 |
De la terra que s'obre, de la tija espiral que s'enlaira, de mans xopes de llum, d'uns ulls lents dins la nit d'una aroma d'onades, es congria el color dins la pedra, una creu, una espurna que esclata en pètals de ceràmica. Entre uns plecs minerals, emergeix una imatge sorgida d'un somni. La matèria es transforma, es desclou una flor. Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava, 1997 |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosat. Mostrar tots els missatges
23 de març 2013
De la terra que s'obre,
28 de juny 2010
La veu melodiosa
El senyor Malagelada repetí per a ell mateix la
primera estrofa de l'Excèlsior:
Vigila, esperit, vigila,
No perdis mai el teu nord,
No et deixis dur a la tranquil·la
Aigua mansa de cap port.
Després, va desar el llibre al prestatge més
alt de la llibreria de caoba i contemplà
amb malenconia el retrat de la dona nua que
estava penjat a la paret de darrere la taula.
Abans d'anar a veure el nen, va pujar al
terrat per veure el fenomen. Barcelona era
de color de rosa.
(fragment)
Montserrat Roig. La veu melodiosa, 2002
primera estrofa de l'Excèlsior:
Vigila, esperit, vigila,
No perdis mai el teu nord,
No et deixis dur a la tranquil·la
Aigua mansa de cap port.
Després, va desar el llibre al prestatge més
alt de la llibreria de caoba i contemplà
amb malenconia el retrat de la dona nua que
estava penjat a la paret de darrere la taula.
Abans d'anar a veure el nen, va pujar al
terrat per veure el fenomen. Barcelona era
de color de rosa.
(fragment)
Montserrat Roig. La veu melodiosa, 2002
14 de juliol 2009
Tu
Ets un adjectiu inèdit
que temptejo amb veu trencada
i dèficit de destresa.
Tens el to rosat
dels somnis que s'escapen,
teus els ulls del poema
més bonic del món.
De: Mans de poeta
que temptejo amb veu trencada
i dèficit de destresa.
Tens el to rosat
dels somnis que s'escapen,
teus els ulls del poema
més bonic del món.
De: Mans de poeta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)