Muntanya avall, vora la mar, els pins
davallen fins la sorra
tan desitjosos d'entrar mar endins,
que en ells veiem el moviment de córrer;
i oïm la veu de llur desig ardent
com una torrentada,
muntanya avall cridant sobre el pendent
que s'esllangueix on se desfà l'onada.
Josep Maria López-Picó, dins,
Els arbres a la poesia catalana. 2007
Editors: Maria Victòria Solina Feliu i Jordi Bigues.