aquesta és la nit que les llunes es giren
Anna DODAS
Passejaré, encara èbria per la metzina del somni
per l'avinguda de les dones de cabells llargs,
on tracem el ritme, on el tramvia travessa
artèries i rems d'una ciutat forana.
I roseguen i arrosseguen les llunes còncaves
el revers del cel escrit aplegat a la llengua.
i els braços plagats d'estrelles grogues.
Retallaré els contorns sobrers de la nit
per dur-los al bosc trenat de llàgrimes,
i estendré sobre aquest cos
una lluna còncava,
un raig de venes
i el sol sagnarà
entremig de ta parpella.
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau
cando chegues á casa protexida na rocha
e saibas do crepúsculo todo o que sorriu a alba
acéname para que che cante
e che traia nun cesto caricias do día.
pero que ela che amose o rosa do granito
e che diga coma min rombada polo mar:
serei louca libre a máis quererte, Argoat.
Olga Novo. Nós nus. 1997
Ilustración da cuberta: Xosé Freixanes
Premio Losada Diéguez 1997
Un nen, set anys,
duia un dofí a la mà
quan va pujar a la barca.
La mar plorava
i plorava.
I encara que no volia
tenyir-se de vermell,
va arrossegar la barca.
El nen, set anys,
va imaginar el seu dofí
saltant onades.
I el vaig complaure.
Montse Homs. Faules poètiques. 2022
Il·lustracions de Laia Domènech.
