desintegra`t cap a dintre perquè el cos parodia un cos antic
un antiquíssim rostre
i som mirall d'escriure's sense perquè, sense per a qui
Llorenç Romera Pericàs. Ca nostra és un abisme. 2024
Pròlegs de Biel Mesquida i Eduard Escoffet.
Il·lustracions de Queralt Guinart i Homs.
La vida s'escriu amb les mans,
mans obreres dels dies i els afanys.
La vida s'escriu en els passos gràvids,
en els somnis alats.
La vida s'escriu en el joc dels dits.
La vida s'escriu en la dansa de l'amor,
i en el res que pren cos de l'infinit.
De: Passos perduts
Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 46
"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.
Fotografies: diversos autors.
