Les dolces mans

                      XVII

Les dolces mans que em van pertànyer,
tan petites, tan especials,
després d'aquests errors mortals
i de tantes coses paganes,

darrere les rades i els mars,
i els països i les províncies,
més reials que en era de prínceps,
les dolces mans em fan somiar.

Mans en somnis, mans damunt l'ànima,
¿sé, per atzar, què us vau dignar,
enmig d'aquests rumors malvats,
a dir a l'esperit que s'esglaia?

¿Enganya ma visió casta
d'avinença espiritual,
de complicitat maternal,
de devoció estreta i vasta?

Dolços pesars, pena tan bona,
somnis beneïts, mans venerades,
feu sisplau el gest que perdona!

Paul Verlaine. Saviesa = Sagesse. 2026. P. 82-83

Traducció, pròleg i comentaris de Marta Pasqual.

Text en català i francès.

A la Verge de l'Ajuda

Verge de l'Ajuda,
vulgueu escoltar
que us parla un fill vostre
d'ací Balenyà.

Un dels feligresos
que us està agraït
per les moltes gràcies
que li heu concedit.

En temps de la guerra
em varen ferir
i vaig suplicar-vos
que em pogués guarir.

I vós, generosa,
em vau escoltar
i, curat a casa,
vaig poder tornar.

Més tard m'estimbava,
passant gran perill,
però vau ajudar-me
Vós i el vostre Fill.

Llarga malaltia
em tingué allitat,
i una altra vegada
vaig veure'm curat.

Jovenet encara,
ja us vaig demanar
que, amb la que estimava,
m'hi pogués casar.

Joiós visc amb ella
i els fills que hem tingut;
tenim avinença
i tenim salut.

L'esposa és molt bona,
els fills també ho són;
per mi és l'alegria
més gran d'aquest món.

Llaurant amb els bous : poemes de Pere Puigdomènech Homs. 1996