Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castanyes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castanyes. Mostrar tots els missatges

24 d’octubre 2025

Els barrufets

Ensumava jo un bolet
perquè feia bona olor,
quan vaig veure un barrufet
que venia amb un bastó:

«Fuig d'aquí, gegant malaire!,
casa meva no és per' tu!;
que jo soc el Rondinaire
i no puc sofrir ningú!»

Porta el barrufet Bromista
una capsa de regal;
me la dona i es despista,
i fa un pet fenomenal!

Ara arriba el Pocatraça
amb pintura d'avions;
ara fa una mala passa
i em tenyeix els pantalons!

Veig el barrufet Poeta
que fa versos sens parar;
li demano una ajudeta,
i em barrufa un cop de mà.

El Golafre, amb panxa inflada,
duu castanyes i pinyons;
ja fem una castanyada
i amb el Músic fem cançons.




Ricard Bonmatí. L'any tirurany. 2003

Il·lustrat per Roser Rius.

18 d’octubre 2025

Cauen les fulles

Cauen les fulles,
els ocells marxen,
mengem castanyes
a la tardor.
Obre el paraigua
que ve la pluja.
El fred arriba.
Adeu calor.



Alumnes de l'Escola Sant Josep de Vilafranca del Penedès.




De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I4)


Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.

Pròleg: Teresa Colomer.

12 de maig 2024

Fidelitat

               Sigues fidel a les petites coses.
                       JOAN VINYOLI


Si fos fidel a les petites coses,
segur que ara mateix no fora aquí:
fent-te cas em deixaria de noses
i amb gran convicció diria que sí.

Però, digues, què és petit o no ho és?
Es tracta d'un veritable dilema:
ara mateix, jo, si triar pogués,
triaria sense dubtar el poema.

Perquè és reconcentrat i molt petit,
tan atapeït com una castanya;
torrat, embruta el capciró d'un dit
i fa bé i fa mal i mai no t'enganya.

És així que es fa gran a la vegada:
s'infla per escampar sentit i esclata;
no hi trobes aquell gust de menja fada
sinó que colpeja, revifa, mata.

Per'xò aquells que encara som fidels
als poemes que fan que el món grinyoli
et tenim al més alt dels nostres cels,
a tu, corsecat poeta Vinyoli.




Marcel Riera. Altres veus. 2017

Premi Pollença de Poesia 2016

28 d’octubre 2018

Amb els ulls ben oberts

Amb els ulls
ben oberts,
finestres per on
entra
el riu de la vida,
veus com la natura
inventa
i fa imaginar
i et deixa tastar
pinyons, mores, castanyes
i una mica de bosc
et pots menjar.



Joana Bel. A la nit, el bosc belluga. 2005
Il.: Mabel Piérola

05 de novembre 2012

Tardor a Requesens

Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres
sumptuoses. Clares veus dels infants
-la Laura, l'Adrià- damunt del clavicèmbal
de l'aigua transparent entre els esqueis i l'ombra
de fecunds castanyers.


Ja ho sé que és una treva,

que els dits llargs de l'hivern tornaran cendra grisa
les fulles dels aurons que trepitja el senglar.
Però ara cacem l'instant, quan el sol del migdia
encén el brancam d'or, i escalfa les petites
mans que es clouen felices damunt castanyes tendres
i esguards adults que es clouen sobre el tendre record.



Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009