Hi havia una vegada,
en un dia de pluja i flors,
un nen petit
amb un gran paraigua...
i una flor, per a tu.
Carme Solé Vendrell. Un dia de pluja i flors. 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia visual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia visual. Mostrar tots els missatges
27 d’agost 2023
Un dia de pluja i flors
17 de febrer 2022
21 de novembre 2021
17 d’octubre 2021
Decibels
La victòria,
la victòria vertadera,
no es crida als quatre vents:
es canta a cau d'orella.
Irene Gómez Diéguez. Intent de poemari. 2021
Premi Amadeu Oller 2021
03 de setembre 2021
A favor del futur
Quan tots dos serem vells i grisos i ensonyats,
no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs
van apagant-se en l'aire tebi, sense agror.
Viurem en cases com les d'ara, joves
més que nosaltres, amb replans llisos i oberts,
com un palmell de negre. Les recances,
gotes greus de mercuri, lliscaran
irreprensibles, per a perdre's en esquitxos
escala avall. I tu, no trobaràs
mai prou nit en les ombres, prou records
en la llum d'oli blanc, mai no estremida.
Del no passat, del no volgut, d'aquestes
coses deixades a mig fer, què podràs fer-ne?
El crit alt de reclam, l'assumpció
del deute que no es paga, però es viu
del somni d'ésser ric per a pagar-lo,
no fan per tu ni fan per mi. Viurem
entre quatre parets, sense sortides
al passadís antic, a la cultura
de la compleció sempre possible.
Hi haurà tan pocs possibles en nosaltres,
hi haurà tan poc que no hagi estat, que no podem
perdre més temps, que no vull que te'm perdis
ni perdre'm de ser teu. Vine i abraça'm.
Poesia de Gabriel Ferrater,
a l'entrada de la Biblioteca Mira-sol Marta Pessarrodona
28 de febrer 2021
Indici
Que no m'entrin a casa
Sense avisar abans
Moltes gràcies per endavant!
Teresa Grau Ros
12 de febrer 2021
La rosa i el rossinyol
Diu la rosa al rossinyol:
一Petit ocellet cantaire,
si com tu sabés cantar,
si jo tingués aquest do...
Li contesta el rossinyol:
一Però si tu ets tota flaire,
ets bonica, ets tota llum,
com ningú perfumes l'aire...
Què seria aquest jardí
sense tu i el teu perfum?
Fa la rosa, avergonyida:
一Ben segur que aquesta vida,
rossinyol, sense el teu cant
一que és cançó i és poesia一,
no tindria tant d'encant.
Laberint roig. 2020
Text de Ramon Besora
Il·lustracions d'Àfrica Fanlo
17 d’octubre 2020
En cada cosa
 |
| En cada cosa diu sa paraula d'or la poesia, en la seva puresa en sa fina nuesa. M. Àngels Anglada, dins, Antologia poètica universitària. 1949 |
26 d’agost 2020
30 de maig 2020
18 d’abril 2020
Miquel, hortolà
 |
Miquel, hortolà, vuitanta-sis anys,
―I vostè ¿què espera de la vida?
―De moment, que plogui.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
|
01 de febrer 2020
06 de gener 2020
30 de novembre 2019
Esmena
 |
Quan esborro una frase traçant-hi
una ratlla al damunt, ho faig
de manera que no es pugui llegir.
|
09 de juny 2019
Cavaller que va de dol
 |
Cavaller que va de dol
porta closca i no és cargol.
Sembla un frare ben barbat
i es veu groc quan és al plat.
Tan negre com el carbó,
no embruta ni fa calor.
Es diu musclo, és molt buscat
i viu en comunitat.
Olga Xirinacs. Marina. 1986
Il·lustracions: Asun Balzola.
|
08 de juny 2019
19 de maig 2019
21 d’abril 2019
La boca
 |
Una boca voladora,
en un cel enteranyinat
parla, riu i a vegades...
fa petons apassionats.
Montse Ginesta. Poemes dibuixats, 2014
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)