Assaborint l'hora tranquil·la,
he reposat en el coster.
Cada encontrada té sa vila
i cada vila son cloquer.
Totes les tintes llunyedanes
fan en la serra una blavor;
totes les veus de les campanes
una melòdica remor.
Sons de cloquers qui s'harmonisen
escalonats pels quatre vents,
com a gegants qui profetisen
damunt els pobles indolents;
par que en el terme divisori
de les tenebres i la llum,
diuen el salm recordatori
de nostra vida que es consum.
L'himne de pau als qui reposen
en el reialme de la mort,
si ofèn l'orella dels qui gosen,
als qui sofrim dona conhort.
No la planyeu eixa diada
als qui ploram sers enyorats,
perquè ella fa menys desolada
l'ombra on jauen els finats.
Pertot arreu, l'alta harmonia
aixeca esbarts de pensaments,
i an els finats fa companyia
la recordança dels vivents.
Joan Alcover. Jardí desolat : antologia poètica. 2000. P. 73-74
Introducció, comentaris i edició a cura de Maria Antònia Perelló.
