. El tomb de les batalles. 2009

Pròleg de Vicenç Llorca
Il·lustracions d'Enric M. Piera

10 d’octubre 2020

Delphinium ajacis

D'entre els arbres del parc,
centrant la clariana,
la joia del matí feta espases de llum!
Esperons de color: rosa, blau, blanc i grana.
Fan un revibrar llarg
que val fins per perfum.


Josep Junyent i Rafart. Herbari i lepidopterologia, 2004


31 de juliol 2018

Banc del parc

Bench in Brussels per Kristina D.C. Hoeppner a Fickr
Des d'un lloc ombrívol,
de privilegiat present,
guaites la vida que passa
a cada petit moment.




p. 39

Lola Casas. Retalls poètics. 2001
Il.: Gustavo Roldán


17 de juny 2016

Hi ha una mena de fum


Hi ha una mena de fum en l'aire de primavera,
un fum que omple els parcs, les petites estàtues
de rosa, com si una tendresa es desvetllés,
una tendresa que no cansa, una cosa que cura.



(Fragment)



Sylvia Plath. Tres dones : un poema per a tres veus, 1993
Tr.: Montserrat Abelló

09 de maig 2015

Colors

Play area in Queen Elizabeth Gardens Play area with Salisbury Cathedral in the background per Trish Steel [CC BY-SA 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0)], via Wikimedia Commons
Tornen els fotògrafs al parc,
un jardiner amb memòria d'elefant,
tres noies que s'atansen
amb mitjons de colors salats,
retall de la samarreta ratllada,
de colors, com la teva.



Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007


11 de setembre 2010

El present a la pell

Un bell record serà per sempre una ombra
de qualsevol instant de meravella,
quan el moment, com un esclat de llum
que ens duu al cim on s'escampen els somnis,
es resisteix, més enllà de les hores,
a esdevenir memòria de pedra.

-Perquè els records ens empaiten frisosos
com els colors d'un esplèndid paisatge
o el lleu perfum d'un jardí de delícies,
mentre el present se'ns aferra a la pell.


(1984-1995)



Francesc Vallverdú. Encalçar el vent1995